Discussió:Joan Ridao i Martín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Special:diff/17799025: Si s'actualitza el currículum, s'haurien d'aportar noves referències. Pau Cabot · Discussió 15:01, 25 nov 2016 (CET)

Sol·licitud de modificació protegida 16-09-2020[modifica]

Trajectòria professional

Actualment és el Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des del 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. Va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries (2012-2016), màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya. Paral•lelament és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha exercit com a professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem. Al llarg de la seva trajectòria política, destaca que fou Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i durant diverses legislatures diputat i portaveu d’aquesta formació en el Congrés dels Diputats (Grup Parlamentari ERC-IU-ICV) i en el Parlament de Catalunya. També fou president del seu Consell Nacional en dues ocasions i portaveu orgànic. Durant la seva trajectòria parlamentària fou ponent redactor de l’Estatut de 2006. Fou membre de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. El seu paper de redactor de l’Estatut li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. També va ser elogiat tant per la premsa catalana com espanyola per la seva brillant oratòria i coneixement jurídic durant la tramitació de l’Estatut, així com en el seu pas posterior com a portaveu i diputat en el Congrés dels Diputats (2008-2011), essent nominat i premiat per aquesta raó en diverses ocasions per l’Associació de Periodistes Parlamentaris. També ha estat President de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins al febrer de 2011. També ha exercit d’advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal.

Informació acadèmica

Doctor (cum laude) en Ciència Política i de l’Administració (UB) i Llicenciat en Dret (UAB). Lletrat Major del Parlament de Catalunya. Màster en Dret (MECES), Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa (Itàlia). Gran Creu de la Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Secretari de la Comissió de control de la Iniciativa Legislativa Popular. És autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades. També col•labora habitualment en alguns mitjans escrits i audiovisuals. Ha exercit com a consultor i advocat. És membre de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLCPIS) i membre de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya (ACE). També, és membre, entre d’altres, del Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus i del Grup d’Investigació consolidat de la Generalitat de Catalunya. Participa en diferents projectes d’investigació sobre organització territorial i federalisme, coalicions polítiques i governabilitat, així com sobre transparència i regeneració democràtica. Les seves principals línies d’investigació son la organització territorial de l’Estat; la participació política, la transparència i la corrupció pública; les coalicions polítiques i la governabilitat; així com les col•laboracions públic-privada en l’exercici de les polítiques públiques.


81.33.163.131 (discussió) 16:53, 16 set 2020 (CEST)

Sol·licitud de modificació protegida 19-09-2020[modifica]

Trajectòria professional

Actualment és el Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des del 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. Va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries (2012-2016). Paral•lelament és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha exercit com a professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem. Al llarg de la seva trajectòria política, destaca que fou Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i durant diverses legislatures diputat i portaveu d’aquesta formació en el Congrés dels Diputats (Grup Parlamentari ERC-IU-ICV) i en el Parlament de Catalunya. També fou president del seu Consell Nacional en dues ocasions i portaveu orgànic. Durant la seva trajectòria parlamentària fou ponent redactor de l’Estatut de 2006. Fou membre de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. El seu paper de redactor de l’Estatut li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. També va ser elogiat tant per la premsa catalana com espanyola per la seva brillant oratòria i coneixement jurídic durant la tramitació de l’Estatut, així com en el seu pas posterior com a portaveu i diputat en el Congrés dels Diputats (2008-2011), essent nominat i premiat per aquesta raó en diverses ocasions per l’Associació de Periodistes Parlamentaris. També ha estat President de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins al febrer de 2011. També ha exercit d’advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal.


Informació acadèmica

Doctor (cum laude) en Ciència Política i de l’Administració (UB) i Llicenciat en Dret (UAB). Màster en Dret (MECES), Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa (Itàlia). Membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (2012-2016), màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya. Gran Creu de la Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Secretari de la Comissió de control de la Iniciativa Legislativa Popular. És autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades. També col•labora habitualment en alguns mitjans escrits i audiovisuals. Ha exercit com a consultor i advocat. És membre de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLCPIS) i membre de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya (ACE). També, és membre, entre d’altres, del Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus i del Grup d’Investigació consolidat de la Generalitat de Catalunya. Participa en diferents projectes d’investigació sobre organització territorial i federalisme, coalicions polítiques i governabilitat, així com sobre transparència i regeneració democràtica. Les seves principals línies d’investigació son la organització territorial de l’Estat; la participació política, la transparència i la corrupció pública; les coalicions polítiques i la governabilitat; així com les col•laboracions públic-privada en l’exercici de les polítiques públiques.


