Esquerra Unida i Alternativa
|
|||||
| Dades bàsiques | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus entitat | Moviment sociopolític i cultural d'àmbit català | ||||
| Ideologia | Esquerra, anticapitalisme, socialdemocràcia, republicanisme, catalanisme, federalisme, feminisme, nacionalisme català i socialisme del segle XXI | ||||
| Història | |||||
| Fusió de |
Comunistes de Catalunya Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu Partit Obrer Revolucionari | ||||
| Fundació | 1998 | ||||
| Membre de |
Partit de l'Esquerra Europea En Comú Podem Catalunya en Comú | ||||
| Organització i govern | |||||
| Seu central | |||||
| Secretariat | Joan Josep Nuet | ||||
| Publicació |
EUiA Informa L'Alternativa | ||||
| Joventuts | Alternativa Jove - Joves d'EUiA | ||||
| Afiliació europea | Partit de l'Esquerra Europea | ||||
| Diputats al Parlament |
1 / 135 | ||||
| Diputats al Congrés dels diputats |
2 / 350 | ||||
| Regidors a Catalunya |
63 / 9.137 | ||||
|
| |||||
| Web | www.euia.cat | ||||
|
| |||||
 | |||||
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), fundada el 1998, és una coalició d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista[1] d'àmbit català escindida de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que el 1997 va trencar els seus vincles respecte Izquierda Unida.[2] Els escindits van mantenir-hi els vincles i van fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, perquè el PSUC havia quedat pràcticament dissolt dins Iniciativa per Catalunya Verds.
El 1998 el PSUC Viu es va unir en federació amb el Partit dels Comunistes de Catalunya (partit que també integrava IC+EV abans de l'escissió de 1997, d'àmbit català, que tenia com a referent espanyol el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, fins a l'escissió anomenada Partit Comunista del Poble Català), i amb altres partits més petits, el Partido Revolucionario de los Trabajadores-Izquierda Revolucionaria (trotskista, d'àmbit espanyol, que ja no forma part d'EUiA), el Partit Obrer Revolucionari (trotskista, també d'àmbit espanyol), el Partit d'Acció Socialista de Catalunya (d'àmbit català però que tenen com a referent espanyol el PASOC), i el Col·lectiu per una Esquerra Alternativa (derivació del Moviment Comunista de Catalunya i de la Lliga Comunista Revolucionària, el primer d'àmbit català però amb actuació a tot Espanya com a Moviment Comunista, i el segon d'àmbit espanyol).
Tots aquest grups van formar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), però van fracassar a les primeres eleccions a les que van concórrer el 1999 sense obtenir representació (44.000 vots). A les eleccions al parlament de Catalunya van augmentar el nombre de vots fins prop de 80.000 (quan IC-V en va treure 114.000). El 2003, feren coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds i van contribuir a l'èxit electoral de la coalició (augment de 3 a 9 diputats, i prop del doble de suport popular). El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Tanmateix, ICV i EUiA mantenen estructures orgàniques separades, i no es plantegen de moment cap projecte d'unitat orgànica atès les diferències programàtiques en diversos aspectes essencials.
A les eleccions de 2006, EUiA va obtenir 2 diputats al Parlament de Catalunya (Jordi Miralles i Mercè Civit) i un senador, Joan Josep Nuet.
A les eleccions municipals de 2007, va obtenir una alcaldia (Martorelles) i 70 regidors i regidores.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, la coalició ICV-EUiA va obtenir 13 diputats, tres dels quals són d'EUiA: Joan Mena, Lorena Vicioso i David Companyon, tots tres per la circumscripció de Barcelona. A les de 2015, fent part de la coalició Catalunya Sí que es Pot.
En referència al Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, el Consell Nacional d'EUiA, reunit dissabte 16 de setembre, es va mostrar partidària de cridar a la participació, amb un 76% de vots a favor, un 16% en contra i un 8% d'abstencions.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Declaració de la VII Conferència de l’Esquerra Anticapitalista Europea». anticapitalistes.net, 28-11-2003. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑ Guibernau i Berdún, Maria Montserrat. El Nacionalisme català: franquisme, transició i democràcia. Pòrtic, 2002, p. 138. ISBN 8473067967.
- ↑ [1]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquerra Unida i Alternativa |
Coalicions i partits polítics de Catalunya amb representació parlamentària | ||
|---|---|---|
