Alpens

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlpens
Escut d'Alpens
Escut d'Alpens
Alpens.jpg
Plaça Joan Prat Roca d'Alpens

Localització
Localització d'Alpens respecte d'Osona.svg
42° 07′ 14″ N, 2° 06′ 08″ E / 42.120555555556°N,2.1022222222222°E / 42.120555555556; 2.1022222222222
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Entitats de població 1
Població
Total 294 (2016)
• Densitat 21,3 hab/km²
Gentilici Alpensí, alpensina
Geografia
Superfície 13,8 km²
Altitud 855 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Montserrat Barniol Carcasona
Indicatius
Codi postal 08587
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08004
Codi IDESCAT 080044
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Alpens és un municipi de la comarca d'Osona. És el terme més septentrional del Lluçanès, és punt d'unió entre les comarques d'Osona, el Berguedà i el Ripollès. S'hi troben les capçaleres de les rieres de Lluçanès, Gavarresa i de Sora, i és travessat de sud-est a nord-oest per la carretera de Berga a Sant Quirze de Besora. El territori, de 13,82 km², és muntanyós, limitat al nord-oest per la serra que va de Puig Cornador (1.212 m alt) a Santa Margarida de Vinyoles (1.125 m alt), que el separa del Ripollès. El poble és a 855 m alt.

El nom[modifica | modifica el codi]

El nom (escrit en antics documents Pinnos, Pintos i Pens) sembla derivar de penna o penya, concretament de la roca de Pena, propera a la població. Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles (dins el terme de Les Llosses, i era format per les parròquies de Santa Maria d'Alpens i de Sant Pere de Serrallonga (avui sufragània d'Alpens). La notícia més antiga és del 1074, any en què el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos. El monestir, ja de bon principi el senyor alodial més important del terme, n'esdevingué senyor total quan l'abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia (amb les seves nou parròquies), que fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.

El poble[modifica | modifica el codi]

El poble d'Alpens començà a ser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l'arxiu parroquial (conservat a l'Arxiu Diocesà de Vic); tenia aleshores 15 famílies, i s'inicià una notable creixença, que portà fins al 1788. als segles XVII i XVIII adquirí l'actual traçat de carrerons estrets amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d'edificació i els noms dels constructors. És remarcable l'harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, que ha sofert desencertades renovacions. La causa principal del creixement fou la indústria menestral de la parairia; abans del 1638 ja tenia una confraria gremial de paraires i teixidors, sota el patronatge de Sant Cristòfol, amb altar propi a l'església parroquial. El 1765 hi havia 10 fabricants de llana i 15 telers, que donaven feina a 20 paraires, 15 teixidors, 8 aprenents, 62 dones, dedicades a filar, i 18 nens, dedicats a fer rodets. En època moderna havia tingut una fàbrica de teixits de cotó, amb 100 telers, que tancà el 1967. Una moderna indústria tèxtil del grup Sativel (1973) ocupà una gran part de la població, sobretot el sector femení durant uns anys.

Les esglésies[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada des del 1708, cremada durant la Primera Guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l'altar major i algun altar lateral del segle XVI, d'escàs valor; la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar (segles XV-XVI) fou renovat a la part superior o balustrada el segle XVIII.

La capella romànica de Sant Pau de Colomer (abans Sant Pau de Terrades), coneguda des de 1190 dins la demarcació de l'antiga vila rural de Terrades, avui totalment desconeguda i reemplaçada pel gran mas del Colomer, és un edifici molt transformat (1757, 1887, 1947) que conserva integra la nau i l'absis romànics del segle XII; l'absis fou decorat el 1947 amb pintures de Pau Macià. Entre les importants masies del terme cal destacar el mas del Graell (amb la capella de Sant Joan, feta el 1717), l'esmentat mas del Colomer (transformat en casa residencial), els masos dels Plans, Pallarès, Petge, la Llena, Cardanyons, Serrallonga i Comià, supervivents de masos anteriors al segle XIV, molts dels quals amb grans casals renovats el segle XVIII. Resten escasses ruïnes, no lluny del mas Pedresnegres, d'un casal o fortalesa anomenat Freixenet, conegut des del 1109 amb el cavaller Bernat, els senyors del qual foren castlans de Sora i d'Orís, llinatge que s'extingí el segle XV.

Història[modifica | modifica el codi]

Davant la casa núm. 2 del carrer del Graell va morir, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Cabrinetty fill de la Ciutat de Palma, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls. Sembla que morí d'un tret al clatell disparat des del campanar; però, per la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, corregué la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins guanyaren, així, l'anomenada Acció d'Alpens, i el pretendent Carles de Borbó féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
6 7 10 331 527 820 517 486 470 460
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
437 529 482 449 417 292 224 249 245 257
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
256 273 264 277 290 307 312 303 304 300
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Grup Fundació Catalana S. A. Volum. I, pàgs. 285-87 (ISBN 84-85194-15-2)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpens Modifica l'enllaç a Wikidata