Carles Puigdemont i Casamajó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carles Puigdemont)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMolt Honorable
Carles Puigdemont i Casamajó
Retrat oficial del President Carles Puigdemont cropped.jpg
Biografia
Naixement (55 anys)
Amer
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 gener 2018 –
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 130è President de la Generalitat de Catalunya 

12 gener 2016 – 27 octubre 2017
← Artur Mas i GavarróQuim Torra →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Girona


Municipis-per-la-independencia.png 2n President de l'Associació de Municipis per la Independència 

17 juliol 2015 – 15 gener 2016
← Josep Maria Vila d'Abadal i SerraJosep Andreu i Domingo →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 desembre 2012 – 24 juliol 2015
Circumscripció electoral: Girona


Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg 97è Alcalde de Girona 

1r juliol 2011 – 11 gener 2016
← Anna Pagans i GruartmonerAlbert Ballesta i Tura →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 desembre 2010 – 27 setembre 2012
Circumscripció electoral: Girona


Spain.Girona.Escut.Timbrat.svg  Regidor de l'Ajuntament de Girona 

16 juny 2007 – 11 gener 2016

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 novembre 2006 – 22 setembre 2010
Circumscripció electoral: Girona

Residència Waterloo
Activitat
Ocupació Periodista, activista polític i polític
Ocupador Catalonia Today (2004–2006)
Casa de Cultura de Girona (2002–2004)
Agència Catalana de Notícies (1999–2002)
El Punt (1982–)
Partit polític Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (1983–2016)
Obra
Obres destacables Cata… què? (1994)
Família
Cònjuge Marcela Topor (2000–)
Pares Xavier PuigdemontNúria Casamajó
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: KRLSPuigdemont Twitter: KRLS Instagram: carlespuigdemont IMDB: nm4479759
[més dades]

Carles Puigdemont i Casamajó (pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.[a]

Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU. El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any. Quatre anys després es va convertir en president de l'Associació de Municipis per la Independència. El 10 de gener de 2016 va ser investit president de la Generalitat de Catalunya (el cent trentè) pel Parlament de Catalunya[4] gràcies a l'acord dut a terme el dia abans entre Junts pel Sí i la CUP i en el qual es va anunciar que substituiria Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi de garantir l'estabilitat parlamentària al Govern.[5][6] El 14 de gener del mateix any va presentar el seu nou Govern de la Generalitat. Es va associar al Partit Demòcrata el 10 de juliol del 2016.

El seu govern va promoure un referèndum sobre la independència l'1 d'octubre de 2017. El 28 d'octubre del mateix any el govern espanyol, a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern.[7] El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independència.[8] El 30 d'octubre de 2017 Puigdemont marxà a Brussel·les juntament amb quatre consellers del seu govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.[9][10] El 25 de març de 2018 va ser retingut a Alemanya quan es dirigia cap a Bèlgica després que s'hagués activat una ordre europea de detenció contra ell.[11] Després de dotze dies en presó provisional, va ser posat en llibertat el 6 d'abril en mesures cautelars.[12] El 10 de maig de 2018 va suggerir com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'editor Joaquim Torra. Dos mesos després va presentar el projecte de Crida Nacional per la República.[13]

Primers anys

Infància i joventut

Carles Puigdemont, de petit (a la dreta), amb el seu germà gran.

Carles Puigdemont va néixer el 29 de desembre de 1962 al número 6 del carrer de Sant Miquel d'Amer (la Selva), edifici conegut com a can Crous.[14] Fill de Xavier Puigdemont i Núria Casamajó, és el segon de vuit germans d'una família de tradició pastissera.[15][16] Tot i que la seva família no està relacionada directament amb la política, el seu besavi i el seu oncle Josep Puigdemont (1979-1983)[17] foren batlles d'Amer.[18] La raó del nom de Carles és en record del seu avi Carles Casamajó, que l'hivern del 1939, al final de la Guerra Civil, va marxar a l'exili a França des d'on enviava cartes a la família, abans que desaparegués el 1943 sense deixar rastre.[19] Per la seva banda, el seu avi patern, Francesc Puigdemont, va fugir del bàndol republicà després de ser cridat a files i es va refugiar a la Serra de Cadis i a Burgos.[20]

Va ser escolaritzat al seu poble natal i també va ser intern a Santa Maria del Collell, on va tenir de mestres l'escriptor Manel Costa-Pau i el cantautor Josep Tero, entre altres.[18] Durant la joventut va ajudar a la pastisseria familiar. Va ser baixista del grup de pop-rock Zènit, creat al casal d'Amer, que va tocar en alguns esdeveniments del poble.[21] També va fundar la publicació local Espelt amb Salvador Clarà.[22] Va començar estudis de Filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona, una carrera que va compaginar amb algunes col·laboracions amb mitjans de comunicació locals, fins que els va abandonar per dedicar-se plenament al periodisme.[23]

Carrera periodística

Puigdemont es va iniciar en el periodisme com a corresponsal a Amer del diari Los Sitios i va arribar a ser redactor en cap d'El Punt, diari on va començar a treballar el 1982 com a corrector lingüístic.[24] Abans d'abandonar el diari El Punt va fundar l'empresa de serveis periodístics CAT Edicions, que elaborava butlletins, pròlegs i discursos per a alcaldes, principalment de CiU.[21]

A la dècada del 1990 va impulsar projectes de comunicació a través d'Internet per a la Diputació de Girona.[14]

El 1993 es va prendre un any sabàtic i va recórrer els països de la Unió Europea per elaborar diversos reportatges que es van publicar aquell any a la revista Presència.[24] És autor del llibre Cata… què? (La Campana, 1994), en què analitza com ha estat tractat el catalanisme per la premsa internacional des dels Fets de Prats de Molló fins als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.[24] En aquesta obra investiga el ressò internacional que va tenir el catalanisme en la premsa internacional, sobretot als EUA i a Europa durant el franquisme; també aprofundeix en altres temes com les declaracions de l'abat Escarré, la figura de Tarradellas, la victòria catalanista, l'ús de la llengua, les tensions entre Espanya i Catalunya, l'independentisme, etc.[25] Puigdemont també va insistir en aquesta temàtica escrivint en una columna a la revista Presència.[24]

Entre 1999 i 2002 va ser el primer director de l'Agència Catalana de Notícies, que va néixer amb l'objectiu de donar als mitjans locals i comarcals catalans un servei multimèdia per Internet. També va ser director general de la publicació Catalonia Today, un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.[15]

El març de 2006 va fundar amb el periodista Saül Gordillo l'empresa Doble Utopia, que a través de la seva filial Poliblocs va promoure la primera edició de la Catosfera.[26]

A més a més, ha publicat diversos assaigs sobre comunicació i noves tecnologies, i ha col·laborat en mitjans de comunicació. És membre de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.[18]

Carrera política

Considerat independentista des del final de la dècada del 1970, Puigdemont fou activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Va pertànyer a la Joventut Nacionalista de Catalunya, que va contribuir a fundar a les comarques gironines amb Pere Casals.[24] Va formar part de l'organització d'actes de suport als independentistes detinguts en l'operació Garzón el 1992.[27] Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1983,[28] va ser director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). El 2006 va esdevenir diputat per CiU al Parlament de Catalunya, càrrec que mantindria entre la vuitena i desena legislatura de la Catalunya autonòmica (2006-2015).

Carles Puigdemont, el 2015

L'any 2007 va encapçalar la llista de CiU a l'Ajuntament de Girona en substitució de l'advocat Carles Mascort,[27] però no va guanyar les eleccions i va romandre a l'oposició. En les eleccions de 2011, però, va trencar l'hegemonia del PSC a Girona –els socialistes havien governat durant els 32 anys de democràcia fins llavors– i va esdevenir alcalde de la ciutat.[29] Va governar en minoria durant els dos mandats a l'alcaldia, establint pactes amb diverses formacions polítiques del consistori.[30] Com a alcalde, se'n destaquen la projecció turística de la ciutat –en part com a estratègia per pal·liar els efectes de la crisi econòmica i generar ocupació–[31] i la potenciació de projectes com Temps de Flors, Girona 10 i l'obertura a rodatges com la sèrie estatunidenca Joc de Trons.[30]

Una de les mesures més controvertides en l'etapa d'alcaldia va ser la l'adquisició del fons del crític d'art Rafael Santos i Torroella el 2014.[32] En aquell moment, partits de l'oposició i la plataforma Aigua és Vida van denunciar que l'executiu tenia previst pagar part del fons amb el cànon de l'aigua, un extrem que l'ajuntament ha negat.[33] Tot i això, anys després, la Fiscalia Anticorrupció va obrir una investigació per esclarir si el consistori havia destinat diners procedents del cànon de l'aigua per la compra d'aquest fons.[34]

El 2012 va ser denunciat per l'Advocacia de l'Estat espanyol per haver destinat diners públics per a la contractació de trens especials a Renfe amb motiu de la celebració de la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», i el 2015 va ser investigat per la Fiscalia de l'Audiència Nacional pel suport de l'Ajuntament de Girona a la Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya del Parlament de Catalunya.[30] El mateix any, la Candidatura d'Unitat Popular, que va criticar especialment el model turístic de la ciutat,[16] va impugnar la contractació dels càrrecs de confiança del govern municipal gironí.[30]

El juliol de 2015 va substituir Josep Maria Vila d'Abadal com a president de l'Associació de Municipis per la Independència, i poc després va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 dins la llista de Junts pel Sí.[35] Dins la coalició independentista, ocupava la tercera posició de la llista per les comarques gironines, per darrere de Lluís Llach i Anna Caula.[36]

President de la Generalitat de Catalunya (2016-2017)

Primers mesos

Artur Mas imposa la medalla a Carles Puigdemont, el 2016

El 9 de gener de 2016, el llavors president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, va proposar el seu nom com a candidat per a la Presidència de Catalunya.[5] La CUP-CC va acceptar el fet que Carles Puigdemont fos el següent President de la Generalitat amb un pacte amb Junts pel Sí. El diumenge, 10 de gener de 2016, l'últim dia legal per a dur-ho terme, va ser investit president pel Parlament de Catalunya.[5] Per cloure el seu discurs amb una declaració de l'estil que volia imprimir al seu mandat, va fer servir una cita de Miquel Pairolí:

« La dignitat construeix la personalitat com l'orgull tendeix a destruir-la. Per tant, deixem l'orgull, agafem dignitat.[21] »
Puigdemont al costat de Neus Munté al Congrés Fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català.

