Josep Briansó Salvador
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 maig 1888  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 27 novembre 1949 (61 anys) Reus |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 3 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Tarragona | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 7 gener 1936 – 2 febrer 1939 Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Metge |
| Partit | Partit Catalanista Republicà |
Josep Briansó Salvador (Reus, Baix Camp, 24 de maig de 1888 - 27 de novembre de 1949) va ser un metge i polític català fill d'Emili Briansó. Diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Biografia[modifica]
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona el 1912, i s'especialitzà en psiquiatria. Pel seu prestigi va ser director de l'Institut Pere Mata de Reus, càrrec que ja havia ocupat el seu pare, entre abril de 1922 i novembre de 1936 i col·laborador de les publicacions del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, sindicat del qual era membre. Formava part del cos de redactors del diari Las Circunstancias i va publicar articles sobre psiquiatria a Fulls Clínics, una revista de temes mèdics que va sortir a Reus des del 1931 al 1936.[1][2]
El 1930 dirigí el Partit Republicà de Reus, però poc després ingressà a Acció Catalana Republicana (ACR), partit del que va ser membre del consell general. El 1931 presidí el Centre Republicà d'Acció Catalana de Reus i era membre del Consell Consultiu del Partit Catalanista Republicà (1931). A les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser elegit diputat per la província de Tarragona dins les llistes del Front d'Esquerres.
Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República, raó per la qual en acabar la guerra fou detingut a Barcelona per les autoritats franquistes i empresonat a la Presó Model. El 1943 va ser alliberat, però no va poder seguir treballant a l'Institut Pere Mata i treballà en una clínica particular a Reus fins a la seva mort. Va publicar diversos llibres sobre psiquiatria.[2]
Obres[3][modifica]
- "Estadistica del Instituto Pedro Mata de Reus". A: Archivos de Terapeutica de las Enfermedades Nerviosas y Mentales, febrer 1911.
- Instituto Pedro Mata: manicomio de Reus: tema práctico de la asignatura de higiene. Universidad de Barcelona. Barcelona: Tipográfica "La Académica" de Serra Hnos y Russell, 1913
- "El Pedro Mata y Rodriguez Mendez". A: Libro en honor del Dr. D. Rafael Rodríguez Méndez: escrito por sus admiradores y amigos y publicado con ocasión del quincuagenario de la licenciatura en medicina del eximio maestro. Barcelona: [La Neotipia], 1918
- Clínica, fisiologia de les paranoies, (AM: 1914, 486-488)
- Psicopatologia de la impulsió. (AM: 1914, 51-57).
- Clínica, fisiopatología y nosología de las paranoias. Reus: Imprenta de Las Circunstancias, 1930
Referències[modifica]
- ↑ Metges a l'exili. L'exili interior
- ↑ 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 144-145.
- ↑ Personatges Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. p.11, al web del Departament de Psiquiatria de l'UAB
.svg){kind=small}
