Miquel Santaló i Parvorell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Santaló i Parvorell
 Alcalde de Girona
Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg
abril de 1931 – setembre de 1933
 Ministre de Comunicacions
Escudo de la Segunda República Española.svg
12 de setembre de 1933 – 8 d'octubre de 1933
← Nou càrrec
 Conseller Primer
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
1933 – 1934
Càrrec suprimit →
 Ministre d'Instrucció Pública de la República espanyola en l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg
1945 – 1947
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Girona
Dades biogràfiques
Naixement 2 de desembre de 1887
Vilaür, Alt Empordà
Mort 1 de gener de 1962(1962-01-01) (als 74 anys)
Guadalajara
Ocupació Pedagog
Partit polític ERC Logo ERC anys 90.jpg
Modifica dades a Wikidata

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1887 a la població de Vilaür, situat a la comarca de l'Alt Empordà. Format dins el nucli del republicanisme gironí del primer quart del segle XX a Girona, juntament amb Carles i Darius Rahola –que acabarien convergint dins Esquerra Republicana de Catalunya–, fou escollit diputat de la Mancomunitat de Catalunya el 1923 i alcalde de Girona l'any 1931 amb l'adveniment de la Segona República Espanyola.

A les eleccions generals del 28 de juny de 1931 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats. No abandonà mai aquest escó per la circumscripció de Girona i el revalidà successivament a totes les eleccions legislatives de la República, esdevenint Ministre de Comunicacions entre setembre i octubre de l'any 1933. Ocupà el càrrec d'alcalde de Girona fins al 1933, quan hi renuncià per la multiplicitat de càrrecs que acumulava, atès que l'havia de compaginar amb el de ministre de comunicacions al govern espanyol (1932-1933) i el de Conseller Primer del govern de la Generalitat de Catalunya, sota l'etapa final de la presidència de Francesc Macià i el primer govern de Lluís Companys (1933-1934). El 1934, amb la resta del govern català, fou detingut i empresonat pels fets del sis d'octubre de 1934. Tanmateix, al judici de 1935 fou absolt.

Al camp acadèmic destacà en tant que geògraf i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1939 partí a l'exili amb 62 diputats de les Corts per la frontera amb França a Catalunya. Després de romandre fins al 1942 a Cotlliure, París, Bordeus, Seta i Marsella, aconseguí d'embarcar-se en un dels vaixells que el govern de Mèxic posà a disposició dels exiliats espanyols situats a la part francesa no ocupada pels alemanys. S'instal·là a Mèxic el mateix any, on morí el 1962.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Per l'estudi de Catalunya: concepte de la comarca geogràfica i dels seus factors: assaig monogràfic: El Gironès (1923)
  • La península ibérica: Geografía de España y sus colonias (1929)
  • El Gironès i Banyoles (1931)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Coll i Turbau
Alcalde de Girona
Escut de Girona

1931 - 1933
Succeït per:
Josep Maria Dalmau i Casademont
Precedit per:
Nou càrrec
Ministre de Comunicacions
Escudo de la Segunda República Española.svg

setembre/octubre 1933
Succeït per:
Emilio Palomo Aguado
Precedit per:
Carles Pi i Sunyer
Conseller Primer
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg

1933 - 1934
Succeït per:
Càrrec suprimit
Precedit per:
Segundo Blanco
Ministre d'Instrucció Pública
de la República espanyola en l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg

1945-1947
Succeït per:
Salvador Quemades