Santuari de Lorda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santuari de Lorda
Lourdes (Sanctuaires).jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Ubicació
Estat França
Regió Occitània
Departament Alts Pirineus
Districte Districte d'Argelèrs de Gasòst
Municipi Lorda
Localització boulevard de la Grotte

43° 05′ 51″ N, 0° 03′ 30″ O / 43.0975°N,0.058333333333333°O / 43.0975; -0.058333333333333
Monument històric inventariat
Declaració 21 setembre 1995
Identificador PA00135471
Patrimoni del Segle XX
Diòcesi Bisbat de Tarba
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
El Santuari de Lorda.
La Mare de Déu de Lorda (Lourdes en francès).

El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la gruta de Massabielle. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica.[1]

Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions[2] el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció, però s'ha edificat més Basílica de Nostra Senyora del Rosari i Basílica de Sant Pius X). L'àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte, i amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l'any. Entre aquests pelegrins n'hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes. A Catalunya hi ha diverses d'aquestes hospitalitats.[3][4][5][6]

Lourdes vue du ciel.png

Vista aèria del Santuari de Lorda

1. Gruta de Massabielle
2. Basílica de la Inmaculada Concepció
3. Basílica de Nostra Senyora del Rosari
4. Basílica de Sant Pius X
5. Església de Santa Bernadeta
6. Recepció Notre-Dame
7. Recepció Marie St-Frai
8. Aldea juvenil

El santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat i el del Pilar conformen la Ruta mariana. El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l'any, segons dades del 2010.[7]

L'extraordinària popularitat que va assolir la devoció a la Mare de Déu de Lorda fa que arreu del món es puguin trobar santuaris que li són dedicats, sovint incloent una reproducció de la cova (o Gruta de Massabielle). Esmentem, per exemple, els de Bogotà o Singapur. A Catalunya destaquen el Santuari de Lurda de la Nou de Berguedà o els que es troben a Arenys de Munt, Prats de Lluçanès,[8] Tona, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Patrick Theillier. Los milagros de Lourdes: curaciones, conversiones y testimonios. Edicions Palabra, 2008. ISBN 978-84-9840-194-3. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lorda». Enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 setembre 2013].
  2. «Reobert el santuari de Lorda després d'una amenaça de bomba». El Punt Avui, 15-08-2010 [Consulta: 16 setembre 2013].
  3. «L'Hospitalitat de Lourdes del Bisbat d'Urgell convoca el 30è pelegrinatge diocesà per al pròxim 2 de juny». El Punt Avui, 05-12-2007 [Consulta: 16 setembre 2013].
  4. «Hospitalitat de Lourdes: cent anys de vida i fe al costat dels malalts». Arquebisbat de Barcelona, 2010 [Consulta: 16 setembre 2013].
  5. Bohigas, Joaquim «Uns 800 gironins finalitzen avui el pelegrinatge a Lourdes». Diari de Girona, 30-06-2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
  6. «Unes 170 persones participen al dinar de l'Hospitalitat de Lourdes». Vilaweb, 02-05-1999 [Consulta: 16 setembre 2013].
  7. Daniele, Laura «Ruta mariana, destino espiritual». ABC, 16-05-2010 [Consulta: 16 setembre 2013].
  8. Lluçanès, Ajuntament de Prats de. «Santuari de Lurdes» (en ca-es). [Consulta: 8 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de Lorda Modifica l'enllaç a Wikidata