81.33.162.52 (discussió) 16:54, 19 set 2020 (CEST)

Sol·licitud de modificació protegida 19-09-2020[modifica]

Infotaula de personaJoan Ridao i Martín

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.

Trajectòria professional

Actualment és el Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des del 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. Va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries (2012-2016), màxim òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya. Paral•lelament és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha exercit com a professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem. Al llarg de la seva trajectòria política, destaca que fou Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i durant diverses legislatures diputat i portaveu d’aquesta formació en el Congrés dels Diputats (Grup Parlamentari ERC-IU-ICV) i en el Parlament de Catalunya. També fou president del seu Consell Nacional en dues ocasions i portaveu orgànic. Durant la seva trajectòria parlamentària fou ponent redactor de l’Estatut de 2006. Fou membre de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. El seu paper de redactor de l’Estatut li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. També va ser elogiat tant per la premsa catalana com espanyola per la seva brillant oratòria i coneixement jurídic durant la tramitació de l’Estatut, així com en el seu pas posterior com a portaveu i diputat en el Congrés dels Diputats (2008-2011), essent nominat i premiat per aquesta raó en diverses ocasions per l’Associació de Periodistes Parlamentaris. També ha estat President de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins al febrer de 2011. També ha exercit d’advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal.


Informació acadèmica

Doctor (cum laude) en Ciència Política i de l’Administració (UB) i Llicenciat en Dret (UAB). Màster en Dret (MECES), Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa (Itàlia). Gran Creu de la Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Secretari de la Comissió de control de la Iniciativa Legislativa Popular. És autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades. També col•labora habitualment en alguns mitjans escrits i audiovisuals. Ha exercit com a consultor i advocat. És membre de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLCPIS) i membre de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya (ACE). També, és membre, entre d’altres, del Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus i del Grup d’Investigació consolidat de la Generalitat de Catalunya. Participa en diferents projectes d’investigació sobre organització territorial i federalisme, coalicions polítiques i governabilitat, així com sobre transparència i regeneració democràtica. Les seves principals línies d’investigació son la organització territorial de l’Estat; la participació política, la transparència i la corrupció pública; les coalicions polítiques i la governabilitat; així com les col•laboracions públic-privada en l’exercici de les polítiques públiques.

Publicacions principals[modifica]

  • La libertad de expresión y sus conflictos en el espacio público Aranzadi, 2019.
  • Curs de Dret públic de Catalunya, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2018 (3 ed.).
  • Política i Govern a Catalunya, Gemma Ubasart i Salvador Martí (coord.), Libros de la Catarata, 2018.
  • Los grupos de presión. Análisis de la regulación del lobby en la UE y en España, Tirant lo Blanch-Centre d’Estudis Jurídics i Formació Espacialitzada-EA Business School, ISBN 9788491695523 Valencia, 2017.
  • «De l’autonomia al dret a decidir», Canvi  d’època i de polítiques públiques a Catalunya Ricard Gomà, Joan Subirats (coords.), Universitat Autònoma de Barcelona
  • «National minorities and secession today: surpassing the right to self-determination», a Current and future developments in Law, Vol. 1: The Rights of Minorities: Cultural Groups, Migrants, Displaced Persons and Sexual Identity, Editor: J. Alberto del Real Alcalá,
  • «La recerca universitària: un model a redreçar», a Blau sobre Blanc, idees per la Catalunya Estat. Ed. Joventut Nacionalista de Catalunya
  • «La supervisión de los derechos fundamentales en las actividades de servicios de interés general ejercidas por el sector privado: el ejemplo de la extensión de las funciones del Síndic de Greuges de Cataluña. Espacio constitucional y vías de desarrollo», a Poderes públicos y privados ante la regenración constitucional democràtica, Sanjuán Andrés, Francisco Javier (Coordinador); Calabuig Puig, Mª Amparo (Coordinador), Tur Ausina, Rosario (Director), Editorial: Dykinson, 
  • Comunicación política y gobierno de coalición, Editorial UOC, Oberta publishing, 2016.
  • El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
  • El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
  • Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
  • Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
  • Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
  • Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
  • La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
  • Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
  • Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
  • Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
  • Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
  • Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
  • Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
  • De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
  • Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
  • Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
  • Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
  • El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
  • Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
  • Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
  • Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.

Referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ridao i Martín

ACG CORTÉS (disc.) 17:07, 19 set 2020 (CEST)

Sol·licitud de modificació protegida 15-10-2020[modifica]

Biografia

Joan Ridao va néixer a Rubí (Vallès Occidental) el 27 de juliol de 1967 en el sí d’una família procedent de la immigració, afincada en aquesta població vallesana després de la guerra civil. És el petit de dos germans i va estudiar als Maristes de Rubí. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment va ampliar els estudis en Ciència Política (Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política per la Universitat de Barcelona) i Justícia Constitucional (Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa). És Doctor cum laude en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona). Després d’una dilatada trajectòria política, va centrar-se en la docència del dret constitucional a les Universitats Rovira i Virgili (de la que és professor ad honorem), UOC, ESADE i des de fa deu anys a la Universitat de Barcelona, docència que ha compaginat amb la seva condició de membre de diferents organismes de caràcter jurídic com la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat i el Consell de Garanties Estatutàries -màxim òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya- entre 2012 i 2016.

Trajectòria professional

Actualment, és Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des de 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública i núm. 1 de la seva promoció-. També, és acreditat com a professor titular i agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades i premsa.

Va iniciar la seva activitat professional com a advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l'administració pública autonòmica, local i estatal. Com a Jurista, ha rebut diferents reconeixements com la Gran Creu de l’Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i la Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

Trajectòria Política

La seva trajectòria política començà l’any 1987, militant a les JERC (Juventuts d’Esquerra Republicana) i després a Esquerra Republicana de Catalunya de la mà d’Àngel Colom. Va ser elegit regidor de la seva ciutat el 1991 i 1995. Des del 1995 fins el 2008 va ser Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup Parlamentari des de 2005. Destacat per haver estat un dels ponents de l’Estatut. Precisament el seu paper en la redacció i negociació d'aquest, li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació.

Entre 2008 i 2011 fou Secretari General d’Esquerra Republicana (abans, Portaveu nacional i President del Consell Nacional) i Portaveu al Congrés dels Diputats, on va compartir grup amb la Izquierda Unida de Gaspar Llamazares. En la seva etapa com a Diputat al Congrés va rebre diferents elogis i reconeixements per la seva brillant oratòria per part de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (durant el primer any al Congrés li van atorgar el premi de diputat revelació, i en anys successius a millor orador).

Vida privada

Entre les seves aficions destaquen la lectura, viatjar i el cinema, especialment el clàssic: atresora milers de films de l’època daurada de Hollywood. És un gran aficionat del futbol i soci del Barça. També li agrada escriure (és autor de més d’un centenar d’obres) i fa seva la frase llatina “nulla dies sine linea”. 88.3.88.230 (discussió) 14:18, 15 oct 2020 (CEST)

Sol·licitud de modificació protegida 18-10-2020[modifica]

Infotaula de personaJoan Ridao i Martín

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.

Biografia[modifica]

Joan Ridao va néixer a Rubí (Vallès Occidental) el 27 de juliol de 1967 en el sí d’una família procedent de la immigració, afincada en aquesta població vallesana després de la guerra civil. És el petit de dos germans i va estudiar als Maristes de Rubí. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment va ampliar els estudis en Ciència Política (Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política per la Universitat de Barcelona) i Justícia Constitucional (Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa). És Doctor cum laude en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona). Després d’una dilatada trajectòria política, va centrar-se en la docència del dret constitucional a les universitats Rovira i Virgili, UOC, ESADE i des de fa deu anys a la Universitat de Barcelona, docència que ha compaginat amb la seva condició de membre de diferents organismes de caràcter jurídic com la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat i el Consell de Garanties Estatutàries. És lletrat per oposició del Parlament (núm. 1 de la seva promoció) i actualment exerceix com a Lletrat Major de la institució.

