Jaume de Borbó i de Borbó-Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume de Borbó i de Borbó-Parma
Don Jaime de Borbón.jpg
Naixement 27 de juny de 1870
Vevey
Mort 2 d'octubre de 1931 (61 anys)
París
Premis
Modifica dades a Wikidata

Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), Duc de Madrid, va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Carles VII i de Margarida de Borbó-Parma. Mantingué unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenée que va reconèixer Alfons XIII com a rei sense cap respecte per l'honor carlí. Quan Alfons XII es va casar amb Maria Cristina d'Habsburg (1879), el matrimoni va perjudicar el carlisme i les seves relacions amistoses amb els Habsburg d'Àustria es van deteriorar sensiblement. Jaume no va poder contraure matrimoni amb la princesa Matilde de Baviera per diverses circumstàncies (pressions de Maria Cristina, o bé de Berta de Rohan) i va acabar morint solter i sense descendència, el 1931.

Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Rebel·lió dels bòxers (1900).[1] Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial.[2] Tanmateix, preferí que el partit carlí guardés una estricta neutralitat.

Arran de la mort del seu pare el 1909, va liderar el tradicionalisme espanyol. Durant la seva etapa, el carlisme adoptà el nom genèric de "jaumisme", mantenint l'esperit tradicional i recuperant l'antic nom després de la seva mort. L'any 1919 es va produir la separació de Juan Vázquez de Mella i els seus seguidors degut a la seva postura germanòfila durant la Primera Guerra Mundial, la qual cosa va afeblir molt el partit jaumí.

Don Jaume orientà el partit cap a una defensa més compromesa de les demandes populars, de tipus obrerista i regionalista. En relació als creixents nacionalismes basc i català el jaumisme procurà dur una relació d'avinentesa en la reivindicació foral i autonòmica, però sense derivar en postures d'independentisme. No obstant, tot i que la relació dels carlins amb la Lliga Regionalista havia estat estreta des de l'establiment de la Solidaritat Catalana el 1907, la relació amb el Partit Nacionalista Basc fou inicialment molt conflictiva.

Inicialment Jaume va donar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i els jaumins (especialment els integrats en els Sindicats Lliures) van contribuit decisivament a l'èxit del cop d'Estat a Barcelona.[3] No obstant, posteriorment el pretendent se'n distancià i s'enfrontà a la política del seu parent Alfons XIII i a la Dictadura (que clausurà i perseguí els centres carlins). Arran de la Proclamació de la Segona República, va publicar un manifest el 23 d'abril en el qual condicionava el seu suport al règim a la direcció que en prengués i on demanava la unitat dels monàrquics. Això va permetre el retorn dels mellistes a la Comunió Tradicionalista i l'apropament dels integristes.[4] Encara que intentà d'arribar a un acord en l'anomenat "Pacte de Territet" (12 setembre del 1931) amb la branca dinàstica rival,[5] la seva sobtada mort (2 d'octubre del mateix any) féu naufragar tota possibilitat de negociació amb la dinastia alfonsina en quedar anul·lat el pacte.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume de Borbó i de Borbó-Parma Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Fotografías de Jaime de Borbón en Liaoning». Xavier Ortells-Nicolau, "Archivo China-España, 1850-1950", Grup de recerca ALTER (Universitat Oberta de Catalunya). [Consulta: 4 gener 2017].
  2. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 45. ISBN 9788415720010. 
  3. Ferrer, Melchor. Historia del Tradicionalismo Español (vol. XXIX). Editorial Católica Española, S.A., 1960, p. 166. 
  4. Ferrer, Melchor. Historia del Tradicionalismo Español (vol. XXIX). Editorial Católica Española, S.A., 1960, p. 200-201. 
  5. Clemente, José Carlos. El carlismo en su prensa, 1931-1972 (en castellà). Editorial Fundamentos, 1999, p. 169. ISBN 8424508157. 


Precedit per:
Carles VII
Pretendent carlí al tron d'Espanya
Jaume III

19011931
Succeït per:
Alfons Carles I