Esquerra Unida i Alternativa
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | coalició política | ||||
| Ideologia política | comunisme anticapitalisme catalanisme feminisme altermundisme socialisme democràtic republicanisme socialisme del segle XXI | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Partit dels i les Comunistes de Catalunya | ||||
| Creació | 1998 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Esquerra Europea En Comú Podem-Guanyem el Canvi Catalunya en Comú | ||||
| Membres | 3.329 (2016) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Format per | |||||
| Lloc web | semprealesquerra.cat | ||||
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una formació política d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista[1] i d'àmbit català, formada l'any 1998 per persones procedents en bona part d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), agrupats a l'entorn de Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, del Partit dels Comunistes de Catalunya i d'altres grups menors [2]
El partit no va obtenir representació a les eleccions al Parlament de Catalunya ni al Parlament Europeu de 1999, tampoc a les eleccions generals de l'any 2000, però si als comicis municipals de 1999, on va aconseguir 35 regidors. El 2003, feren coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA), i van contribuir a l'èxit electoral de la coalició, que va passar de 3 a 9 diputats, i prop del doble de suport popular. El llavors coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Tanmateix, ICV i EUiA van mantenir estructures orgàniques separades, sense plantejar-se cap projecte d'unitat, orgànica ateses les diferències programàtiques en diversos aspectes essencials. A les eleccions de 2006, EUiA va obtenir 2 diputats al Parlament de Catalunya (Jordi Miralles i Mercè Civit) i un senador, Joan Josep Nuet. A les eleccions municipals de 2007, va obtenir una alcaldia (Martorelles) i 70 regidors i regidores. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, la coalició ICV-EUiA va obtenir 13 diputats, tres dels quals d'EUiA: Joan Mena, Lorena Vicioso i David Companyon, tots tres per la circumscripció de Barcelona.
El 2015 van entrar a formar part de la coalició Catalunya Sí que es Pot, a la que també es va afegir ICV. En referència al Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, el Consell Nacional d'EUiA es va mostrar partidari de cridar a la participació. L'any 2017 es va incorporar, com també ho va fer ICV, a Catalunya en Comú i a la coalició Catalunya en Comú Podem,[2] amb la qual va ser elegit diputat al Parlament Joan Josep Nuet. Tanmateix l'any 2019 una part de la direcció d'EUiA va donar suport a Nuet per presentar-se com a candidat al Congrés dels Diputats amb la coalició Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes, després de considerar que Catalunya en Comú ja no era una alternativa sobiranista.[3] Això va significar la ruptura tant amb aquesta formació com amb Esquerra Unida federal, fet que va suposar que a l'octubre del 2020, Alberto Garzón, coordinador general d'IU donés suport a la nova organització Esquerra Unida de Catalunya com referent de IU a Catalunya.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Declaració de la VII Conferència de l'Esquerra Anticapitalista Europea». anticapitalistes.net, 28-11-2003. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Esquerra Unida i Alternativa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ EUiA. «EUiA manifesta la necessitat d'un nou espai de trobada del sobiranisme d'esquerres i reforça la seva direcció incorporant com a co-coordinadora l'ex-regidora de BCNEnComú Mercedes Vidal.» (en català). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Esquerra Unida echa a andar en un acto político con el ministro Garzón» (en castellà), 28-02-2020. [Consulta: 3 juny 2021].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquerra Unida i Alternativa |