Sant Feliu Sasserra

Sant Feliu Sasserra

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Bages
Sant Feliu Sasserra vist des de la Glorieta Vilaclara
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages
Gentilici	Santfeliuenc, santfeliuenca Feliuenc, feliuenca
Superfície	22,38 km²
Altitud	617 msnm
Població (2013)   • Densitat	645 hab. 28,82 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 419024 4644359
Organització Entitats de població
Codi territorial	082129

Sant Feliu Sasserra és un poble, cap del municipi del mateix nom, a l'extrem nord-est de la comarca del Bages. Històricament s'ha emplaçat dins la comarca natural del Lluçanès.

L'origen del nom del poble s'atribueix al fet que la primitiva església fou edificada damunt d'una roca anomenada la roca d'en Feliu, i que el seu carrer major s'ubicà en una corba del terreny en forma de serra. Aquest carrer formava part d'una antiga carrerada molt utilitzada pel bestiar que es desplaçava de les terres del Lluçanès cap al Bages i per sobre de la carretera que va d'Artés a Prats de Lluçanès, amb bones vistes de l'entorn.

Història

L’inici del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra se situa en l’època de repoblació medieval; concretament, al carener d’una petita serra de 617 m d’altitud, a l’entorn de l’església romànica dedicada a Sant Feliu així com de la sagrera que l’envoltava. Les cases, des d’aquest punt de partida i amb el pas dels anys, es van anar distribuint a l’entorn del camí ral que anava de Barcelona a França, conegut també com el camí de Manresa a Ripoll, i van donar lloc a l’actual configuració.

Durant el segle X, Sant Feliu Sasserra formà part de la demarcació del castell d'Oristà juntament amb els termes d’Olost, Oristà, la Vall de Relat i Sant Amanç de Pedrós. La primera notícia que tenim del municipi és de l’any 946, en què surt citada l’església de Sant Feliu. Al segle XI, amb la desaparició del castell i demarcació d’Oristà, el castell de Sa Cirera, actualment situat a l’extrem sud del municipi, va adquirir entitat pròpia. El lloc de Cirera es troba documentat des del 952, any en què apareix una Villa Ciresia.

Més endavant en el temps, però remarcable en termes històrics del municipi, es té notícia del Castellot (actualment pertanyent al municipi d’Oristà) per la seva vinculació a la història de Sant Feliu. De fet, a Sant Feliu hi havia una casa pairal anomenada la Sala, ubicada en el terme del Castell de Tornamira i que era una batllia del Paborde de Palau del monestir de Ripoll. Actualment, s’ha identificat com el Castellot i s’hi poden observar els vestigis de la construcció medieval.

L'actual casa de la vila havia estat la seu de la sotsvegueria del Lluçanès

L’any 1376 Ramon de Peguera i Bell-lloc, senyor de Tornamira i d’Olost, comprà la baronia de Lluçà, de manera que passà a tenir autoritat sobre gran part del Lluçanès. Els prohoms del territori intentaren alliberar-se del poder senyorial i incorporar-se als dominis de la Corona. El primer intent de crear una sotsvegueria data de l’any 1396. L’any 1449 la reina els concedí un privilegi a través del qual instaurà la figura el sotsveguer a cavall de dos centres, Sant Feliu Sasserra (depenent del veguer de Manresa) i Perafita (depenent del veguer de Vic). Aquest privilegi fou revocat l’any 1452. El 5 de febrer de 1611 el baró Francesc d’Agulló i Pinós vengué per 7.000 lliures la Baronia del Lluçanès al rei i a la Universitat de Prohoms del Lluçanès. D’aquesta manera es creava la sotsvegueria del Lluçanès, la cúria de la qual s'instal·là a Sant Feliu Sasserra.

A primers del 1714, diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V. L’11 de gener, el regiment borbònic de Lleó es va presentar a Balsareny per reclamar la taxa. Tres jornades després, uns dos mil sometents de la rodalia, la major part provinents del Lluçanès, van sorprendre el regiment borbònic i el van fer presoner.