L'endemà del ple d'investidura va deixar l'alcaldia de Girona i va ser substituït en funcions per Isabel Muradàs, primera tinent d'alcalde, fins a l'elecció d'Albert Ballesta i Tura com a nou alcalde.[37] El 12 de gener va entrar en vigor el seu nomenament com a President i va prendre possessió del càrrec en una cerimònia al Palau de la Generalitat.[38][39] En el jurament del càrrec, no va jurar fidelitat ni al Rei ni a la Constitució, tan sols al poble català, fet que va generar polèmica entre alguns sectors.[40][41] El 13 de gener va signar el decret de nomenament dels membres del seu Consell Executiu (Govern de Catalunya 2016-2017).[42]

Mariano Rajoy reunit amb Carles Puigdemont el 20 d'abril de 2016, en la seva primera reunió amb el president espanyol.

La nova legislatura constituent prevista per només 18 mesos, va afrontar l'acció de govern amb el progressiu desplegament de les anomenades estructures d’Estat,[43] la greu situació econòmica derivada de la crònica escassetat de les finances públiques, el desplegament de l'acció exterior[44] i les amenaces i obstruccions de l'Estat espanyol materialitzat en els constants recursos d’anticonstitucionalitat.[45] A banda, el suport de la CUP esdevingué progressivament complicat malgrat l'acord de legislatura. Les tensions culminaren al juny del 2016, quan la formació anticapitalista denegà el suport als pressupostos.[46] En resposta, Puigdemont presentà una moció de confiança per a dia 28 de setembre de 2016.[47][48]

Del 8 al 10 de juliol de 2016 Puigdemont va assistir, juntament amb la resta de militants de Convergència, a l'últim congrés d'aquest partit, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. El president va tancar el denominat congrés fundacional reclamant "que el nou partit es posi al servei de la societat per fer la independència".[49]

El 19 de setembre de 2016 el president valencià Ximo Puig i el seu homòleg Carles Puigdemont es van reunir al Palau de la Generalitat Valenciana i van signar l'acord de reciprocitat dels canals de la Radiotelevisió Valenciana amb els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.[50] L'acord inclou la creació d'una comissió tècnica mixta amb Catalunya perquè, quan comenci a funcionar de nou Radiotelevisió Valenciana, es faci efectiva aquesta reciprocitat.[51]

Moció de confiança i referèndum

Els dies 28 i 29 de setembre de 2016, el president fou sotmès a una moció de confiança[52] presentada el juny del mateix any, ja que la CUP denegà el suport als pressupostos del govern. El seu discurs al Parlament el dia abans de la votació de la moció, va anunciar que convocaria un referèndum d'independència que se celebraria com a molt tard el setembre de 2017,[53] acordat amb el govern espanyol o no.[54] L'endemà de l'anunciament del referèndum, Puigdemont va aconseguir superar la moció amb els ja anunciats vots de la CUP, -la qual no va garantir donar suport als següents pressupostos-, i de la seva coalició Junts pel Sí, sumant un total de 72 vots de 135.[55] La resta de partits van votar-hi en contra, amb la novetat que Catalunya Sí que es Pot va celebrar que Puigdemont apostés pel referèndum, encara que no li donés suport a la moció per les incerteses sobre els pressupostos.[52]

Després de l'aprovació el 6 d'octubre del mateix any de la resolució en la qual s'instava al Govern a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya,[56] al desembre del mateix any convocà el Pacte Nacional pel Referèndum[57] i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s’avingué a intentar pactar el referèndum amb l'Estat espanyol sense, però, renunciar a convocar-lo en cas que fos rebutjat. Per tal de poder pactar el referèndum amb l'Estat, Puigdemont va explicar el referèndum en nombroses ocasions, juntament amb el Vicepresident Oriol Junqueras, i en alguns casos també amb el Conseller d'Afers Exteriors Raül Romeva i amb altres membres del Govern. Entre les vegades que va explicar el referèndum, destaca la conferència que va presentar en una sala del Parlament Europeu a Brussel·les el 24 de gener de 2017,[58] on va subratllar que Catalunya decidiria lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim i legal i que Europa, en comptes de "mirar cap a una altra banda", havia de ser part de la solució.[59] També cal remarcar l'última conferència que va fer al Palau de Cibeles de Madrid en la qual va oferir a Mariano Rajoy el referèndum pactat. Aquell mateix dia va transcendir al diari El País un esborrany sobre la Llei de transitorietat jurídica de la Generalitat. Puigdemont va acabar la seva intervenció a la conferència assegurant que si no es trobava una via pactada, el Govern català "es mostraria fidel" al compromís amb el poble de Catalunya que considerava "democràticament inviolable", i assegurant que es faria el referèndum encara que no fos pactat, tal com havia explicat fins aleshores.[60]

Puigdemont fent la seva primera declaració després del ple del Parlament que va declarar la independència de Catalunya, acompanyat dels consellers del Govern.

