Claudi Ametlla i Coll

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaClaudi Ametlla i Coll
Nom original Claudi Ametlla
 Diputat al Congrés dels Diputats 

7 gener 1936 - 2 febrer 1939
Circumscripció: Barcelona

 Governador Civil de Barcelona 

26 gener 1933 - 1933
Joan Moles i Ormella - eliminació càrrec →
 Governador civil de Girona 

18 juliol 1931 - 18 desembre 1932
Santiago Comas d'Argemir - Lluís Prunés i Sató
Dades biogràfiques
Naixement 1883
Sarral
Mort 1968 (84/85 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista, polític i professor
Altres dades
Partit polític Acció Catalana Republicana
Front d'Esquerres
Unió Federal Nacionalista Republicana (–1914)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Claudi Ametlla i Coll (Sarral, 22 de maig de 1883Barcelona, 8 d'octubre de 1968) fou periodista i polític català.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

De formació gairebé autodidacta, estudià comerç a Barcelona.[2] De jove treballà de mestre de literatura al Col·legi Model de Barcelona[3] i a Tarragona, però ho deixà pel periodisme. El 1901 publicaria el seu primer article periodístic amb la Revista de Sabadell, cosa que el farà entrar en contacte amb el també periodista i polític Antoni Rovira i Virgili.[2] A Tarragona, va ser sotsdirector de La Avanzada, una revista federal fundada per Rovira; vicepresident de la Joventut Federal i secretari del Centre Federal de Tarragona.[3] Després d'intentar infructuosament catalanitzar La Avanzada i l'Ateneu de la Classe Obrera, ell i Rovira en van ser expulsats.[3] Al costat de Rovira i Virgili va entrar com a redactor d'El Poble Català (1906), òrgan del nacionalisme republicà en el qual militava, i des d'on va col·laborar en la preparació de la Solidaritat Catalana aquell mateix any.[1] Va pertànyer al Partit Nacionalista Republicà i a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però se'n va donar de baixa el 1914, disconforme amb el pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes.[4]

Entre 1915 i 1918[5] va dirigir la revista aliadòfila Iberia i va escriure també a El Diluvio com a redactor d'actualitat municipal.[1] Des de 1910 fou corresponsal de l'agència Fabra, la filial peninsular de l'agència francesa de notícies Havas, delegació que dirigirà posteriorment i agència per la qual va treballar durant vint anys.[1][6] Entre 1915 i 1924 fou el secretari de l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, dirigida per Josep Maria Valls i Vicens.[1] També va ocupar els càrrecs de secretari de la Societat de Geografia Comercial, de director de la revista econòmica Barcelona i de secretari de l'oficina de propaganda del Cafè del Brasil i de la Casa d'Amèrica.[7] En honor a la seva tasca al capdavant de la revista Iberia seria condecorat com a cavaller de la Legió d'Honor i amb les Palmes Acadèmiques.[8]

Es casà amb Maria del Carme Peris Mas de Xeixàs, amb qui va tenir tres fills. El 28 de gener de 1929 va participar en el naixement del setmanari Mirador, on és escollit primer president del consell d'administració de l'editorial Mirador, propietària de la revista, càrrec que va ocupar fins al 1931.

Més endavant va militar a Acció Catalana Republicana (ACR), escrivint des de llavors a La Publicitat. Amb la proclamació de la Segona República, Claudi Ametlla va esdevenir governador civil de Girona (1932) i de Barcelona (1933), i a les eleccions generals espanyoles de 1936 resultà elegit diputat a Corts per ACR com a integrant del Front d'Esquerres de Catalunya.[1] Amb 261.135 vots, fou el segon candidat més votat després de Lluís Nicolau i d'Olwer.[9]

El 14 d'agost de 1936 es va exiliar a França a causa de les amenaces de la FAI i el temor per la seva vida.[6] Allí seria acollit per l'Agència Havas. Després de la guerra, s'instal·là a Perpinyà, on fou un dels fundadors del Grup d'Estudis Polítics i de la seva revista Quaderns polítics, econòmics i socials, on va redactar entre 1945 i 1947.[1] Ametlla va participar en les sessions de les Corts de la República espanyola en l'exili i va ser ponent de governació del consell assessor de la presidència de la Generalitat de Catalunya.[6] Quan va tornar a Barcelona l'any 1948 va participar de les reunions clandestines que caracteritzaren la política catalana d'aquell temps, esdevenint el president del Consell de Forces Democràtiques de Catalunya el 1958, acabat de constituir i que també se l'anomenà «Comitè Ametlla».[10] En aquesta línia, també fou l'encarregat de convidar, en nom de José María Gil-Robles, els representants catalans al Contuberni de Munic.[11] És autor d'unes Memòries polítiques, amb molt de contingut però considerades parcials per la historiografia.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 38
  2. 2,0 2,1 2,2 Safont, 2012, p. 137.
  3. 3,0 3,1 3,2 Safont, 2012, p. 138.
  4. Martínez Fiol, Carles. El Catalanisme i la Gran Guerra, 1914-1918: antologia. La Magrana, 1988, p.viii. ISBN 8474103967. 
  5. Singla Casellas, Carles. Mirador (1929-1937): un model de periòdic al servei d'una idea de país. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 36. ISBN 8472838625. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Safont, 2012, p. 146.
  7. Safont, 2012, p. 139.
  8. Safont, 2012, p. 143.
  9. Safont, 2012, p. 145.
  10. Safont, 2012, p. 147.
  11. Safont, 2012, p. 148.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago Comas d'Argemir
Governador civil de Girona
Escut de la provincia de Girona.svg

1931-1932
Succeït per:
Lluís Prunés i Sató
Precedit per:
Joan Moles i Ormella
Governador civil de Barcelona
Coat of Arms of the Barcelona Province.svg

1933
Succeït per:
Desaparegut