Com a represàlia, a principis de febrer del 1714 les tropes de Felip V, comandades pel mariscal José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès. La ràtzia va provocar que la vila de Sant Feliu Sasserra fos saquejada i cremada, a més d’altres nuclis de l’entorn com Oristà i Prats de Lluçanès. L’any 1716, amb el decret de Nova Planta, es va suprimir la sotsvegueria i Sant Feliu quedà inclòs en el corregiment de Manresa.

Al cens de 1719 Sant Feliu Sasserra figura com una de les tretze viles que formaven part del corregiment de Manresa. L’entrada al segle XIX va ser una època marcada per la Guerra del Francès i les guerres civils. Sant Feliu fou escenari de les guerres carlines, especialment de la segona (1872-1876), quan José García Velarde, capità general de Catalunya, s’hi presentà amb un contingent nombrós de forces el dia 30 d'abril de 1873.

L’any 1936 la Generalitat decretà la divisió territorial de Catalunya i inclogué Sant Feliu Sasserra a la comarca del Bages.

Llocs d'interès

Església de Sant Feliu

L'edifici més notable de Sant Feliu és l'antiga casa del consell i jurats del Lluçanès, que fou la seu de la sotsvegueria i ara és la casa de la vila. És de principis del segle XVII i té una façana renaixentista.

L'església, dedicada a Sant Feliu, és principalment d'estil gòtic tardà, però té afegits moderns i un portal romànic del segle XII.

Hi ha alguns masos importants i diverses cases antigues, algunes amb finestres gòtiques i d'altres amb llindes de pedra del segle XVIII.

• Centre d’interpretació de la bruixeria
• Casa de Sant Pere Almató
• Serrat de les forques
• Capella de Santa Magdalena
• Castell medieval de Sa Cirera
• Serrat Llobater

Festivitats

Sant Feliu Sasserra combina tradició i modernitat. La participació ciutadana és molt important, cosa que es veu en la quantitat d’entitats que formen el teixit social del poble i que contribueixen a la vida i a la cohesió social de la vila.

Hi ha festes i tradicions profundament arrelades com el Treure Ball. Antigament es ballava una dansa original de Sant Feliu que tenia dos textos, un de seriós i un altre de paròdia. Actualment la dansa del Treure Ball es balla per la Festa Major del poble (el segon diumenge de setembre), per la Festa de la Gent Gran (al mes de maig) i per la Festivitat de Sant Pere Almató (l’últim diumenge d'agost). Els dansaires són dues parelles que representen l’autoritat senyorial.

Tot i que no hi ha una vestimenta estipulada, els homes porten barret de copa, camisa clara, pantalons foscos, faixa, espardenyes de vetes i un ram de flors a la mà dreta. Les dones es vesteixen amb xal, caputxa, faldilla estampada i espardenyes de vetes. La dansa del Treure Ball té els mateixos passos que una sardana curta: trenta-dos compassos que es repeteixen quatre vegades i, per tant, una tirada sencera de cent vint-i-vuit passos. Tot seguit es procedeix a ballar el Ball Robat, que és un vals-jota també amb repetició. En una primera part actuen només les dues parelles que han ballat el Treure Ball. A la segona part, dos homes del públic prenen les dues balladores a les seves respectives parelles, els quals es veuen obligats a buscar-ne d’altres entre el públic per continuar ballant. Això es va repetint mentre hi hagi homes del públic disposats a robar les parelles, de manera que s’estableix una llarga cadena fins que s’acaba la peça musical.