Finalment, Puigdemont i Junqueras, acompanyats pels membres del Govern i tots els diputats de Junts pel Sí van anunciar la data i la pregunta del referèndum en un acte solemne al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitatel juny de 2017.[61] La data del referèndum anunciada pel President va ser l'1 d'octubre de 2017 i la pregunta va ser «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?».[62][63]

El referèndum celebrat l'1 d'octubre de 2017 enmig d'una forta repressió policial, va donar més d'un 90% de vots a favor del sí. Hi va participar el 43% dels electors. El mateix dia, Puigdemont va anunciar que traslladaria els resultats del referèndum al Parlament de Catalunya. En sessió plenària el 10 d'octubre, Puigdemont va fer una declaració parcial d'independència, a l'espera d'una mediació internacional.[64] El president va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern espanyol.[65]

Arran d'aquests fets, el govern espanyol va anunciar el 21 d'octubre la seva voluntat d'aplicar l'article 155 de la Constitució. L'aplicació d'aquest article també planteja que el Parlament no pugui proposar un candidat a la presidència ni celebrar debat d'investidura. L'aplicació del 155 es va aprovar al Senat 27 d'octubre, el mateix dia que el Parlament de Catalunya va declarar formalment la independència.[66]

Aplicació de l'article 155 i cessament

L'endemà de la declaració d'independència, el 28 d'octubre, Puigdemont va ser cessat del càrrec de President de la Generalitat, juntament amb tot el seu govern, com a part de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. Dos dies després, el fiscal general de l'Estat espanyol, José Manuel Maza, va anunciar la presentació d'una querella davant l'Audiència Nacional per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics contra Puigdemnt i la resta del seu Govern, així com una altra querella davant el Tribunal Suprem espanyol contra la Mesa del Parlament. El dia 31 d'octubre, l’Audiència Nacional va citar a declarar el president Carles Puigdemont i tots els seus consellers els dies 2 i 3 de novembre a les nou del matí[67] No obstant això, en aquell moment Puigdemont ja no es trobava a Espanya; juntament amb els consellers cessats Antoni Comín (Salut), Lluís Puig (Cultura), Meritxell Serret (Agricultura) i Clara Ponsatí (Educació), havia marxat a Brussel·les el dia anterior.[68] Segons algunes fons, va aconseguir arribar a Bèlgica en un avió que va agafar a Marsella (França), a on havia arribat mitjançant un cotxe d'incògnit de matinada en una ruta de més de 5 hores que partia de la seva residència a Sant Julià de Ramis.[69][70]

En una compareixença el 31 d'octubre, ja des de la capital belga, Puigdemont va demanar a la comunitat internacional que s'involucrés en el cas català, assegurant l'existència d'una ofensiva brutal per part del govern espanyol contra les institucions catalanes i tots els seus funcionaris. En aquell moment, va assegurar, el govern va optar per la prudència i la moderació per tal d'evitar la violència i l'agressivitat del govern espanyol. També va afirmar que el govern espanyol "cercava venjança" i que mentre hi hagués un context d'amenaça continuaria a Brussel·les. Finalment, Puigdemont va fer una crida a l'independentisme d'aprofitar les eleccions convocades pel govern espanyol per al 21 de desembre per a "consolidar la República" i combatre la intervenció de la Generalitat.[71]

Període a l'estranger (2017-actualitat)

Primera euroordre

El dia 3 de novembre, després que, tal com havia anunciat l'advocat de Puigdemont a Bèlgica, Paul Bekaert, Puigdemont no es presentés a l’Audiència Nacional atès que l'advocat no creia que hi hagués garanties per rebre un judici just, la jutge Carmen Lamela va emetre una euroordre de detenció europea contra Carles Puigdemont i els quatre consellers del seu govern que no es van presentar a la citació judicial del 2 de novembre.[72] El 5 de novembre, Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí es van presentar a una comissaria belga en presència dels seus advocats i es van posar a disposició de les autoritats belgues, “amb la voluntat de no eludir l’acció de la justícia sinó simplement defensar-se en un procés just i imparcial”.[73] El jutge d'instrucció de Brussel·les el va deixar en llibertat provisional juntament amb els quatre consellers que eren a la capital belga,[74] i va afirmar en la seva interlocutòria que «la presó preventiva hauria causat danys irreparables».[75]

El dia 14 de novembre el jutge belga s'havia de pronunciar sobre la petició d'extradició, però el 5 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va retirar l'ordre europea de detenció, però no pas l'ordre de detenció espanyola, de manera que, en cas que tornessin a Catalunya, podrien ser immediatament detinguts. Es va interpretar que el jutge espanyol no volia que la justícia belga decidís sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts,[76] i evitar així que només se'ls jutgés per un delicte de malversació i no per sedició i rebel·lió, que no existeixen a Bèlgica.[77]

Candidat a les eleccions al Parlament

Intervenció des de Brussel·les en la Nit de Santa Llúcia (15 de desembre de 2017).

