Oriol Junqueras i Vies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oriol Junqueras i Vies
Oriol Junqueras 2012.jpg
Oriol Junqueras el 2012
Cap de l'oposició al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 9 de gener de 2013
Batlle de Sant Vicenç dels Horts
Escut de Sant Vicenç dels Horts.svg
En el càrrec des de 11 de juny de 2011
← Amparo Piqueras Manzano
10è president d'Esquerra Republicana de Catalunya
LogotipERC.jpg
En el càrrec des de 17 de setembre de 2011
Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
7 de juny de 2009 – 16 de gener de 2012
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'abril de 1969 (1969-04-11) (46 anys)
Sant Andreu del Palomar, Ciutat de Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Historiador i Professor UAB
Partit polític Junts pel Sí
Esquerra Republicana de Catalunya

Lloc web www.junqueras.cat

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català. És batlle de Sant Vicenç dels Horts, cap de l'oposició al Parlament de Catalunya i president d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Biografia

Va néixer al carrer de Cabrera, a Sant Andreu del Palomar, Barcelona, on va viure fins quan tenia 2 anys, quan la família es va traslladar a Sant Vicenç dels Horts. El seu pare era catedràtic d'institut i la seva mare, infermera. [1] És llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.

Ha estat professor agregat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Durant la seva carrera ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes "En guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3. Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis", "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres.

És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d'abril de 2008, just un any després que s'estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d'aquest mitjà electrònic d'informació i actualitat.

El 26 de gener de 2009 l'executiva d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificà la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009, previstes pel 7 de juny. Tot i ser regidor d'ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) integra les llistes com a independent. Finalment aconsegueix ser diputat en el Parlament Europeu per la coalició Els Verds-Aliança Lliure Europea.[2][3]

L'11 de juny de 2011 es va convertir en batlle de Sant Vicenç dels Horts, després de rebre els vots de la candidatura que liderava, Junts per Sant Vicenç (Vicentins pel Canvi + ERC), ICV-EUiA i CiU, deixant el PSC, la llista més votada a les eleccions municipals del 22 de maig, a l'oposició. Des del 17 de setembre del mateix any és el president d'Esquerra Republicana.

El 9 d'octubre de 2012 Junqueras escrigué un article en El Periódico en el qual afirmava que "El castellà també serà oficial a la República Catalana".[4] La declaració de Junqueras creà certa polèmica a diversos apartats de Vilaweb amb articles d'opinió, molt crítics devers l'afirmació del cap d'ERC, de diverses persones com ara el lingüista Gabriel Bibiloni[5] o el mateix periodista Vicent Partal[6] que establiren aleshores comparances amb la situació d'Ucraïna o d'Irlanda on l'ucraïnès i el gaèlic es troben en situació d'inferioritat greu.

Va ser cap de llista d'ERC-Catalunya Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 25 de novembre de 2012, on va aconseguir ser la segona força més votada amb el 13,68% dels vots.

Obres

És autor dels següents llibres:

  • Els catalans i Cuba, 1998.
  • La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni, 1999.
  • La presó Model de Barcelona, 2000.
  • Manel Girona, el banc de Barcelona i el canal d'Urgell. Pagesos i burgesos en l'articulació del territori, 2003.
  • Guerres dels catalans, 2003.
  • Guerra, economia i política a la Catalunya de l'alta edat moderna, 2005.
  • Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna (1520-1630), 2006.
  • Camí de Sicília, 2008
  • Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939), 2009

Referències

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Amparo Piqueras Manzano
Batlle de Sant Vicenç dels Horts
Escut de Sant Vicenç dels Horts

2011 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Xavier Sabaté i Ibarz
Cap de l'oposició
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2013 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Puigcercós i Boixassa
President d'Esquerra Republicana de Catalunya
ERC

2011 – actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec