Marta Rovira i Vergés
.JPG) Marta Rovira (2014) | |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
25 gener 1977 (42 anys) Vic | ||||||||||
17 gener 2018 – 22 març 2018 – Assumpció Laïlla i Jou → Circumscripció electoral: Barcelona
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 Circumscripció electoral: Barcelona
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 Circumscripció electoral: Barcelona
2011 – ← Joan Ridao i Martín
2008 – 2012 | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Formació |
Universitat Pompeu Fabra Universitat Oberta de Catalunya | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Política i advocada | ||||||||||
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya (2005–) | ||||||||||
 | |||||||||||
|
| |||||||||||
| Lloc web | Lloc web | ||||||||||
   | |||||||||||
 | |||||||||||
Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977)[1] és una advocada i política catalana. Després de 2011 és secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Biografia[modifica]
Alguns dels seus avantpassats van participar en la política a nivell local. El seu avi matern, Francesc Vergés i Ordeig, fou alcalde de Sant Pere de Torelló entre 1956 i 1965;[2] mentre que un dels seus besavis per part de pare, Jaume Rivera i Camps, va ser alcalde de Prats de Lluçanès entre 1939 i 1941.[3]
Marta Rovira és llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública per la Universitat Oberta de Catalunya.[1]
Ha exercit d'advocada, ha estat professora de Dret administratiu a l'Escola de Policia de Catalunya (2003-2007) i directora de l'àmbit de serveis de suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (2007-2011).[4]
Diputada al Parlament[modifica]
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 2005, al 25è Congrés Nacional celebrat el 2008 va ser escollida secretària nacional de Política Internacional, Europea i Cooperació i al 26è Congrés Nacional (2011) va ser elegida secretària general.
A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 va ser escollida diputada i el 2015 es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la candidatura independentista Junts pel Sí.[1] Entre el 2008 i el 2012 va ser secretària general de l'Aliança Lliure Europea.
Ha estat vocal secretària dels Joves Advocats de Catalunya (2006-2007), responsable del Grup d'Advocats Joves de Vic (2004-2006) en representació del qual va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Vic, membre de la Plataforma Solidària de la UPF (1999), responsable de l'associació d'estudiants Juristes sense fronteres (1997-1999). És membre dels Sagals d'Osona.[4]
Causa judicial[modifica]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 encapçalà amb Oriol Junqueras la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la circumscripció de Barcelona. La seva candidatura va obtenir 32 escons.[5] El 19 de febrer de 2018 el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li va decretar llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per "risc de reiteració delictiva".[6]
El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat de Catalunya, va renunciar, juntament amb Carme Forcadell i Dolors Bassa a l'acta de diputada.[7] L'endemà, el 23 de març, va decidir no presentar-se a declarar al Tribunal Suprem i exiliar-se a Suïssa.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Marta Rovira». Parlament de Catalunya. [Consulta: 3 març del 2015].
- ↑ «El abuelo futbolista y también alcalde franquista 'sin ideología' de Marta 'la elegida'». El Mundo. [Consulta: 19 novembre 2017].
- ↑ «Marta Rovira tenia un avi al que es va relacionar amb partits franquistes, a més d'un besavi afí al règim». Catalunya Diari, 20-11-2017.
- ↑ 4,0 4,1 «Marta Rovira». [Consulta: 3 març del 2015].
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ «Llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira». http://www.ccma.cat.
- ↑ «Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa renuncien a l’acta de diputades abans d’anar al Suprem». Vilaweb [Consulta: 22 març 2018].
- ↑ «Marta Rovira no va al Suprem i emprèn el camí de l’exili». [Consulta: 23 març 2018].
Enllaços externs[modifica]
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Joan Ridao i Martín |
Secretària General d'Esquerra Republicana de Catalunya 2011 - actualitat |
Succeïda per: continua en el càrrec |
1931: Joan Lluís Pujol i Font · 1931-1932: Josep Tarradellas i Joan · 1932-1938: Joan Tauler i Palomeras · 1938-1957: Josep Tarradellas i Joan · 1957-1976: Joan Sauret i Garcia · 1976-1987: Heribert Barrera i Costa · 1987-1989: Joan Hortalà i Arau · 1989-1996: Àngel Colom i Colom · 1996-2004: Josep-Lluís Carod-Rovira · 2004-2008: Joan Puigcercós i Boixassa · 2008-2011: Joan Ridao i Martín · 2011-actualitat: Marta Rovira i Vergés |
