Marta Rovira i Vergés

De Viquipèdia
«Marta Rovira» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Marta Rovira Martínez».
Infotaula de personaMarta Rovira i Vergés
20210701 Ginebra Marta Rovira MP24559 (cropped).jpg
(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 22 març 2018 (renúncia)Assumpció Laïlla i Jou →

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

ERC icono 2017.svg 12a Secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya
17 setembre 2011 –
← Joan Ridao i Martín
Secretària general Aliança Lliure Europea
2008 – 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra - llicenciatura en Dret
Universitat Oberta de Catalunya - llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, advocada, professora de dret Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura
Signatura Marta Rovira i Vergés.jpg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmartaroviraverges.cat → Cloud download font awesome.svg (2017) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5374386 Facebook: martaroviraverges Twitter: martarovira Instagram: mroviraverges Modifica el valor a Wikidata

Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977)[1] és una advocada i política catalana. És la secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 2011[2] i viu exiliada a Ginebra, Suïssa, des del març de 2018.[3]

Biografia[modifica]

Alguns dels seus avantpassats van participar en la política en l'àmbit local. El seu avi matern, Francesc Vergés i Ordeig, fou alcalde de Sant Pere de Torelló entre 1956 i 1965;[4] mentre que un dels seus besavis per part de pare, Jaume Rivera i Camps, va ser alcalde de Prats de Lluçanès entre 1939 i 1941.[5]

Marta Rovira és llicenciada en dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública per la Universitat Oberta de Catalunya.[1]

Ha exercit d'advocada, ha estat professora de dret administratiu a l'Escola de Policia de Catalunya (2003-2006) i directora de l'àmbit de serveis de suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (2007-2011).[6]

Anteriorment, fou vocal secretària dels Joves Advocats de Catalunya (2006-2007), responsable del Grup d'Advocats Joves de Vic (2004-2006) en representació del qual va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Vic, membre de la Plataforma Solidària de la UPF (1999) i responsable de l'associació d'estudiants Juristes sense fronteres (1997-1999). Ha estat membre de la colla castellera Sagals d'Osona[6] i sòcia de la Creu Roja.[7]

Carrera política[modifica]

Marta Rovira milita a Esquerra Republicana des del 2005. Al 25è Congrés Nacional del partit, celebrat el 2008, va ser escollida secretària nacional de Política Internacional, Europea i Cooperació. Aquell mateix any, i fins al 2012, també fou la secretària general de l'Aliança Lliure Europea.

Al 26è Congrés Nacional (2011) va ser elegida secretària general d’Esquerra Republicana.[2] Fou llavors quan va assumir el lideratge del partit, juntament amb Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana.

A les eleccions catalanes del 2012, fou elegida diputada del Parlament de Catalunya i entre el 2012 i el 2015 va ser la portaveu del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. El 2015 va tornar a presentar-se a les eleccions catalanes, aquesta vegada formant part de la coalició independentista Junts pel Sí,[1] i també va ser elegida diputada i portaveu del grup parlamentari.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 va encapçalar, amb Junqueras, la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la circumscripció de Barcelona. Esquerra Republicana va obtenir 32 escons.[8]

Les principals motivacions polítiques de Rovira són la defensa dels drets humans, especialment els drets de les dones,[9] la justícia social[10] i la independència de Catalunya.[11] Rovira advoca pel republicanisme com a model que vetlla per l’interès general i el bé comú, la igualtat d’oportunitats i la transparència i corrupció zero.[12] Com a independentista, Rovira defensa que aquests principis republicans només es podran assolir en una República Catalana, la qual s’ha de guanyar en un referèndum que permeti als catalans escollir el seu futur.[13]

Causa judicial[modifica]

El 22 de desembre de 2017, el Tribunal Suprem espanyol la va imputar per un presumpte delicte de rebel·lió per la seva participació en l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017. Va ser citada a declarar per aquest tribunal el 19 de febrer de 2018 i, finalment, va ser posada en llibertat condicional sota una fiança de 60.000 euros.[14] El 21 de març de 2018, el jutge Pablo Llarena va citar pel 23 de març els investigats per la causa per comunicar-los la interlocutòria de processament i revisar la seva condició de llibertat provisional.