Puigdemont es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 com a cap de llista de la circumscripció de Barcelona per a la candidatura Junts per Catalunya, optant d'aquesta manera a la Presidència de la Generalitat,[78] càrrec del qual havia sigut cessat, segons el Govern central espanyol. Junts per Catalunya quedà segona a les eleccions amb un resultat de 940.602 vots i 34 escons, per darrere de Ciutadans, però els partits republicans van mantenir la majoria parlamentària, car la suma de tots els escons (34 de Junts per Catalunya, 32 d'Esquerra Republicana i 4 de la CUP) fou de 70 escons, dos més dels necessaris per a obtenir la majoria absoluta al Parlament.[79]

El dia 22 de gener de 2018 viatjà a Copenhaguen, tot i el risc de poder ésser arrestat si el jutge hagués acceptat a tràmit l'emissió d'una nova euroordre de detenció demanada per la fiscalia espanyola,[80][81] per participar en una conferència a la Universitat de Copenhaguen sobre la situació de Catalunya i els reptes que encarava en el context europeu.[82][83] Pocs dies després, Puigdemont va deixar Brussel·les i es va instal·lar en una vil·la de Waterloo, a 20 km al sud de la capital, amb la intenció de convertir-la amb la Casa de la República a l'exili.[84]

Al mes de març, l'actor autoproclamat president de Tabàrnia, Albert Boadella, es personà a la casa de Puigdemont, a Waterloo, per a fer-li un escarni. Carles Puigdemont en eixos moments es trobava a Finlàndia.[85] Mesos mes tard es va saber que el viatge de Boadella es va pagar amb fons europeus, baix el mecanisme pensat per la Unió Europea perquè els ciutadans europeus coneguen el Parlament Europeu.[86]

Procés judicial a Alemanya

El 23 de març de 2018, el jutge instructor Pablo Llarena va procedir a emetre una segona ordre de detenció europea i internacional contra Puigdemont, que en aquell moment es trobava a Hèlsinki (Finlàndia), acusant-lo d'havèr comès els delictes de rebel·lió i malversació. Dos dies després, ​el 25 de març, fou detingut per la Policia Federal alemanya a la població de Schuby, al land alemany de Slesvig-Holstein, mentre retornava en cotxe del viatge a Finlàndia,[87] i ingressà seguidament a la presó de Neumünster, ubicada al mateix Estat federal.[88] L'endemà va comparèixer davant del Tribunal Administratiu de Slesvig-Holstein amb el propòsit que es comprovés la seva identitat i tractar altres qüestions formals. Després de la compareixença al Tribunal, el jutge alemany decidí de mantenir a Puigdemont sota custòdia policial a la presó de Neumünster.[89] El seu advocat a Alemanya era Wolfgang Schomburg, ex magistrat del Tribunal Suprem Federal Alemany.[90]

El 5 d'abril l'Audiència de Slesvig-Holstein va descartar l'extradició de Puigdemont per un delicte de rebel·lió i el va deixar en llibertat sota una fiança de 75.000 €, amb la prohibició d'abandonar Alemanya i amb l'obligació de presentar-se a qualsevol comissaria del país un cop per setmana.[91] L'endemà es va fer efectiva la seva posada en llibertat,[92] al mateix dia que es va traslladar a Berlín on va anunciar que fixaria la seva residència mentre durés el seu procés judicial a Alemanya.[93] Dos mesos després, no obstant això, es va traslladar a Hamburg.[94]

El 9 de maig, un cop descartada l'extradició pel delicte de rebel·lió, el jutge Pablo Llarena va obrir la porta a rebaixar les acusacions de rebel·lió per les de sedició, fet que hagués pogut permetre una possible extradició a Espanya.[95] El jutge Llarena tancà el sumari de la investigació feta a Puigdemont i altres diputats i els suspengué dels seus càrrecs de diputat.[96] No obstant això, al juliol de 2018, el tribunal de Slesvig-Holstein només va acceptar extradir Puigdemont per malversació de fons públics, descartant els altres delictes.[97] Això va fer que el jutge Llarena no acceptés l'extradició i retirés l'euroordre contra ell i la resta dels membres del Govern a l'estranger, fet que va permetre a Puigdemont deixar Alemanya i retornar a Bèlgica.

El 16 de juliol, Puigdemont va presentar juntament amb Quim Torra el seu nou projecte polític, la Crida Nacional per la República, un moviment amb la voluntat de convertir-se en un partit polític que aglutini la majoria del vot independentista català.[13]

Retorn a Waterloo

El 28 de juliol, Puigdemont va retornar a Bèlgica després de quatre mesos a Alemanya, agafant un vol des d'Hamburg a Brussel·les, on per primer cop des que va marxar de Catalunya va entrar a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. El mateix dia, acompanyat d'Antoni Comín i Meritxell Serret entre d'altres, i acompanyat d'un centenar de persones, va fer una declaració conjunta a l'anomenada Casa de la República, la vil·la ubicada a Waterloo que Puigdemont havia llogat el febrer del mateix any i on es preveu que hi hagi la seu del Consell de la República, esbossat al pacte de Govern entre Junts per Catalunya i Esquerra després de les eleccions del 21-D.[98]

Vida privada

Carles Puigdemont entrega la rosa a Marcela Topor durant la Diada de Sant Jordi de 2016.

La vila natal de Puigdemont és Amer, poble on va viure fins que va començar a exercir de periodista, quan es traslladà a Girona. En ser investit President de la Generalitat el 2016 va anar a viure a Sant Julià de Ramis. Es va casar l'any 2000 amb la periodista romanesa Marcela Topor i té dues filles, la Magalí i la Maria.[18][99][100] És amic de l'expresident del FC Barcelona Joan Laporta i han compartit vacances fins i tot a l'estranger.[101] A Girona, Puigdemont també és conegut amb el malnom de Puigdi.[102]

Quan era petit somniava a ser astronauta.[103] Entre les seves aficions destaquen la música i la lectura, i tanmateix és un gran apassionat de la cuina, i el seu dolç predilecte és el xuixo de Girona.[104] Paul Gauguin és un dels pintors que més l'apassiona, i el seu disc preferit és la banda sonora de Jesus Christ Superstar.[105] Parla català, anglès, francès, castellà i romanès. Va tenir un iPhone abans que Apple en comencés a vendre a Europa, i va ser un dels primers usuaris de Twitter a Catalunya.[106] De fet, és un apassionat de les noves tecnologies i de les xarxes socials. Al seu compte de Twitter (@KRLS), ha escrit més de 15.000 missatges i té més de 700.000 seguidors.[105]

El 30 d'octubre de 2017, es va traslladar a la ciutat de Brussel·les (Bèlgica),[9][10] on es va estar en diversos hotels, tot i que alguns caps de setmana els va passar a una vil·la de Sint-Pauwels, un poble situat al nord de Flandes molt proper a la frontera amb els Països Baixos, cedida per un empresari flamenc proper a l'N-VA. Al febrer del 2018, quatre mesos després de la seva arribada a Bèlgica, va fixar la seva residència en una casa de Waterloo, a 20 km al sud de Brussel·les.[84] El 6 d'abril del mateix any, un cop va ser posat en llibertat després de passar 12 dies a la presó de Neumünster (Alemanya) arran de la seva detenció en aquest país quan tornava d'un viatge des de Finlàndia, va anunciar en un primer moment que fixaria la seva residència a Berlín, la capital d'Alemanya, almenys fins que s'acabés el procés judicial al país germànic que havia de decidir si l'extradia o no a Espanya.[93] No obstant això, Puigdemont va deixar la capital alemanya al juny per instal·lar-se a Hamburg, ciutat més propera al tribunal de Slesvig-Holstein i on "no estava tan exposat" com a Berlín, segons afirmà el seu advocat a Catalunya Jaume Alonso-Cuevillas.[94] Un mes després, ja acabat el procés judicial i sense mesures cautelars, Puigdemont va tornar-se a instal·lar a la vil·la que havia llogat mesos abans a Waterloo, l'anomenada Casa de la República.[107]

Premis i reconeixements

Notes

  1. El 28 d'octubre del 2017 el Consell de Ministres d'Espanya va anunciar el seu cessament,[1] en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, cessament que no fou acceptat per Puigdemont.[2][3]

