Joan Ridao i Martín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Farm-Fresh curriculum vitae.png
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJoan Ridao i Martín
Joan Ridao.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Rubí (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Conseller del Consell de Garanties Estatutàries
20 març 2013 – 30 desembre 2016
ERC icono 2017.svg Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya
7 juny 2008 – 17 setembre 2011
← Joan Puigcercós i Boixassa – Marta Rovira i Vergés →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
28 març 2008 – 13 desembre 2011
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
30 novembre 1995 – 26 març 2008 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, jurista, politòleg, professor d'universitat i advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Ramon Llull
Universitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
Twitter: Joanridao Modifica el valor a Wikidata

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.

Trajectòria

A data de 2020 exerceix com a professor associat de dret constitucional al Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.[2] Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.[3] Membre per designació del Parlament de Catalunya del Consell de Garanties Estatutàries (2013-2016), màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya; Secretari de la Comissió de control de les iniciatives legislatives populars de Catalunya. Creu d'Honor de la Ordre de Sant Raimon de Penyafort (2011). Medalla d'Honor de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). Premi Jurídic Ferrer Eguizábal 2012 ICAB (Modalitat Millors monografies publicades o inèdites).[4]

Anteriorment ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull) i a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem.[5]

Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'[6] per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins a febrer de 2011.[7]

Publicacions principals

  • La libertad de expresión y sus conflictos en el espacio público Aranzadi, 2019.
  • Curs de Dret públic de Catalunya, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2018 (3 ed.).
  • Política i Govern a Catalunya, Gemma Ubasart i Salvador Martí (coord.), Libros de la Catarata, 2018.
  • Los grupos de presión. Análisis de la regulación del lobby en la UE y en España, Tirant lo Blanch-Centre d’Estudis Jurídics i Formació Espacialitzada-EA Business School, ISBN 9788491695523 Valencia, 2017.
  • «De l’autonomia al dret a decidir», Canvi  d’època i de polítiques públiques a Catalunya Ricard Gomà, Joan Subirats (coords.), Universitat Autònoma de Barcelona
  • «National minorities and secession today: surpassing the right to self-determination», a Current and future developments in Law, Vol. 1: The Rights of Minorities: Cultural Groups, Migrants, Displaced Persons and Sexual Identity, Editor: J. Alberto del Real Alcalá,
  • «La recerca universitària: un model a redreçar», a Blau sobre Blanc, idees per la Catalunya Estat. Ed. Joventut Nacionalista de Catalunya
  • «La supervisión de los derechos fundamentales en las actividades de servicios de interés general ejercidas por el sector privado: el ejemplo de la extensión de las funciones del Síndic de Greuges de Cataluña. Espacio constitucional y vías de desarrollo», a Poderes públicos y privados ante la regenración constitucional democràtica, Sanjuán Andrés, Francisco Javier (Coordinador); Calabuig Puig, Mª Amparo (Coordinador), Tur Ausina, Rosario (Director), Editorial: Dykinson, 
  • Comunicación política y gobierno de coalición, Editorial UOC, Oberta publishing, 2016.
  • El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
  • El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
  • Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
  • Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
  • Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
  • Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
  • La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
  • Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
  • Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
  • Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
  • Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
  • Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
  • Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
  • De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
  • Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
  • Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
  • Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
  • El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
  • Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
  • Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
  • Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.

Referències

  1. ↑ «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].
  2. ↑ Universitat de Barcelona. «Joan Ridao Martin». Directori UB. Universitat de Barcelona, 08-10-2009. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. ↑ «El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume» (en castellà). La Vanguardia, 13-03-2013. [Consulta: 20 gener 2014].
  4. ↑ «Atorgats els premis jurídics 2012». Notícies. Fundació Privada Ferrer Eguizábal, 2012. [Consulta: 15 gener 2020].
  5. ↑ «Joan Ridao i Martín». Consell de Garanties Estatutàries. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2014].
  6. ↑ «Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut». El Punt Avui, 09-03-2013. [Consulta: 8 juny 2014].
  7. ↑ Clapés, Marta. «Les presidències i secretaries generals de la història d’Esquerra». esquerra.cat. Esquerra Republicana de Catalunya, 23-08-2019. [Consulta: 15 gener 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ridao i Martín
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Ridao_i_Martín&oldid=22679795»