Societat Catalana de Geografia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana de Geografia
Dades base
Tipus entitat societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Història
Fundació 1935
Organització i govern
Seu central 
Presidència Josep Oliveras i Samitier
Modifica dades a Wikidata

Societat Catalana de Geografia és una entitat fundada el 1935 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Conrea la geografia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement del poble català i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen. Els socis fundadors foren Eduard Fontserè i Riba, Pau Vila i Dinarés, Marc Aureli Vila i Comaposada, Gonçal de Reparaz i Ruiz, Lluís Solé i Sabarís i Pere Blasi i Marangues.[1]

Va haver d'interrompre les seves activitats durant la guerra civil espanyola i en acabar la major part dels seus membres s'exiliaren. El 1947 reinicià les seves activitats de manera clandestina a través de conferències i cursos particulars. El 1976 contactà amb els joves universitaris i des de 1977 actua de forma oficial.

La gestió de la Societat és dirigida per la Junta de Govern elegida per l'Assemblea General. A les reunions de la Junta assisteix un delegat de l'IEC (Secció de Filosofia i Ciències Socials), enllaç entre les dues entitats. Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d'una localitat catalana, el premi Lluís Solé i Sabarís des del 1986 i el premi Lluís Casassas i Simó per a estudiants o joves llicenciats en geografia des de 1996. Les seves publicacions són Revista Catalana de Geografia (1978-1982) i Treballs des de 1984.

Presidents[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Societat Catalana de Geografia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]