Joan Ridao i Martín: diferència entre les revisions
→Trajectòria: Noves tasques com a Lletrat del Parlament i canvis activitat docent, a més d'una nova publicació. |
m Revertides les edicions de 88.12.188.236. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 44: | Línia 44: | ||
'''Joan Ridao i Martín''' ([[Rubí]], [[27 de juliol]] de [[1967]])<ref>{{ref-web | url= http://www.abc.es/personajes/famoso.asp?biografia=Joan%20Ridao&historia=458|títol= Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín|editor= abc.es| llengua= castellà|consulta= 13 d'agost de 2012}}</ref> és un jurista i politòleg català. |
'''Joan Ridao i Martín''' ([[Rubí]], [[27 de juliol]] de [[1967]])<ref>{{ref-web | url= http://www.abc.es/personajes/famoso.asp?biografia=Joan%20Ridao&historia=458|títol= Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín|editor= abc.es| llengua= castellà|consulta= 13 d'agost de 2012}}</ref> és un jurista i politòleg català. |
||
== Trajectòria == |
== Trajectòria == |
||
Ridao és |
Ridao és llicenciat en dret i doctor en Ciència política i de l'Administració. Professor de Dret Constitucional, acreditat titular i agregat. Actualment exerceix com a professor de dret constitucional al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i als estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i diplomat en Perfeccionament en Justícia constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa). Actualment és membre del [[Consell de Garanties Estatutàries]], màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya i Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.<ref>{{ref-web |url=http://www.lavanguardia.com/politica/20130313/54369255770/parlament-renueva-consell-garanties-incorporan-ridao-carles-jaume.html |títol=El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume |consulta=20/1/2014 |obra= |editor=La Vanguardia |data=13/3/2013 |llengua=castellà }}</ref> |
||
Anteriorment ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull) i a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem.<ref name="cge">{{ref-web |url=http://www.cge.cat/fitxa-consell.php?id_membre=10 |títol=Joan Ridao i Martín |consulta=24/1/2014 |obra=Consell de Garanties Estatutàries |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> Especialista en Dret Públic, la seva recerca s'ha centrat en el Dret Públic català; l'organització territorial, el dret autonòmic i federal; les coalicions polítiques i la governabilitat; el dret parlamentari i la col·laboració-público privada. Ha exercit com a [[advocat]] i consultor per a diverses institucions públiques i privades. És autor de més d'un centenar de publicacions entre llibres d'assaig, monografies i manuals acadèmics, a més d'articles en revistes especialitzades.{{CN|data=abril de 2015}} |
|||
Militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]] des del [[1988]], partit |
Militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]] des del [[1988]], partit ha estat escollit regidor de la seva ciutat a les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals del 1991]] i el [[eleccions municipals espanyoles de 1995|1995]]. Diputat i portaveu al [[Parlament de Catalunya]] durant 4 legislatures ([[1995]]-[[2008]]), i al [[Congrés dels Diputats]] ([[2008]]-[[2011]]). Fou portaveu nacional del partit, president del Consell Nacional i, entre el [[2008]] i el [[2011]], Secretari General.{{CN|data=abril de 2015}} |
||
Durant la seva |
Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/626534-ridao-vetllara-pel-compliment-de-lestatut.html |títol=Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut |consulta=8/6/2014 |obra= |editor=El Punt Avui |data=9/3/2013 |llengua= }}</ref> per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la [[Fundació Josep Irla]] des de 2007 fins a febrer de 2011.{{CN|data=abril de 2015}} |
||
== Publicacions principals == |
== Publicacions principals == |
||
* Comunicación política y gobierno de coalición (ed.), Editorial UOC. Oberta Publishing, 2016. |
|||
* ''El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España'', RBA, 2014. |
* ''El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España'', RBA, 2014. |
||
* ''El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya''. IEA, 2014. |
* ''El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya''. IEA, 2014. |
Revisió del 15:59, 25 nov 2016
Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.
Trajectòria
Ridao és llicenciat en dret i doctor en Ciència política i de l'Administració. Professor de Dret Constitucional, acreditat titular i agregat. Actualment exerceix com a professor de dret constitucional al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i als estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i diplomat en Perfeccionament en Justícia constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa). Actualment és membre del Consell de Garanties Estatutàries, màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya i Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.[2]
Anteriorment ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull) i a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem.[3] Especialista en Dret Públic, la seva recerca s'ha centrat en el Dret Públic català; l'organització territorial, el dret autonòmic i federal; les coalicions polítiques i la governabilitat; el dret parlamentari i la col·laboració-público privada. Ha exercit com a advocat i consultor per a diverses institucions públiques i privades. És autor de més d'un centenar de publicacions entre llibres d'assaig, monografies i manuals acadèmics, a més d'articles en revistes especialitzades.
Militant d'Esquerra Republicana des del 1988, partit ha estat escollit regidor de la seva ciutat a les eleccions municipals del 1991 i el 1995. Diputat i portaveu al Parlament de Catalunya durant 4 legislatures (1995-2008), i al Congrés dels Diputats (2008-2011). Fou portaveu nacional del partit, president del Consell Nacional i, entre el 2008 i el 2011, Secretari General.
Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'[4] per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins a febrer de 2011.
Publicacions principals
- El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
- El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
- Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
- Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
- Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
- Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
- La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
- Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
- Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
- Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
- Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
- Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
- Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
- De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
- Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
- Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
- Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
- El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
- Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
- Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
- Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.
Referències
- ↑ «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑ «El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume» (en castellà). La Vanguardia, 13-03-2013. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Joan Ridao i Martín». Consell de Garanties Estatutàries. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ «Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut». El Punt Avui, 09-03-2013. [Consulta: 8 juny 2014].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ridao i Martín |
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
---|---|---|
Precedit per: Joan Puigcercós i Boixassa |
Secretari General d'ERC Logo d'ERC 2008– 2011 |
Succeït per: Marta Rovira i Vergés |