Oristà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

 

Infotaula de geografia políticaOristà
Bandera d'Oristà Escut d'Oristà
Bandera d'Oristà Escut d'Oristà
Orista.jpg
Vista general d'Oristà

Localització
Localització d'Oristà respecte d'Osona.svg
41° 56′ 05″ N, 2° 03′ 43″ E / 41.934722222222°N,2.0619444444444°E / 41.934722222222; 2.0619444444444
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Entitats de població 3
Població
Total 547 (2016)
• Densitat 7,99 hab/km²
Gentilici Oristanenc, oristanenca
Geografia
Superfície 68,5 km²
Altitud 468 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Vicenç Cornejo Hidalgo
Indicatius
Codi postal 08518
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08151
Codi IDESCAT 081516
Modifica dades a Wikidata

Oristà és el municipi més gran de la comarca d'Osona. Oristà consta de dos nuclis urbans; Oristà i La Torre d'Oristà, pertanyen al mateix municipi, del qual Oristà n'és la capital.

Història[modifica | modifica el codi]

Oristà és un poblat posterior a l'època romana, tot i que en aquella època estava situat poc més lluny de la vila actual. Actualment allà i resten les ruïnes del que va ser un campament força important romà, anomenat Puig Ciutat, el qual ocupava unes 5 hectarees i que recentment s'han obert al públic.

Al segle XVI Oristà fou el poble natal del bandoler Perot Rocaguinarda. La masia on va néixer es troba a pocs quilòmetres del poble, junt amb el Cingle dels Tres Còdols, on el bandoler s'amagava i on si guarden algunes de les seves inscripcions en la roca.

Durant la Guerra de Successió espanyola la vila fou cremada en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de febrer de 1714 quan les tropes de Felip V van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès.[1]

A primers del 1714, diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V. L’11 de gener, el regiment borbònic de Lleó es va presentar a Balsareny per reclamar la taxa. Tres jornades després, uns dos mil sometents de la rodalia, la major part provinents del Lluçanès, van sorprendre el regiment borbònic i el van fer presoner.

Com a represàlia, a principis de febrer del 1714 les tropes de Felip V, comandades pel mariscal José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès. La ràtzia va provocar que la localitat d’Oristà fos saquejada i cremada, a més d’altres nuclis de l’entorn.[2]

L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 en el marc de la Tercera Guerra Carlina,[3] en la que Alfons Carles de Borbó i Martí Miret derrotaren el general Álvarez.[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Oristà 277
Raval de Sant Feliu, el 55
Torre d'Oristà, la 237
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 37 42 666 1.151 1.466 1.550 1.584 979 1.239
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.262 1.501 1.476 1.490 1.265 1.118 963 897 940 720
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
665 662 645 624 603 593 591 583 566 557
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Geografia[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Museu Rocaguinarda de Terrissa dels Països Catalans.[6]
  • Puig Ciutat.
  • Cripta tribuna d'Orista.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  2. Viles cremades. Ruta 1714
  3. Compte Figueras, Jordi; Homs Caralt, Marta. Inventari Patrimoni Cultural d'Oristà. Ajuntament d'Oristà, 2008, p.31. 
  4. Oyarzún, Román. La historia del carlismo (en castellà). Alianza Editorial, 1969, p.377. 
  5. 5,0 5,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 91. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. Trullàs, Glòria «una Petita Joia del preromànic català». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oristà Modifica l'enllaç a Wikidata