Referències

  1. «La Moncloa. 27/10/2017. Rajoy anuncia el cese de Puigdemont y su Gobierno y la convocatoria de elecciones autonómicas en Cataluña el 21 de diciembre» (en castellà). [Consulta: 24 desembre 2017].
  2. «Puigdemont: «Soc president de la Generalitat i és un dret que he de defensar»». Naciódigital.cat, 24-11-2017.
  3. Europapress «Puigdemont renuncia al sou d'expresident perquè encara es considera president». Aldia.cat, 22-11-2017.
  4. «El Parlament investeix Carles Puigdemont president de la Generalitat». Parlament de Catalunya, 10-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Junts pel Sí i la CUP tanquen un acord per a dur endavant la legislatura». VilaWeb. [Consulta: 9 gener 2016].
  6. «President Mas: "Faig aquest servei perquè tinc present l'interès del país per sobre de qualsevol altre"». Generalitat de Catalunya, 09-01-2016. [Consulta: 9 gener 2016].
  7. «El Govern fa pública la declaració i manté que Puigdemont és el president». El Nacional, 28-10-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  8. «Disposición 12327 del BOE» (en castellà). Gobierno de España, 27-10-2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  9. 9,0 9,1 «Puigdemont y parte de su Govern se refugian en Bélgica para evitar a la justicia española» (en es). eldiario.es.
  10. 10,0 10,1 «El abogado de Puigdemont prevé que siga en Bruselas hasta mediados de enero». La Vanguardia.
  11. «Alemanya reté Puigdemont quan entrava al país des de Dinamarca». 324.cat, 25-03-2018. [Consulta: 25 març 2018].
  12. «Puigdemont: La Justicia alemana deja en libertad al expresident y descarta el delito de rebelión». La Vanguardia.
  13. 13,0 13,1 Esculies, Joan «Opinió | La Crida Nacional, el ‘melting pot’ independentista» (en ca). El País, 21-07-2018.
  14. 14,0 14,1 Petit, Alfons «L'alcalde que volia ser astronauta». Dominical, 02-06-2011.
  15. 15,0 15,1 «Carles Puigdemont i Casamajó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. 16,0 16,1 González, Sara «Puigdemont: un fill de pastissers al Palau de la Generalitat?». Ara, 09-01-2016.
  17. Masachs, Xevi «Una segregació consolidada». Amera, 20, agost 2011, p. 10.
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 Céspedes, David «Qui és Carles Puigdemont?». Diari de Girona, 10-01-2016.
  19. Josep Riera i Font. Em dic Carles. ARA LLIBRES, 29 febrer 2016. ISBN 978-84-16154-53-1. 
  20. «Habla Benaocaz, el pueblo que acogió al refugiado Puigdemont». El Mundo, 18-10-2017.
  21. 21,0 21,1 21,2 Costa-Pau, Marta; Bagué, Gerard «De l’austeritat a Zènit: retrat del nou president de la Generalitat». Ara Comarques Gironines, 15-01-2016.
  22. Céspedes, David «El passat periodístic i musical del nou president de la Generalitat». Diari de Girona [Amer], 15-01-2015.
  23. «Carles Puigdemont, de alcalde de Girona a president de la Generalitat» (en castellà). La Vanguardia, 09-01-2016. [Consulta: 14 gener 2015].
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 «Perfil de Carles Puigdemont». CiU Girona. [Consulta: 9 gener 2015].
  25. http://lacampanaeditorial.com/llibre-94/; Edicions La Campana, 1994, Número 82.
  26. Pérez Colomé, Jordi «El nuevo director de Catalunya Ràdio es socio de Puigdemont». El Español, 14-01-2016.
  27. 27,0 27,1 Fonalleras, Josep Maria «El 'Puigdi' arriba al tron». El Periódico de Catalunya, 09-01-2016.
  28. Masachs, Xevi «“Sóc un periodista que està fent de polític”». Amera, 21, desembre 2011, pp. 5-10.
  29. «Carles Puigdemont (CiU) serà el nou alcalde de Girona i acaba amb 32 anys d'hegemonia del PSC». Ara, 22 maig del 2011.
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta :3
  31. Estratègia turística de Girona i el seu territori. UdG, J. M. Ribera, ALS, març 2018, p. 178. 
  32. Cosculluela, Ferran «El Ayuntamiento de Girona aprueba la adquisición del fondo Santos Torroella». El Periódico [Girona], 14-02-2014.
  33. «La compra del fons Santos Torroella, la mesura més polèmica del mandat de Puigdemont». Diari de Girona, 14-06-2018.
  34. Oller, Sílvia «La Fiscalía investiga si Puigdemont compró arte con el canon del agua». La Vanguardia, 14-06-2018.
  35. March, Oriol «La refundació de CDC passa pels alcaldes» (paper). Ara, 27-12-2015, pàg. 22 [Consulta: 27 desembre 2015].
  36. Cardús, Pere «Qui és Carles Puigdemont?». Vilaweb, 09-01-2016 [Consulta: 9 gener 2016].
  37. «Carles Puigdemont formalitza la renúncia a l'alcaldia de Girona per assumir la presidència del país». Ara, 11-01-2016.
  38. «Reial Decret 13/2016, d'11 de gener, pel que es nomena president de la Generalitat de Catalunya a Carles Puigdemont i Casamajó.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 10, 12-01-2016, pàg. 1486.
  39. «President Puigdemont: "Em comprometo a treballar per explicar i implicar, per preparar i garantir, per estabilitzar i asserenar"». Generalitat de Catalunya, 12-01-2016. [Consulta: 12 gener 2016].
  40. «De Puigdemont, Felipe VI y el primer acuerdo de legislatura entre PP, PSOE y C's» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 13-01-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  41. «"Fiel al pueblo catalán", a la portada de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 12-01-2016. [Consulta: 11 juny 2016].
  42. «El president Puigdemont nomena els nous membres del Consell Executiu». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 gener 2016].
