Joan Ridao i Martín: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Trajectòria: Noves tasques com a Lletrat del Parlament i canvis activitat docent, a més d'una nova publicació.
m Revertides les edicions de 88.12.188.236. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 44: Línia 44:
'''Joan Ridao i Martín''' ([[Rubí]], [[27 de juliol]] de [[1967]])<ref>{{ref-web | url= http://www.abc.es/personajes/famoso.asp?biografia=Joan%20Ridao&historia=458|títol= Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín|editor= abc.es| llengua= castellà|consulta= 13 d'agost de 2012}}</ref> és un jurista i politòleg català.
'''Joan Ridao i Martín''' ([[Rubí]], [[27 de juliol]] de [[1967]])<ref>{{ref-web | url= http://www.abc.es/personajes/famoso.asp?biografia=Joan%20Ridao&historia=458|títol= Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín|editor= abc.es| llengua= castellà|consulta= 13 d'agost de 2012}}</ref> és un jurista i politòleg català.
== Trajectòria ==
== Trajectòria ==
Ridao és Doctor en Ciència política i de l'Administració i Llicenciat en Dret. Professor de Dret Constitucional, acreditat titular (ANECA) i agregat (AQU). Lletrat per oposició del Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb l'exercici de la docència com a professor associat de dret constitucional al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l'Administració, Dret Eclesiástic i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona. Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i diplomat en Perfeccionament en Justícia constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa). Membre del [[Consell de Garanties Estatutàries]], màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya (2012-2016), de la part Catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.<ref>{{ref-web |url=http://www.lavanguardia.com/politica/20130313/54369255770/parlament-renueva-consell-garanties-incorporan-ridao-carles-jaume.html |títol=El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume |consulta=20/1/2014 |obra= |editor=La Vanguardia |data=13/3/2013 |llengua=castellà }}</ref> Gran Creu de Sant Raimon de Penyafort, màxima distinció estatal per a juristes, i Medalla d'Or del Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Ridao és llicenciat en dret i doctor en Ciència política i de l'Administració. Professor de Dret Constitucional, acreditat titular i agregat. Actualment exerceix com a professor de dret constitucional al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i als estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i diplomat en Perfeccionament en Justícia constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa). Actualment és membre del [[Consell de Garanties Estatutàries]], màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya i Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.<ref>{{ref-web |url=http://www.lavanguardia.com/politica/20130313/54369255770/parlament-renueva-consell-garanties-incorporan-ridao-carles-jaume.html |títol=El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume |consulta=20/1/2014 |obra= |editor=La Vanguardia |data=13/3/2013 |llengua=castellà }}</ref>


Ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem<ref name="cge">{{ref-web |url=http://www.cge.cat/fitxa-consell.php?id_membre=10 |títol=Joan Ridao i Martín |consulta=24/1/2014 |obra=Consell de Garanties Estatutàries |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> i als Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Especialista en Dret Públic, la seva recerca s'ha centrat en el Dret Públic català; l'organització territorial, el dret autonòmic i federal; les coalicions polítiques i la governabilitat; el dret parlamentari i la col·laboració-público privada. Ha exercit com a [[advocat]] i consultor per a diverses institucions públiques i privades. És autor de més d'un centenar de publicacions entre llibres d'assaig, monografies i manuals acadèmics, a més d'articles en revistes especialitzades.{{CN|data=abril de 2015}}
Anteriorment ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull) i a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem.<ref name="cge">{{ref-web |url=http://www.cge.cat/fitxa-consell.php?id_membre=10 |títol=Joan Ridao i Martín |consulta=24/1/2014 |obra=Consell de Garanties Estatutàries |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> Especialista en Dret Públic, la seva recerca s'ha centrat en el Dret Públic català; l'organització territorial, el dret autonòmic i federal; les coalicions polítiques i la governabilitat; el dret parlamentari i la col·laboració-público privada. Ha exercit com a [[advocat]] i consultor per a diverses institucions públiques i privades. És autor de més d'un centenar de publicacions entre llibres d'assaig, monografies i manuals acadèmics, a més d'articles en revistes especialitzades.{{CN|data=abril de 2015}}


Militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]] des del [[1988]], partit del que fou Secretari General, president del Consell Nacional en dues ocasions, portaveu orgànic i Diputat i portaveu al [[Parlament de Catalunya]] durant 4 legislatures ([[1995]]-[[2008]]), i al [[Congrés dels Diputats]] ([[2008]]-[[2011]]). Fou regidor a la seva ciutat natal, Rub (1991-1995) i Conseller Comarcal del Vallès Occidental (1991-1995).
Militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]] des del [[1988]], partit ha estat escollit regidor de la seva ciutat a les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals del 1991]] i el [[eleccions municipals espanyoles de 1995|1995]]. Diputat i portaveu al [[Parlament de Catalunya]] durant 4 legislatures ([[1995]]-[[2008]]), i al [[Congrés dels Diputats]] ([[2008]]-[[2011]]). Fou portaveu nacional del partit, president del Consell Nacional i, entre el [[2008]] i el [[2011]], Secretari General.{{CN|data=abril de 2015}}


