Basílica del Pilar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Basílica del Pilar
Basilica del Pilar ZaragozaAragon(Spain)-2.jpg
Etimologia Mare de Déu del Pilar
Dades bàsiques
Tipus basílica i santuari
Arquitecte José Felipe de Busiñac, Felipe Sánchez, Francisco de Herrera el Jove i Ventura Rodríguez
Acabament segle XVIII
Característiques
Estil Barroc, Rococó, Neoclassicisme
Dimensions 30 m (Alçada
Ubicació
Estat Espanya
Localització Saragossa (Espanya41° 39′ 25″ N, 0° 52′ 42″ O / 41.656944°N,0.878333°O / 41.656944; -0.878333Coord.: 41° 39′ 25″ N, 0° 52′ 42″ O / 41.656944°N,0.878333°O / 41.656944; -0.878333
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0000083
Activitat
Diòcesi Arquebisbat de Saragossa
Culte catolicisme
Lloc web www.basilicadelpilar.es/inicio.htm
Modifica dades a Wikidata

El Pilar o la Mare de Déu del Pilar és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa. El temple, d'estil eminentment barroc, rep la consideració de basílica i de santuari. És considerat com el primer temple marià de la cristiandat, ja que en ell es conserva i venera el Pilar –formalment una columna de jaspi– que segons la tradició va ser posat per la Verge. Quan Maria encara vivia a Jerusalem, s'hauria aparegut en carn mortal a l'apòstol sant Jaume el dia 2 de gener de l'any 40. Documentalment no hi ha proves d'un culte marià fins que el 1297, en una butlla del papa Bonifaci VIII, i el 1299, en una declaració dels jurats de Saragossa, en què apareixen mencions que parlen per primera vegada de l'advocació del «Pilar».[1]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

El temple s'articula en tres naus, de la mateixa altura, cobertes amb voltes de canó, en les quals s'intercalen cúpules i voltes de plat, que descansen sobre pilars robustos. L'exterior és de maó d'obra vista, seguint la tradició de construcció en maó aragonès, i l'interior revocat en estuc. La nau central està dividida per la presència de l'altar major sota la cúpula central. L'altar està presidit pel gran retaule major de l'Assumpció, pertanyent a l'església anterior, realitzat per l'escultor Damià Forment al segle xvi, seguint els models imposats del retaule gòtic de la veïna catedral saragossana del Salvador (La Seu).

Sota les altres dues cúpules el·líptiques de la nau central, es va disposar la Santa Capella de la Mare de Déu del Pilar, i el cor i orgue, que també procedien de l'església gòtica predecessora. Actualment es troben desplaçats al tram dels peus del temple, per dotar de més espai als fidels que ocupen la nau des de l'altar major.

Pelegrins[modifica | modifica el codi]

Juntament amb els santuaris de Torreciutat, Montserrat i Lourdes, des del 2010 forma part de la Ruta mariana, presentada el 2010 a la Fira de Turisme de Madrid (FITUR). El santuari del Pilar rep 7 milions de fidels l'any.[2]

Arxiu[modifica | modifica el codi]

La Basílica del Pilar conserva un magnífic arxiu musical, amb moltes obres de compositors aragonesos, tant dels coneguts com dels no massa famosos com en Miguel Marqués, el qual també era organista.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica del Pilar Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Ansón Navarro i Boloqui Larraya, loc. cit., 1991, pàg. 301.
  2. Daniele, Laura «Ruta mariana, destino espiritual». ABC, 16-05-2010 [Consulta: 16 setembre 2013].