El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat de Catalunya, Rovira va renunciar, juntament amb Carme Forcadell i Dolors Bassa a l'acta de diputada.[15] L'endemà, 23 de març, va decidir no presentar-se a declarar al Tribunal Suprem. Va al·legar que no disposava de les garanties judicials suficients, i es va exiliar a Suïssa,[3] on viu des de llavors.[16]

Aquell mateix dia, el jutge Llarena va activar una ordre de detenció europea i internacional, i una demanda d’extradició, contra Rovira, que s’afegia a les reactivades contra Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí.

El 19 de juliol del 2018, davant de la decisió de la justícia d’Alemanya contrària al lliurament de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, Llarena va retirar totes les ordres de detenció europees i internacionals emeses, entre elles la de Rovira.[17][18]

Exili[modifica]

Des de 2018, Rovira viu exiliada a Suïssa. No pot tornar a Espanya perquè sobre ella pesa una ordre de detenció i ingrés a presó; i si surt de territori suís, hauria de fer front a una euroordre.[19]

Des de Ginebra, compagina la seva tasca com a secretària general d’Esquerra Republicana amb la feina que realitza en diversos projectes que promouen la investigació de polítiques sobre diversitat cultural i lingüística, el dret d’autodeterminació, resolucions de conflictes i drets humans, entre d’altres, a escala europea i internacional.[20]

Vida personal[modifica]

Està casada amb Raül Presseguer, amb qui va tenir una filla el 2011.[21]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Marta Rovira». Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 3 març del 2015].
  2. 2,0 2,1 «Marta Rovira i Vergés». Barcelona Tribuna. [Consulta: 23 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 «Marta Rovira no va al Suprem i emprèn el camí de l'exili». [Consulta: 23 març 2018].
  4. «El abuelo futbolista y también alcalde franquista 'sin ideología' de Marta 'la elegida'». El Mundo [Consulta: 19 novembre 2017].
  5. «Marta Rovira tenia un avi al que es va relacionar amb partits franquistes, a més d'un besavi afí al règim». Catalunya Diari, 20-11-2017.
  6. 6,0 6,1 «Marta Rovira». Arxivat de l'original el 2015-03-07. [Consulta: 3 març del 2015].
  7. «Marta Rovira» (en català). Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 1r desembre 2021].
  8. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  9. «Basta de violencias machistas: nos va la vida» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 24-11-2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  10. «Marta Rovira: "Ho tornarem a fer ? Depèn del que faci el PSOE"» (en català). El Crític, 24-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2021].
  11. «Marta Rovira: “Que ens deixin provar la independència”». El 9 Nou, 29-11-2013. [Consulta: 1r desembre 2021].
  12. «Marta Rovira: "Els republicans volem institucions amb parets de vidre"» (en català). Ara, 26-10-2021 [Consulta: 1r desembre 2021].
  13. «Rovira reivindica parlar de “mesa de negociació del conflicte polític”, no de “taula de diàleg”» (en català). Vilaweb. [Consulta: 1r desembre 2021].
  14. «Llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira». CCMA.
  15. «Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa renuncien a l'acta de diputades abans d'anar al Suprem». Vilaweb [Consulta: 22 març 2018].
  16. «Rovira reapareix en una trobada de dirigents d'ERC a Suïssa» (en català). El Nacional, 20-07-2018. [Consulta: 1r desembre 2021].
  17. «El jutge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont». Ara.
  18. «Llarena rechaza la entrega de Puigdemont sólo por malversación y retira las euroórdenes contra los fugados» (en castellà). El Mundo, 20-07-2018 [Consulta: 1r desembre 2021].
  19. «L’amenaça de Llarena a Marta Rovira per si volgués moure’s de Suïssa» (en català). Vilaweb, 29-03-2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  20. ««No veig possible un referèndum acordat, però no hem d’abandonar mai aquesta via»» (en català). El Temps, 16-09-2019. [Consulta: 1r desembre 2021].
  21. «"No hi havia manera de pensar que l’Estat espanyol arribés a aquests límits"». El Temps, 06-01-2019 [Consulta: 1r desembre 2021].

Llibres sobre Marta Rovira[modifica]

Llibres publicats[modifica]