Durant la seva dilatada trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i fou ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/626534-ridao-vetllara-pel-compliment-de-lestatut.html |títol=Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut |consulta=8/6/2014 |obra= |editor=El Punt Avui |data=9/3/2013 |llengua= }}</ref> per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la [[Fundació Josep Irla]] des de 2007 fins a febrer de 2011.{{CN|data=abril de 2015}}
Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/626534-ridao-vetllara-pel-compliment-de-lestatut.html |títol=Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut |consulta=8/6/2014 |obra= |editor=El Punt Avui |data=9/3/2013 |llengua= }}</ref> per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la [[Fundació Josep Irla]] des de 2007 fins a febrer de 2011.{{CN|data=abril de 2015}}


== Publicacions principals ==
== Publicacions principals ==
* Comunicación política y gobierno de coalición (ed.), Editorial UOC. Oberta Publishing, 2016.
* ''El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España'', RBA, 2014.
* ''El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España'', RBA, 2014.
* ''El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya''. IEA, 2014.
* ''El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya''. IEA, 2014.

Revisió del 15:59, 25 nov 2016

Infotaula de personaJoan Ridao i Martín
Biografia
Naixement27 de juliol de 1967 (1967-07-27) (56 anys)
Rubí, Vallès Occidental
  Secretari General d'ERC
7 de juny de 2008 (2008-06-07) – 17 de setembre de 2011 (2011-09-17)
CircumscripcióBarcelona
  Portaveu d'ERC al Congrés d'Espanya
9 de març de 2008 (2008-03-09) – 9 de novembre de 2011 (2011-11-09)
  Diputat al Congrés d'Espanya
per Barcelona
9 de març de 2008 (2008-03-09) – 9 de novembre de 2011 (2011-11-09)
← -
- →
  Diputat al Parlament de Catalunya
30 de novembre de 1995 – 26 de març de 2008
← -
- →
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat, professor, i polític
OcupadorParlament de Catalunya (2017–)
Universitat Rovira i Virgili
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Ramon Llull
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitERC
Premis

Lloc webridao.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Joanridao Modifica el valor a Wikidata

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.

Trajectòria

Ridao és llicenciat en dret i doctor en Ciència política i de l'Administració. Professor de Dret Constitucional, acreditat titular i agregat. Actualment exerceix com a professor de dret constitucional al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i als estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i diplomat en Perfeccionament en Justícia constitucional i tutela jurisdiccional de drets fonamentals (Università di Pisa). Actualment és membre del Consell de Garanties Estatutàries, màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya i Advocat no exercent de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.[2]

Anteriorment ha exercit docència a la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull) i a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la que actualment és professor ad honorem.[3] Especialista en Dret Públic, la seva recerca s'ha centrat en el Dret Públic català; l'organització territorial, el dret autonòmic i federal; les coalicions polítiques i la governabilitat; el dret parlamentari i la col·laboració-público privada. Ha exercit com a advocat i consultor per a diverses institucions públiques i privades. És autor de més d'un centenar de publicacions entre llibres d'assaig, monografies i manuals acadèmics, a més d'articles en revistes especialitzades.[cal citació]

Militant d'Esquerra Republicana des del 1988, partit ha estat escollit regidor de la seva ciutat a les eleccions municipals del 1991 i el 1995. Diputat i portaveu al Parlament de Catalunya durant 4 legislatures (1995-2008), i al Congrés dels Diputats (2008-2011). Fou portaveu nacional del partit, president del Consell Nacional i, entre el 2008 i el 2011, Secretari General.[cal citació]

Durant la seva trajectòria parlamentària va presidir la Comissió d'Organització, Administració de la Generalitat i Govern Local del Parlament de Catalunya i ponent redactor de l'Estatut de 2006. Precisament el seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merèixer el qualificatiu de 'pare de l'Estatut'[4] per diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans. Fou president de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins a febrer de 2011.[cal citació]

Publicacions principals

  • El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
  • El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
  • Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
  • Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
  • Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
  • Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
  • La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
  • Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
  • Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
  • Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
  • Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
  • Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
  • Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
  • De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
  • Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
  • Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
  • Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
  • El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
  • Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
  • Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
  • Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.

Referències

  1. «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].
  2. «El Parlament renueva el Consell de Garanties y se incorporan Ridao y Carles Jaume» (en castellà). La Vanguardia, 13-03-2013. [Consulta: 20 gener 2014].
  3. «Joan Ridao i Martín». Consell de Garanties Estatutàries. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 gener 2014].
  4. «Ridao vetllarà pel compliment de l'Estatut». El Punt Avui, 09-03-2013. [Consulta: 8 juny 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ridao i Martín



Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Joan Puigcercós i Boixassa
Secretari General d'ERC
Logo d'ERC

20082011
Succeït per:
Marta Rovira i Vergés