A més de la Festa Major cal destacar tota una sèrie de tradicions, festes i fires. Actualment ha adquirit un gran renom la Fira de les Bruixes. Aquesta fira se celebra cada diada de Tots Sants. S’hi commemoren diversos processos contra bruixes que van succeir al poble uns quatre segles enrere, i és un homenatge a les dones que van morir a la forca. Cada any la festa comença el dia abans de Tots Sants i dura dos dies. L’inici de la Fira de les Bruixes té un marcat accent teatral; és la Festa Bruixa, organitzada pel grup juvenil Q-Fois. El dia 1 de novembre els carrers del poble s’omplen de gom a gom. Les parades d’artesans, les tarotistes, la decoració de les façanes de les cases i els múltiples personatges caracteritzats que es passegen per Sant Feliu es traslladen al temps passat. Una sèrie de representacions, música i danses de bruixes recorden els fets històrics que es van produir al segle XVII. Apareix el personatge d’en Tarragó, un caçabruixes. Al migdia, a la plaça de l’església es fan els saraus de les petites bruixes i tot seguit es balla el Samaniat. A la tarda es representa el judici, on els caps de la sotsvegueria del Lluçanès i els homes benestants del poble jutgen les bruixes acusades per Tarragó; es porta en processó la bruixa condemnada al Serrat de les Forques, en un acte conegut com d’escarni públic. Al capvespre es procedeix a l'execució de la sentència.

Bruixes a Sant Feliu Sasserra

Centre d'interpretació de la bruixeria

La bruixeria és un dels fenòmens de tipus paranormal que ha viscut la humanitat al llarg de la seva història, i presenta una barreja d’elements espirituals, socials, econòmics,... Manifesta la necessitat que té l’home d’enllaçar la realitat amb el món espiritual, amb éssers d’un altre món. La gran persecució contra bruixes i bruixots a Catalunya comença l’any 1616 i acaba pràcticament l’any 1622. Entre les Guilleries-Collsacabra i el Lluçanès i als voltants del Bages i el Berguedà es van jutjar prop de vuitanta dones, de les quals com a mínim trenta-cinc foren penjades.

Als inicis del segle XVII, a Sant Feliu Sasserra, seu de la cúria de la sotsvegueria del Lluçanès, s’esdevingueren una sèrie de fets relacionats amb la bruixeria, dels quals es conserva un document d’un valor excepcional. És un procés original i íntegre procedent de la sotsvegueria del Lluçanès. Ramon Vinader i Nubau (Vic 1832 - Madrid 1896) donà a Marcelino Menéndez y Pelayo alguns documents, entre els quals hi havia aquest procés. Es tracta de diverses causes incoades l’any 1618 contra un grup de dones acusades de bruixeria, que van ser condemnades a mort. En Cosme Soler, anomenat en Tarragó, actuant com a descobridor de bruixes havia identificat na Gallifa, na Marquesa Vila i na Montserrada Fàbregas com a tals. Aquesta última anomenada la Graciana, en l’època en què va ser detinguda, exercia de majordoma en el casal dels Sala de Sant Feliu. Foren condemnades a mort Felipa Gallifa, Montserrada Fàbregas, Joana Pons, La Vigatana, Joana Mateus, Rafaela Puigcercós,... Al Serrat de les Forques es penjaven les bruixes del Lluçanès. Està situat a la banda de tramuntana del poble de Sant Feliu, en una petita carena de 650 metres d’altitud en la qual trobem dos turons: un a la banda de ponent (on avui s’assenta una petita torre o miranda construïda al segle XIX), i l’altre a llevant.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 26 - 554 674 932 774 784 559 570

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 592 691 739 672 729 591 674 666 652 639

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 642 648 657 656 653 622 633 661 660 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals de Sant Feliu Sasserra, 2012

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	CiU	Artur Mas	249		62,56
	ERC	Oriol Junqueras	86		21,6
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	19		4,77
	CUP	David Fernández	14		3,51
	PSC	Pere Navarro	6		1,5
	ICV-EUiA	Joan Herrera	4		1
	C's	Albert Rivera	3		0,75
	Vots en blanc		6		1,5
	Altres		11		2,51
Total		399			81,6

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu Sasserra

• Web de l'ajuntament
• Sant Feliu a l'Hiperenciclopèdia
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya