Benet Tugues i Boliart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBenet Tugues i Boliart
Biografia
Naixement14 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Artesa de Segre (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 2007 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
30 novembre 1995 – 24 agost 1999
Circumscripció electoral: Lleida
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitERC
CDC

Benet Tugues i Boliart (Alentorn, Artesa de Segre, 14 d'octubre de 1958 - Lleida, 7 de desembre de 2007) fou un advocat i polític català, ex-diputat del Parlament de Catalunya i ex-paer de Lleida, fill de Teresa Boliart i Josep Tugues Armegol i germà de Laura Tugues.

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, Tugues va militar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de ben jove, sent escollit regidor del seu poble els anys 1983-84 i president regional i membre del Consell d'Administració de la CCRTV durant la primera meitat dels anys 90. Brillant orador, Tugues va obtenir l'acta de diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 per la demarcació de Lleida.

L'any 1996 va abandonar ERC en l'escissió que van liderar Àngel Colom i Pilar Rahola i va passar a ser secretari general del nou Partit per la Independència (PI) alhora que va mantenir l'escó al Parlament tot i passar al grup mixt, del qual va ser portaveu.[1] Després de la dissolució del PI el 2000, Tugues junt amb Colom i un centenar de militants del partit, es van afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) esdevenint el gerent de la federació convergent a Lleida. A les eleccions municipals espanyoles de 2003 va ocupar un dels primers llocs de la llista de Convergència i Unió (CiU) a la paeria i va ser paer durant el mandat 2003-2007.

Va morir als 50 anys a causa d'una greu malaltia pulmonar.[2]

Referències[modifica]

  1. Benet Tugues Arxivat 2015-07-08 a Wayback Machine. a anuaris.cat
  2. 324cat. «Més d'un centenar de persones donen l'últim adéu a Benet Tugues al Tanatori de Lleida», 09-12-2007. [Consulta: 16 octubre 2022].