Trajectòria professional[modifica]

Actualment, és Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des de 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. També, és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona i autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades i premsa. Acreditat com a professor titular i agregat de dret constitucional.

Va iniciar la seva activitat professional com a advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l'administració pública autonòmica, local i estatal. Com a Jurista, ha rebut diferents reconeixements com la Gran Creu de l’Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i la Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Entre el 2012 i 2016 va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries, màxim òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, va exercir la seva trajectòria acadèmica en diferents Universitats. Va ser professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem.

Trajectoria política[modifica]

La seva trajectòria política començà l’any 1987, militant a les JERC (Juventuts d’Esquerra Republicana) i després a Esquerra Republicana de Catalunya de la mà d’Àngel Colom. Va ser elegit regidor de la seva ciutat el 1991 i 1995. Des del 1995 fins el 2008 va ser Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup Parlamentari des de 2005. Destacat per haver estat un dels ponents de l’Estatut. Precisament el seu paper en la redacció i negociació d'aquest, li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. Entre 2008 i 2011 fou Secretari General d’Esquerra Republicana (abans, Portaveu nacional i President del Consell Nacional) i Portaveu al Congrés dels Diputats, on va compartir grup amb Izquierda Unida de Gaspar Llamazares. En la seva etapa com a Diputat al Congrés va rebre diferents elogis i reconeixements per la seva brillant oratòria per part de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (durant el primer any al Congrés li van atorgar el premi de diputat revelació, i en anys successius a millor orador).

Vida privada[modifica]

Entre les seves aficions destaquen la lectura, viatjar i el cinema, especialment el clàssic: atresora milers de films de l’època daurada de Hollywood. És un gran aficionat del futbol i soci del Barça. També li agrada escriure (és autor de més d’un centenar d’obres) i fa seva la frase llatina “nulla dies sine linea”.

Publicacions principals[modifica]

  • La libertad de expresión y sus conflictos en el espacio público Aranzadi, 2019.
  • Curs de Dret públic de Catalunya, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2018 (3 ed.).
  • Política i Govern a Catalunya, Gemma Ubasart i Salvador Martí (coord.), Libros de la Catarata, 2018.
  • Los grupos de presión. Análisis de la regulación del lobby en la UE y en España, Tirant lo Blanch-Centre d’Estudis Jurídics i Formació Espacialitzada-EA Business School, ISBN 9788491695523 Valencia, 2017.
  • «De l’autonomia al dret a decidir», Canvi  d’època i de polítiques públiques a Catalunya Ricard Gomà, Joan Subirats (coords.), Universitat Autònoma de Barcelona
  • «National minorities and secession today: surpassing the right to self-determination», a Current and future developments in Law, Vol. 1: The Rights of Minorities: Cultural Groups, Migrants, Displaced Persons and Sexual Identity, Editor: J. Alberto del Real Alcalá,
  • «La recerca universitària: un model a redreçar», a Blau sobre Blanc, idees per la Catalunya Estat. Ed. Joventut Nacionalista de Catalunya
  • «La supervisión de los derechos fundamentales en las actividades de servicios de interés general ejercidas por el sector privado: el ejemplo de la extensión de las funciones del Síndic de Greuges de Cataluña. Espacio constitucional y vías de desarrollo», a Poderes públicos y privados ante la regenración constitucional democràtica, Sanjuán Andrés, Francisco Javier (Coordinador); Calabuig Puig, Mª Amparo (Coordinador), Tur Ausina, Rosario (Director), Editorial: Dykinson, 
  • Comunicación política y gobierno de coalición, Editorial UOC, Oberta publishing, 2016.
  • El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
  • El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
  • Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
  • Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
  • Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
  • Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
  • La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
  • Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
  • Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
  • Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
  • Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
  • Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
  • Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
  • De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
  • Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
  • Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
  • Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
  • El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
  • Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
  • Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
  • Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.

Referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ridao i Martín

ACGCRTS (disc.) 11:16, 18 oct 2020 (CEST)