Esquerra Unida i Alternativa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: EUiA)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEsquerra Unida i Alternativa
Esquerra Unida i Alternativa.svg
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticacomunisme, socialisme democràtic, republicanisme, altermundisme, anticapitalisme, catalanisme, feminisme i socialisme del segle XXI Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit dels i les Comunistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació1998 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Esquerra Europea
En Comú Podem-Guanyem el Canvi
Catalunya en Comú Modifica el valor a Wikidata
Membres3.329 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Format per
Indicador econòmic
Ingressos totals789.533,34 € (2015) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeuia.cat Modifica el valor a Wikidata
Joves d'EUiA fent campanya a favor de l'Estatut el 2007.

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), fundada el 1998, és una coalició d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista[1] d'àmbit català escindida de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que el 1997 va trencar els seus vincles respecte Izquierda Unida.[2] Els escindits van mantenir-hi els vincles i van fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, perquè el PSUC havia quedat pràcticament dissolt dins Iniciativa per Catalunya Verds.

El 1998 el PSUC Viu es va unir en federació amb el Partit dels Comunistes de Catalunya (partit que també integrava IC+EV abans de l'escissió de 1997, d'àmbit català, que tenia com a referent espanyol el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, fins a l'escissió anomenada Partit Comunista del Poble Català), i amb altres partits més petits, el Partido Revolucionario de los Trabajadores-Izquierda Revolucionaria (trotskista, d'àmbit espanyol, que ja no forma part d'EUiA), el Partit Obrer Revolucionari (trotskista, també d'àmbit espanyol), el Partit d'Acció Socialista de Catalunya (d'àmbit català però que tenen com a referent espanyol el PASOC), i el Col·lectiu per una Esquerra Alternativa (derivació del Moviment Comunista de Catalunya i de la Lliga Comunista Revolucionària, el primer d'àmbit català però amb actuació a tot Espanya com a Moviment Comunista, i el segon d'àmbit espanyol).

Tots aquest grups van formar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), però van fracassar a les primeres eleccions a les que van concórrer el 1999 sense obtenir representació (44.000 vots). A les eleccions al parlament de Catalunya van augmentar el nombre de vots fins prop de 80.000 (quan IC-V en va treure 114.000). El 2003, feren coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds i van contribuir a l'èxit electoral de la coalició (augment de 3 a 9 diputats, i prop del doble de suport popular). El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Tanmateix, ICV i EUiA mantenen estructures orgàniques separades, i no es plantegen de moment cap projecte d'unitat orgànica atès les diferències programàtiques en diversos aspectes essencials.

A les eleccions de 2006, EUiA va obtenir 2 diputats al Parlament de Catalunya (Jordi Miralles i Mercè Civit) i un senador, Joan Josep Nuet.

A les eleccions municipals de 2007, va obtenir una alcaldia (Martorelles) i 70 regidors i regidores.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, la coalició ICV-EUiA va obtenir 13 diputats, tres dels quals són d'EUiA: Joan Mena, Lorena Vicioso i David Companyon, tots tres per la circumscripció de Barcelona. A les de 2015, fent part de la coalició Catalunya Sí que es Pot.

En referència al Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, el Consell Nacional d'EUiA, reunit dissabte 16 de setembre, es va mostrar partidària de cridar a la participació, amb un 76% de vots a favor, un 16% en contra i un 8% d'abstencions.[3]

A l'octubre del 2020, Alberto Garzón va donar suport al partit escindit d'EUiA EUCat (la federació de IU a Catalunya) puix que considerava que la direcció estava segrestada. Els dirignets d'EUiA, en un manifest, van considerar que Catalunya en Comú ja no era una alternativa d'esquerres pel conglomerat d'independentistes, federalistes i sobrinaistes republicans i van emplaçar a d'altres partits d'esquerres minoritaris i catalans a crear una nova coalició que representi a aquestes sensibilitats polítiques i sigui una alternativa d'esquerres de cara a les pròximes eleccions al parlament. En altres paraules, va decidir trencar relacions amb Catalunya en Comú.[4]

Referències[modifica]

  1. «Declaració de la VII Conferència de l'Esquerra Anticapitalista Europea». anticapitalistes.net, 28-11-2003. [Consulta: 25 febrer 2014].
  2. Guibernau i Berdún, Maria Montserrat. El Nacionalisme català: franquisme, transició i democràcia. Pòrtic, 2002, p. 138. ISBN 8473067967. 
  3. [1]
  4. EUiA. «EUiA manifesta la necessitat d'un nou espai de trobada del sobiranisme d'esquerres i reforça la seva direcció incorporant com a co-coordinadora l'ex-regidora de BCNEnComú Mercedes Vidal.». [Consulta: 27 octubre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquerra Unida i Alternativa