Societat Catalana de Geografia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana de Geografia
Dades bàsiques
Tipus entitat societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Història
Fundació 1935
Organització i govern
Seu central 
Presidència Josep Oliveras i Samitier

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Societat Catalana de Geografia és una entitat fundada el 1935 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Conrea la geografia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement del poble català i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen. Els socis fundadors foren Eduard Fontserè i Riba, Pau Vila i Dinarés, Marc Aureli Vila i Comaposada, Gonçal de Reparaz i Ruiz, Lluís Solé i Sabarís i Pere Blasi i Marangues.[1]

Va haver d'interrompre les seves activitats durant la guerra civil espanyola i en acabar la major part dels seus membres s'exiliaren. El 1947 reinicià les seves activitats de manera clandestina a través de conferències i cursos particulars. El 1976 contactà amb els joves universitaris i des de 1977 actua de forma oficial.

La gestió de la Societat és dirigida per la Junta de Govern elegida per l'Assemblea General. A les reunions de la Junta assisteix un delegat de l'IEC (Secció de Filosofia i Ciències Socials), enllaç entre les dues entitats. Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d'una localitat catalana, el premi Lluís Solé i Sabarís des del 1986 i el premi Lluís Casassas i Simó per a estudiants o joves llicenciats en geografia des de 1996. Les seves publicacions són Revista Catalana de Geografia (1978-1982) i Treballs des de 1984.

Presidents[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Societat Catalana de Geografia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]