Lluçà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLluçà
Bandera de Lluçà Escut de Lluçà
Bandera de Lluçà Modifica el valor a Wikidata Escut de Lluçà Modifica el valor a Wikidata
Santa Maria de Lluçà des del castell de Lluçà.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Lluçà respecte d'Osona.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 04′ 12″ N, 2° 04′ 28″ E / 42.07°N,2.0744444444444°E / 42.07; 2.0744444444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
Població
Total273 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat5,15 hab/km²
Llar19 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciLluçanenc, lluçanenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície53 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud745 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEva Boixadé Calm Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08514 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08109 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081094 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblluca.cat Modifica el valor a Wikidata

Lluçà és un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Del seu nom deriva la denominació de la comarca natural del Lluçanès. De forma allargada, s'estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l'apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d'Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa.

En són centres històrics el castell de Lluçà i l'antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, castell i parròquia coneguts des del 905, quan el bisbe Idalguer consagrà l'església de Santa maria, al peu del castrum de Lucano, topònim està registrat al segle x com Lucano, derivat de l'antropònim llatí Lucius (Lluc).[1]Depenien d'aquesta església les petites parròquies del terme del castell i les corresponents sufragànies es repartien les primitives viles o vilars rurals, grans centres d'explotació rural més tard subdividits en molts masos. Alguns d'aquests vilars esdevingueren grans masos, que es mantenen: Torroella, Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà, les Heures, etc; altres masos importants com el Verdaguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples, Roca d'En Boc, etc, s'originaren en èpoques més reculades i prosperaren a partir del segle xv.

El municipi ha estat tradicionalment poc poblat i el tancament de molts dels antics masos no ha estat compensat per la relativa creixença del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, centre administratiu del terme. A finals del segle xx es van obrir dues noves carreteres de Santa Eulàlia de Puig-oriol a la de Vic a Berga (que s’enllacen a Santa Creu de Jutglar) i de Lluçà a la mateixa carretera (passat Prats de Lluçanès, a la Pedra Dreta) i es va eixamplar i asfaltar la de Santa Eulàlia a Lluçà, mercès a la moderna re valorització i restauració del monestir.

Entitat de població Habitants
Lluçà 79
Santa Eulàlia de Puig-oriol 175

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 14 19 401 352 1.023 819 739 613 694

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
772 834 752 677 613 528 298 281 279 279

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
272 281 288 269 261 253 255 265 259
257

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
280
276 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Geografia[modifica]

La Pedra Dreta del Grau en una imatge de principis del segle XX

Llocs d'interès[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum. núm. 1, pàg. 255-59 Gran Enciclopèdia Catalana S.A. (ISBN 84-85194-15-2)

Referències[modifica]

  1. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Antoni. Topònims catalans: Etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  2. 2,0 2,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  3. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  4. «Lluçà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 74. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluçà