Oriol Junqueras i Vies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Honorable Senyor
Oriol Junqueras i Vies
Vicepresident del Govern i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya
Oriol Junqueras 2012.jpg
Oriol Junqueras el 2012
Vicepresident del Govern de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 14 de gener de 2016
Conseller d'Economia i Hisenda
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 14 de gener de 2016
Andreu Mas-Colell
com a conseller d'Economia i Coneixement
Cap de l'oposició al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
9 de gener de 2013 – 26 d'Octubre de 2015
Batlle de Sant Vicenç dels Horts
Escut de Sant Vicenç dels Horts.svg
11 de juny de 2011 – 23 de desembre de 2015[1]
← Amparo Piqueras Manzano
Maite Aymerich →
10è president d'Esquerra Republicana de Catalunya
LogotipERC.jpg
En el càrrec des de 17 de setembre de 2011
Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
7 de juny de 2009 – 16 de gener de 2012
Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 26 d'octubre de 2015
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 11 d'abril de 1969 (1969-04-11) (47 anys)
Sant Andreu del Palomar, Ciutat de Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Historiador i Professor UAB
Partit polític Junts pel Sí
Esquerra Republicana de Catalunya

Lloc web www.junqueras.cat
Twitter junqueras
Modifica dades a Wikidata

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual vicepresident del Govern i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.

Fou batlle de Sant Vicenç dels Hortsi(2011-2015) és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer al carrer de Cabrera, a Sant Andreu del Palomar, Barcelona, on va viure fins quan tenia 2 anys, quan la família es va traslladar a Sant Vicenç dels Horts. El seu pare era catedràtic d'institut i la seva mare, infermera. [2] És llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.

Ha estat professor agregat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Durant la seva carrera ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes "En guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3. Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis", "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres.

És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d'abril de 2008, just un any després que s'estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d'aquest mitjà electrònic d'informació i actualitat.

El 26 de gener de 2009 l'executiva d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificà la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009, previstes pel 7 de juny. Tot i ser regidor d'ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) integra les llistes com a independent. Finalment aconsegueix ser diputat en el Parlament Europeu per la coalició Els Verds-Aliança Lliure Europea.[3][4]

L'11 de juny de 2011 es va convertir en batlle de Sant Vicenç dels Horts, després de rebre els vots de la candidatura que liderava, Junts per Sant Vicenç (Vicentins pel Canvi + ERC), ICV-EUiA i CiU, deixant el PSC, la llista més votada a les eleccions municipals del 22 de maig, a l'oposició. Des del 17 de setembre del mateix any és el president d'Esquerra Republicana.

El 9 d'octubre de 2012 Junqueras escrigué un article en El Periódico en el qual afirmava que "El castellà també serà oficial a la República Catalana".[5] La declaració de Junqueras creà certa polèmica a diversos apartats de Vilaweb amb articles d'opinió, molt crítics devers l'afirmació del cap d'ERC, de diverses persones com ara el lingüista Gabriel Bibiloni[6] o el mateix periodista Vicent Partal[7] que establiren aleshores comparances amb la situació d'Ucraïna o d'Irlanda on l'ucraïnès i el gaèlic es troben en situació d'inferioritat greu.

Va ser cap de llista d'ERC-Catalunya Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 25 de novembre de 2012, on va aconseguir ser la segona força més votada amb el 13,68% dels vots. Va renovar el seu escó a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, aquesta vegada formant part de la candidatura de Junts pel Sí.

El 23 de desembre de 2015 va deixar l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts per centrar-se exclusivament en el procés d'autodeterminació, segons va informar als mitjans.

El 13 de gener de 2016 va ser nomenat vicepresident del Govern i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El 14 de gener va prendre possessió dels càrrecs.[8]

Obres[modifica | modifica el codi]

És autor dels següents llibres:

  • Els catalans i Cuba, 1998.
  • La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni, 1999.
  • La presó Model de Barcelona, 2000.
  • Manel Girona, el banc de Barcelona i el canal d'Urgell. Pagesos i burgesos en l'articulació del territori, 2003.
  • Guerres dels catalans, 2003.
  • Guerra, economia i política a la Catalunya de l'alta edat moderna, 2005.
  • Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna (1520-1630), 2006.
  • Camí de Sicília, 2008
  • Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939), 2009

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Colomer, Marc. «Junqueras renuncia a l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts». Diari Ara, 23 desembre 2015 [Consulta: 23 desembre 2015].
  2. Vinyes, Pau. «Oriol Junqueras, andreuenc de naixement». Andreuenc, 28/11/2014 [Consulta: 12 desembre 2014].
  3. Ridao: 'Junqueras és una persona preparada, coneguda i sobiranista de debò', Vilaweb, 26 de gener 2009 (data d'accés: 26-01-09).
  4. ERC elegeix l'independent Oriol Junqueras candidat a les eleccions europees, ElPeriodico.cat, 26 de gener 2009 (data d'accés: 26-01-09).
  5. Article d'Oriol Junqueras al Periódico, 9 d'octubre de 2012
  6. Article d'opinió d'en Bibiloni a Vilaweb, el 10 d'octubre de 2012
  7. Article d'en Vicent Partal "La Catalunya ucraïnesa" a Vilaweb, el 10 d'octubre de 2012
  8. «[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7037/1467139.pdf DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.]». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14 gener 2016.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Amparo Piqueras Manzano
Batlle de Sant Vicenç dels Horts
Escut de Sant Vicenç dels Horts

2011 - 2015
Succeït per:
Maite Aymerich
Precedit per:
Xavier Sabaté i Ibarz
Cap de l'oposició
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2013 - 2015
Succeït per:
Inés Arrimadas García
Precedit per:
Neus Munté i Fernández
Vicepresident del Govern
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2016 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Andreu Mas Colell
com a conseller d'Economia i Coneixement
Conseller d'Economia i Hisenda
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2016 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Puigcercós i Boixassa
President d'Esquerra Republicana de Catalunya
ERC

2011 – actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec