Alejandro Lerroux García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlejandro Lerroux García

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alejandro Lerroux Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1864 Modifica el valor a Wikidata
La Rambla (Còrdova) (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
President del Consell de Ministres d'Espanya
4 octubre 1934 – 25 setembre 1935
← Ricardo Samper e Ibáñez – Joaquín Chapaprieta Torregrosa →
President del Consell de Ministres d'Espanya
16 desembre 1933 – 28 abril 1934
← Diego Martínez Barrio – Ricardo Samper e Ibáñez →
Diputat a les Corts republicanes

7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: València (capital)
President del Consell de Ministres d'Espanya
12 setembre 1933 – 9 octubre 1933
← Manuel Azaña Díaz – Diego Martínez Barrio →
Diputat a les Corts republicanes
22 juliol 1931 – 13 agost 1931 – Ramón Gil Roldán →

Circumscripció electoral: Santa Cruz de Tenerife
Diputat a les Corts republicanes
22 juliol 1931 – 13 agost 1931 – Joaquín García Ribes →

Circumscripció electoral: València (capital)
Diputat a les Corts republicanes

22 juliol 1931 – 13 agost 1931 – Pablo Valiente Paredes →

Circumscripció electoral: Càceres
Diputat a les Corts republicanes

11 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Diputat a les Corts republicanes
8 juliol 1931 – 13 agost 1931 – Tomás Peire Cabaleiro →

Circumscripció electoral: Osca
Ministre d'Estat
14 abril 1931 – 16 desembre 1931
Diputat a Corts
13 juny 1919 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat a Corts
18 abril 1916 – 10 gener 1918
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat a Corts
18 març 1914 – 16 març 1916
Circumscripció electoral: Còrdova
Diputat a Corts
18 juny 1901 – 2 gener 1914
Circumscripció electoral: Barcelona
President de l'Associació de la Premsa de Madrid
Ministre de Guerra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnticlericalisme, anticatalanisme, obrerisme i populisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de La Laguna Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical (1908–1939)
Unió Republicana (1901–1908) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Fill d'un veterinari militar, amb el temps, i ja bastant gran, es va llicenciar en Dret, sembla que per influències i amistats. Seguidor de Ruiz Zorrilla, va militar des de jove en el republicanisme radical. Va ser alumne de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres.[1] Va practicar un estil periodístic demagògic i agressiu en les diverses publicacions que va dirigir (El País, El Progreso, La Publicidad, El Intransigente i El Radical).

Es traslladà a Barcelona el 1901 amb el suport del cap republicà Eusebi Jover i Marquet, on va ser nomenat director del diari La Publicidad. Les campanyes del seu diari van produir disturbis de caràcter antimilitarista i anticatalanista, contrarestats per fortes reaccions d'altres sectors oposats.

El seu discurs populista i anticlerical, així com la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer guanyar el sobrenom de "l'Emperador del Paral·lel"[2] per la popularitat i influència que tenia en els mitjans obrers de Barcelona, que van acabar constituint la base d'un electorat fidel. Va ser elegit diputat per primera vegada el 1901; i de nou el 1903 i 1905, en les candidatures de la Unión Republicana que havia contribuït a formar juntament amb Nicolás Salmerón. L'adhesió d'aquest cap a la coalició Solidaritat Catalana el 1906, va dur Lerroux a separar-se'n i a formar el Partido Republicano Radical en gener de 1908[3] i a encapçalar la lluita contra la llengua i cultura catalanes.

Va haver d'exiliar-se en diverses ocasions, primer per a escapar-se de la condemna dictada per un dels seus articles (1907) i més tard fugint de la repressió governamental per la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). De tornada a Espanya, va acceptar entrar en la Conjunció Republicà-Socialista, amb la qual va tornar a ser diputat el 1910. Des de llavors es va veure embolicat en una sèrie d'escàndols que el van allunyar del seu electorat barceloní, entre acusacions de corrupció, fins al punt que va haver de canviar de districte i presentar-se per Còrdova el 1914. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i davant la neutralitat d'Espanya, va demanar donar suport armat als Aliats.[4]

Sota la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923 – 1930), el seu partit es va veure afeblit per l'escissió dels Radical-Socialistes de Marcel·lí Domingo (1929). No obstant això, va continuar en la política activa, en la qual participà en el Pacte de Sant Sebastià, comitè revolucionari que va preparar l'enderrocament d'Alfons XIII i la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931.

Sota el règim republicà, va ocupar un paper polític de primera fila. Va formar part del Govern Provisional i del primer govern de Manuel Azaña, en els quals va ser ministre d'Estat, però el desembre de 1931 va abandonar el càrrec, ja que estava en contra de la continuïtat de l'aliança amb els socialistes.[5] A partir d'aleshores va anar derivant cap a postures de dretes que el van acostar a l'oposició. El 1933-36 passà a formar part de la majoria conservadora que va accedir al poder; va ser tres vegades president del govern entre el 1933 i 1935 i va ocupar carteres ministerials tan destacades com la de Guerra (1934) i la d'Estat (1935).

Després de destacar-se en la repressió de l'intent de revolució obrera de 1934, va quedar de nou desacreditat davant l'opinió pública per l'escàndol de l'estraperlo, un cas de corrupció lligat al negoci del joc, que arribà a trencar la seva aliança amb la dreta i a deteriorar fins i tot la seva posició dintre del partit.

A les eleccions de 1936 ni tan sols va sortir elegit diputat i, quan aquell mateix any va esclatar la Guerra Civil espanyola (1936-39), va fugir a Portugal. Va retornar a Espanya el 1947. Va morir a Madrid als 85 anys.

El 6 de desembre del 2005 amb motiu del dia de la Constitució Espanyola, se li va reconèixer, al seu poble natal, La Rambla (Còrdova), la seva aportació a la construcció del primer institut de secundària de la comarca, d'una ronda de circumval·lació i el projecte, tot i que frustrat, de dur-hi el tren.

Del seu nom deriva la paraula «lerrouxisme» que, a més del moviment polític propi del Partido Republicano Radical, fa referència a tota política demagògica, espanyolista i anticatalana.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Història de l'IES Ramon Muntaner
  2. ↑ Carles Sentís, Memòries d'un espèctador.pag.90. ISBN 84-95616-95-5
  3. ↑ Espinet Burunat, 2012, p. 181.
  4. ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 47. ISBN 9788415720010. 
  5. ↑ Townson, Nigel. La República que no pudo ser. La política de centro en España (1931-1936) (en castellà, traduït de l'anglès). Traducció: Jorge Vigil. Madrid: Taurus, 2002. ISBN 84-306-0487-1. 
  6. ↑ «Alejandro Lerroux García». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Espinet Burunat, Francesc «De la Solidaritat Catalana a la Setmana Tràgica. La premsa il·lustrada barcelonina». Revista HMiC, X, 2012. ISSN: 1696-4403 [Consulta: 21 agost 2020].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Lerroux García
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alejandro_Lerroux_García&oldid=31356043»