Prats de Lluçanès
 Prats de Lluçanès | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Plaça Major i casa de la vila | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Osona | ||||
| Entitats de població | 1 | ||||
| Població | |||||
| Total | 2.537 (2018) | ||||
| • Densitat | 183,84 hab/km² | ||||
| Llar | 69 (1553) | ||||
| Gentilici | Pradenc, Pradenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 13,8 km² | ||||
| Altitud | 707 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Isaac Peraire Soler | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08513 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 08171 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 081712 | ||||
 | |||||
Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca natural del Lluçanès de la que se'n considera la capital, si bé oficialment està adscrit a la comarca d'Osona.
Contingut
Història[modifica]
A primers del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió[1] desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.,[2] diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V (quinzenades). A Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d’altres nuclis de l’entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.
Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per Feliciano Bracamonte, va irrompre un altre cop a la població. L’1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc.
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Geografia[modifica]
- Serrat de les Arnes 763,3 m.[3] 42° 0′ 51.12″ N, 2° 0′ 51.41″ E / 42.0142000°N,2.0142806°E (vèrtex geodèsic 2850936001)
Llocs d'interès[modifica]
- Museu Municipal Miquel Soldevila[4]
- Sant Andreu de Llanars
- Lurdes de Prats de Lluçanès
- Ermita de Sant Sebastià
- El roc foradat
- La cadira d'en Galceran
Al cementiri de Prats, hi ha la tomba de mossèn Isidre Castells i Casadesús, poeta.
Fills il·lustres[modifica]
- Joaquim Font i Fargas (1879-1936) Pedagog, polític i periodista.
- Isidre Castells i Casadesús (1889 - 1936), sacerdot i poeta, fill de cal Bagues, del carrer de Vic; va guanyar un accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals de Barcelona de 1917, i el 1934 va publicar un recull de versos titulat Perfums i clarors.
- Marcel·li Gonfaus, (1814-1855) militar carlí.
Referències[modifica]
- ↑ «Prats de Lluçanès a la Ruta 1714» (en català), 05-07-2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 96. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prats de Lluçanès |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
