Vés al contingut

Francisco Javier Ugarte Pagés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Javier Ugarte Pagés
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1852 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1919 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola
Representa: Q

14 març 1918 – 27 juny 1919
← Fidel Fita i ColomerManuel Linares Rivas →
President Reial Societat Geogràfica
21 juny 1915 – 27 juny 1919
← Marcelo Azcárraga y PalmeroFrancisco Bergamín y García →
Ministre de Foment d'Espanya
27 octubre 1913 – 25 octubre 1915
← Rafael Gasset ChinchillaLuis Espada Guntín →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Representa: quatre

20 gener 1911 – 27 juny 1919
← Plácido Jove y HeviaJosé Gascón y Marín →
Ministre de Gràcia i Justícia
16 desembre 1904 – 23 juny 1905
← Joaquín Sánchez de Toca CalvoJoaquín González de la Peña →
Senador vitalici d'Espanya
8 maig 1903 – 27 juny 1919
Ministre de la Governació
23 octubre 1900 – 6 març 1901
← Eduardo Dato e IradierSegismundo Moret y Prendergast →
Diputat a Corts
2 juny 1899 – 27 maig 1903 – Leopoldo Travesedo y Fernández Casariego →
Circumscripció electoral: O Carballiño
Diputat a Corts
27 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Cuba
Diputat a Corts
22 abril 1896 – 2 setembre 1898 – Agustín Retortillo y de León →
Circumscripció electoral: O Carballiño
Diputat a Corts
17 març 1891 – 6 desembre 1892
Circumscripció electoral: O Carballiño
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Francisco Javier Ugarte y Pagés (Barcelona, 24 de febrer de 1852 - Madrid, 27 de juny de 1919) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i ministre de Gracia i Justícia i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

[modifica]

Era advocat del cos militar, del qual en fou auditor. Membre del Partit Conservador va ser escollit diputat pel districte d'O Carballiño (Ourense) a les eleccions generals espanyoles de 1891, escó que tornarà a obtenir a les eleccions generals espanyoles de 1896, 1898, 1899, 1901 i 1903.[1] El 1903 renunciarà a l'escó de diputat per ocupar una plaça en el Senat com a senador vitalici.[2]

Va ser ministre de Governació entre el 23 d'octubre de 1900 i el 6 de març de 1901 en un govern presidit per Azcárraga amb el qual també seria ministre de Gracia i Justícia entre el 16 de desembre de 1904 i el 23 de juny de 1905. Entre el 8 i el 24 d'agost de 1909, com a fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya, després dels fets de la Setmana Tràgica, es va traslladar a Barcelona per recollir informació dels fets i va redactar una memòria de l'any judicial dedicada exclusivament als fets.[3]

També seria ministre de Foment entre el 27 d'octubre de 1913 i el 25 d'octubre de 1915 en un gabinet presidit per Eduardo Dato e Iradier.

Referències

[modifica]
  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Fitxa del Senat
  3. Dalmau, Antoni. Set dies de fúria. Columna edicions, 2009, p. 137-138. ISBN 9788466410946. 

Enllaços externs

[modifica]