Joan Ridao i Martín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Ridao i Martín
Joan Ridao.jpg
Biografia
Naixement 27 juliol 1967 (51 anys)
Rubí
  Conseller del Consell de Garanties Estatutàries 

20 març 2013 – 30 desembre 2016
ERC icono 2017.svg  Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya 

7 juny 2008 – 17 setembre 2011
← Joan Puigcercós i BoixassaMarta Rovira i Vergés →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

28 març 2008 – 13 desembre 2011
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

30 novembre 1995 – 26 març 2008
Educació Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític, jurista, politòleg i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Ramon Llull
Universitat Rovira i Virgili
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Premis

Twitter: Joanridao
Modifica les dades a Wikidata

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.

Trajectòria[modifica]

Ridao és doctor en Ciència Política i de l'Administració (UB) i llicenciat en Dret (UAB). Lletrat Major del Parlament de Catalunya. Professor de Dret Constitucional, acreditat titular i agregat. Master en Dret (MECES).[cal citació] Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i en Perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa, Italia).[cal citació] Actualment exerceix com a professor associat de dret constitucional al Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració, Dret Eclesiàstic i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona.[cal citació] Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.[2] Membre per designació del Parlament de Catalunya del Consell de Garanties Estatutàries (2013-2016), màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya; Creu d'Honor de la Ordre de Sant Raimon de Penyafort (2011). Medalla d'Honor de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). Premi Jurídic Ferrer Eguizábal 2012 ICAB (Modalitat Millors monografies publicades o inèdites).[cal citació]

Anteriorment ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull) i a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem.[3]

Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'[4] per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins a febrer de 2011.[cal citació]

Publicacions principals[modifica]

  • Curs de Dret públic de Catalunya, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2018 (3 ed.).
  • Política i Govern a Catalunya, Gemma Ubasart i Salvador Martí (coord.), Libros de la Catarata, 2018.
  • Los grupos de presión. Análisis de la regulación del lobby en la UE y en España, Tirant lo Blanch-Centre d’Estudis Jurídics i Formació Espacialitzada-EA Business School, ISBN 9788491695523 Valencia, 2017.
  • «De l’autonomia al dret a decidir», Canvi  d’època i de polítiques públiques a Catalunya Ricard Gomà, Joan Subirats (coords.), Universitat Autònoma de Barcelona
  • «National minorities and secession today: surpassing the right to self-determination», a Current and future developments in Law, Vol. 1: The Rights of Minorities: Cultural Groups, Migrants, Displaced Persons and Sexual Identity, Editor: J. Alberto del Real Alcalá,
  • «La recerca universitària: un model a redreçar», a Blau sobre Blanc, idees per la Catalunya Estat. Ed. Joventut Nacionalista de Catalunya
  • «La supervisión de los derechos fundamentales en las actividades de servicios de interés general ejercidas por el sector privado: el ejemplo de la extensión de las funciones del Síndic de Greuges de Cataluña. Espacio constitucional y vías de desarrollo», a Poderes públicos y privados ante la regenración constitucional democràtica, Sanjuán Andrés, Francisco Javier (Coordinador); Calabuig Puig, Mª Amparo (Coordinador), Tur Ausina, Rosario (Director), Editorial: Dykinson, 
  • Comunicación política y gobierno de coalición, Editorial UOC, Oberta publishing, 2016.
  • El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
  • El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
  • Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
  • Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
  • Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
  • Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
  • La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
  • Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
  • Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
  • Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
  • Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
  • Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
  • Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
  • De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
  • Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
  • Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
  • Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
  • El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
  • Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
  • Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
  • Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.

Referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].
  2. «El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume» (en castellà). La Vanguardia, 13-03-2013. [Consulta: 20 gener 2014].
  3. «Joan Ridao i Martín». Consell de Garanties Estatutàries. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2014].
  4. «Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut». El Punt Avui, 09-03-2013. [Consulta: 8 juny 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ridao i Martín Modifica l'enllaç a Wikidata