Lluís Lúcia i Lúcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Lúcia i Lúcia
Luis Lucia Lucia.png
Nom original (es) Luis Lucia Lucia
Biografia
Naixement 17 d'octubre de 1888
les Coves de Vinromà, Plana Alta
Mort 6 de gener de 1943(1943-01-06) (als 54 anys)
València
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre d'Obres Públiques i Comunicacions
6 de maig de 1935 – 14 de desembre de 1935
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
7 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció València ciutat
Dades personals
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Periodista
Partit polític Dreta Regional Valenciana (CEDA)
Família
Fills Lluís Lúcia i Mingarro
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Lúcia i Lúcia (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 17 d'octubre de 1888 - València, 6 de gener de 1943) fou un periodista i polític valencià. És pare del director de cinema Lluís Lúcia i Mingarro.

Biografia[modifica]

Fill d'una família aragonesa i camperola originària de Tronchón (província de Terol), estudià dret a la Universitat de València, on també hi fou cap de les Joventuts Carlines. Dirigí el setmanari El Guerrillero, i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia, òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista al País Valencià. Quan el 1919 es produí l'escissió de Vázquez de Mella, abandonà el jaumisme, i s'aproximà als moviments polítics propers a la democràcia cristiana. Quan va caure la Dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1930 fou un dels fundadors de la Dreta Regional Valenciana (DRV), del qual en fou dirigent i inspirador.

Fou diputat a corts per València a les eleccions de 1933 i 1936, amb José María Gil-Robles fou un dels dirigents de la CEDA i fou ministre de Comunicacions als governs presidits per Alejandro Lerroux i Joaquín Chapaprieta el 1935.

En esclatar la guerra civil espanyola, a diferència d'altres membres de la CEDA i de la DRV, es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola, cosa que no impedí que fos perseguit. Detingut prop de Terol, el 1937, la comissió de suplicatoris de les Corts denegà el seu suplicatori, però la Diputació Permanent l'acabà concedint. En acabar el conflicte les autoritats franquistes el condemnaren a mort, mercès a la defensa de la lleialtat al règim que efectuà davant la comissió de suplicatoris de les Corts. Tanmateix, per pressions de l'Arquebisbe de València, li fou commutada per la deportació a les Illes Balears. Fou perdonat el 1943 i va morir poc després de tornar a València.

Obres[modifica]

  • Problemas regionales. Valencia ante la guerra (1917)
  • En estas horas de transición (1930)
  • Salterio de mis horas (1953)

Bibliografia[modifica]

  • Gascón Pelegrí, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Caixa d'Estalvis de València, València, 1978. ISBN 84-500-2630-X (castellà)
  • Comes Iglesia, Vicent. En el filo de la navaja: biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943). Biblioteca Nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8 (castellà)

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
César Jalón Aragón
Segona República Espanyola
Ministre d'Obres Públiques i Comunicacions

1934-1935
Succeït per:
Cirilo del Río Rodríguez