Vés al contingut

Partit per la Independència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit per la Independència
Dades
Nom curtPI Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaindependentisme català
socialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació8 octubre 1996
Data de dissolució o abolició1999 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaÀngel Colom i Colom Modifica el valor a Wikidata

El Partit per la Independència[1] (PI), va ser un partit polític independentista català fundat per Àngel Colom i Pilar Rahola el 8 d'octubre de 1996[2] com a resultat d'una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), també independentista.[3]

Els fundadors creien que ERC havia perdut l'esperit independentista i volia renovar ideari del partit per poder superar el sostre de 3000.000 vots.[2] Després dels pobres resultats electorals obtinguts en les eleccions municipals del 1999, especialment a Barcelona on s'havia presentat Rahola com a alcaldable, el PI es va dissoldre. Posteriorment, Colom i una gran part de la direcció del partit es va integrar a Convergència Democràtica de Catalunya.

Entre els seus membres hi van figurar Benet Tugues (nomenat secretari general en el Congrés Fundacional del partit), Salvador Morera, Xavier Bosch i Joan Laporta, entre d'altres. El Partit per Catalunya va ser el seu partit germà a la Catalunya Nord.[4]

Entre el 1998 i el 1999 va editar un carnet de nacionalitat catalana,[5] que es deixà d'emetre després de la seva dissolució.

El 5 de setembre de 1999, en un congrés extraordinari el partit es va dissoldre després del fracàs en les eleccions municipals espanyoles de 1999, en què només va assolir 12.000 vots a tot Catalunya.[6]

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Partit per la Independència (PI)
  2. 2,0 2,1 «El congrés fundacional del Partit per la Independència». Anuaris.cat, 1997.
  3. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 652-653. ISBN 84-930048-0-4. 
  4. Planas, Llorenç. «I si el compromís entre Unitat Catalana i Solidaritat Catalana per la Independència obria un camí nou?». Perpinyà: El Punt Avui, I si el compromís entre Unitat Catalana i Solidaritat Catalana per la Independència obria un camí nou?. [Consulta: 7 novembre 2021].
  5. «El PI entrega carnets de "nacionalidad catalana"» (en castellà). El País, 18-05-1998. [Consulta: 6 novembre 2012].
  6. «Dissolució del Partit per la Independència». GEC. [Consulta: 5 novembre 2025].