Àngel Colom i Colom

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaÀngel Colom i Colom
Angel Colom.jpg
Àngel Colom i Colom a la manifestació convocada a Brussel·les l'any 2009 per la plataforma Deu Mil a Brussel·les.
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 de juny de 1988 – 24 d'agost de 1999
← -
- →
 Senador designat pel Parlament de Catalunya
Escudo del Senado de España.svg
19 de desembre de 1995 – 30 de novembre de 1999
← -
- →
Dades biogràfiques
Naixement 22 de desembre de 1951 (1951-12-22) (65 anys)
Rupit i Pruit
Activitat professional
Ocupació Polític i mestre
Altres dades
Partit polític ERC (fins al 1996)
PI (1996-1999)
CDC (2000-actualitat)
Modifica dades a Wikidata

Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, 22 de desembre de 1951) és un polític independentista català.

Biografia[modifica]

Inicis[modifica]

Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona, participà en cursos de l'Institut Français de Polémologie (París) i de la Universitat de la Pau d'Ahmadabad (índia). De 1971 a 1977 participà en campanyes a favor de l'amnistia dels presos polítics i contra la pena de mort, així com a l'Assemblea de Catalunya (1974) i el 1976 participà en la Marxa de la Llibertat. Alhora ha participat com a observador a la revolució islàmica d'Iran i a Afganistan el 1978. Ha estat fundador dels Casals de la Pau i de la Casa dels Joves de Basilea. També fou un dels fundadors de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, participant en nombroses de les seves accions.

De 1980 a 1987 formà part de la junta del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), i el 1987 fou vicepresident d'Amics de la Bressola.[1]

Activitat política[modifica]

El 1988 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a número tres a la candidatura d'ERC, després de Joan Hortalà i Josep-Lluís Carod-Rovira.

En el congrés d'ERC celebrat el 1989 a Lleida, i davant la gran crisi interna del partit, fou elegit Secretari General en substitució de Joan Hortalà, per davant de la candidatura de Josep Lluís Carod-Rovira. Colom inicià un procés de renovació interna al partit i aglutinà a ERC a molts joves independentistes disgregats en partits extra-parlamentaris i en molts casos, més radicalitzats.

Autodefinit com a pacifista, sempre s'oposà a la violència com a mètode per aconseguir finalitats polítiques i defensà la democràcia i el respecte a les institucions com a via per aconseguir la independència de Catalunya. Contribuí a la dissolució del grup armat Terra Lliure i al desmembrament de l'independentisme que optava per la ruptura; amb aquest objectiu, va mantenir contactes secrets i de públics amb la cúpula del Ministeri de l'Interior, amb la intenció de desmobilitzar tant la militància clandestina del Terra Lliure com l'activisme del Moviment de Defensa de la Terra. En un continu de gestions envoltades de molta propaganda, va oferir la integració a ERC a tots els independentistes que renunciessin a l'enfrontament contra l'Estat i s'integressin a la dinàmica parlamentària del règim.

El 1992, sota el seu lideratge, ERC millorà els seus resultats amb 11 diputats i es convertí així en la tercera força al Parlament. El lema de la campanya era Cap a la independència, i va obtenir 210.000 vots.[2] A més, l'any següent, a les eleccions generals espanyoles, aconseguiren un escó al Congrés dels Diputats per primera vegada des de les eleccions de 1982. L'escó l'ocupà la periodista Pilar Rahola.

El 1995 milloraren encara més els seus resultats en les eleccions al Parlament de Catalunya, amb 13 escons, però perderen la condició de tercera força política, ja que el Partit Popular de Catalunya n'aconseguí 17.

El 1996 després d'una greu crisi interna, Àngel Colom, juntament amb Pilar Rahola abandonaren el partit i fundaren el Partit per la Independència (PI). Aquest partit, però, tingué una vida curta. En les eleccions municipals del 1999 obtingueren resultats pobres i Pilar Rahola que es presentava com a cap de llista a la ciutat de Barcelona no aconseguí l'acta de regidora. Després d'això la formació es dissolgué.

Després de la dissolució del PI, Àngel Colom, l'any 2000 es féu militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). L'any 2003 va ser nomenat Delegat de la Generalitat de Catalunya al Marroc. Residí a Casablanca, al Marroc, fins al mes d'abril de 2008, que tornà a Catalunya. El 18 de setembre de 2008, fou escollit president del Secretariat d'Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, càrrec que ocupa actualment (2011), i presideix també el diari digital especialitzat en temàtica d'immigració.[3] És conseller Nacional de CDC.

Recentment, ha resultat esquitxat per l'escàndol de corrupció de Fèlix Millet i el Palau de la Música. Millet va pagar setanta-cinc mil euros per cobrir els deutes de la dissolució del PI, i Colom s'ha compromès a retornar-los de manera esglaonada.[4]

Premis[modifica]

Ha rebut els següents premis:

Obres[modifica]

  • Contracte amb Catalunya (1995)

Referències[modifica]

  1. Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 78
  2. MIRÓ, David, Del BEI a JxSí, una pre(història) del Procés, Diari Ara, 23/04/2017, pàgina 26
  3. nouscatalans.cat
  4. «Millet.- Colom torna al Palau els 75.000 euros que va percebre de Millet». Vilaweb.cat, 26-02-2010. [Consulta: 28 abril 2011].


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Hortalà
Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya
LogotipERC.jpg

1989 - 1996
Succeït per:
Josep-Lluís Carod-Rovira