  43. «Puigdemont presenta l’estructura d’estat ‘que donarà rigor i seguretat al full de ruta’». VilaWeb, 23-02-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  44. «Puigdemont: "Aquest Govern continuarà fent acció exterior i Romeva seguirà sent conseller"». Diari ARA, 17-02-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  45. «El Tribunal Constitucional tomba les estructures d'estat». Diari ARA, 07-07-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  46. «La CUP manté el veto als pressupostos». Diari el Món, 08-06-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  47. «El president Puigdemont anuncia que se sotmetrà a la qüestió de confiança el pròxim 28 de setembre». Generalitat de Catalunya – Sala de Premsa. [Consulta: 28 juliol 2016].
  48. «La CUP afrontarà la qüestió de confiança de Puigdemont "amb responsabilitat"». Diari ARA, 08-06-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  49. «Puigdemont reclama que el Partit Demòcrata Català es posi al servei de la societat per fer la independència». Diari ARA, 10-07-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  50. «Puigdemont y Puig ‘revierten’ la “desconexión” catalano-valenciana». [Consulta: 30 setembre 2016].
  51. «President Puigdemont: "No es pot governar l'Estat d'esquena al Mediterrani"». Sala de premsa – Generalitat de Catalunya, 19-06-2016. [Consulta: 30 setembre 2016].
  52. 52,0 52,1 «Puigdemont supera la qüestió de confiança amb els vots afirmatius de Junts pel Sí i la CUP». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 29 setembre 2016].
  53. «Puigdemont anuncia que convocarà el referèndum sobre la independència al setembre del 2017». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 29 setembre 2016].
  54. «President Puigdemont: "El referèndum és per expressar opinions legítimes, no per fer diferències"-Sala de premsa. Generalitat de Catalunya». premsa.gencat.cat. [Consulta: 29 setembre 2016].
  55. «Cuestión de confianza de Puigdemont al minuto». [Consulta: 29 setembre 2016].
  56. Prim, Sara. «Catalan News Agency – Parliament approves calling a referendum with or without Spain’s consent» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2017].
  57. «El Govern busca apoyos para crear el Pacte Nacional pel Referèndum». La Vanguardia.
  58. «El discurs de Puigdemont, Junqueras i Romeva en 10 frases: "Europa no pot mirar cap a una altra banda"» (en ca). Ara.cat.
  59. AGENCIAS. «Puigdemont demana a Europa que no miri “a un altre costat” i s’impliqui en la consulta». Diari SEGRE, 25-01-2017. [Consulta: 18 juny 2017].
  60. País, El «La conferència de Puigdemont a Madrid sobre el referèndum, en directe» (en ca). EL PAÍS, 22-05-2017.
  61. «Data i pregunta envoltades de ganes, il·lusió i determinació». directe!cat.
  62. «El president Puigdemont anuncia que Catalunya celebrarà el referèndum per la independència el proper 1 d'octubre». Generalitat de Catalunya, 09-06-2017. [Consulta: 18 juny 2017].
  63. «Demostració de força del sobiranisme després de la convocatòria de referèndum». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 11-06-2017. [Consulta: 18 juny 2017].
  64. Pruna, Gerard «Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg». Ara, 11-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017].
  65. Pi, Jaume «Puigdemont suspende los efectos de la independencia para contribuir al diálogo» (en castellà). La Vanguardia, 10-10-2017 [Consulta: 10 octubre 2017].
  66. Santos, Pilar «Rajoy destituye a todo el Govern y vacía de poder al Parlament». El Periódico.
  67. «L’Audiència espanyola cita Puigdemont i tot el govern dijous i divendres». Vilaweb, 31-10-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  68. «Carles Puigdemont es troba a Brussel·les amb una part del seu govern». El Punt Avui, 30-10-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  69. «El expresidente catalán y cinco de sus consejeros viajaron a Bruselas desde Marsella» (en castellà). www.efe.com.
  70. «Cómo Puigdemont logró huir metido en un maletero» (en castellà). ABC.
  71. «Ampli ressò de la compareixença de Puigdemont a Brussel·les». Vilaweb, 30-10-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  72. «L’advocat de Puigdemont creu que el president no anirà a declarar a l’Audiència espanyola». Vilaweb, 01-11-2011. [Consulta: 1r novembre 2011].
  73. «Puigdemont i els consellers declararan aquesta tarda davant d’un jutge belga». Vilaweb, 05-11-2017. [Consulta: 5 novembre 2017].
  74. «Llibertat amb mesures cautelars per a Puigdemont i els consellers a Brussel·les». El Punt Avui, 06-11-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  75. Forès, Laia. «El jutge belga: “La presó preventiva hauria causat danys irreparables”». Diari Ara, 15-11-2017. [Consulta: 15 novembre 2017].
  76. «El Suprem retira la petició d’extradició de Puigdemont i els consellers perquè la justícia belga no li limiti les acusacions». Vilaweb. [Consulta: 5 desembre 2017].
  77. Ferrer, Mariona. «El Suprem retira les euroordres de cerca i captura contra Puigdemont i els quatre consellers a Bèlgica». Diari Ara. [Consulta: 5 desembre 2017].
  78. «Junts per Catalunya: la marca que liderarà Puigdemont a les eleccions del 21-D».
  79. «Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017». Diari ARA. [Consulta: 24 desembre 2017].
  80. «Llarena ja té sobre la taula la petició de la fiscalia d'activar l'euroordre contra Puigdemont a Dinamarca» (en ca). Ara.cat.
  81. «El jutge Llarena difícilment tramitarà l’euroordre per detenir el president» (en ca). Ara.cat.
  82. «Puigdemont viatja a Dinamarca tot i l'amenaça de la Fiscalia de reactivar l'euroordre» (en ca). Ara.cat.
  83. Sonnichsen, Lise. «Catalonia and Europe at a Crossroads for Democracy? Debate with Carles Puigdemont» (en en), 22-01-2018. [Consulta: 22 gener 2018].
  84. 84,0 84,1 324cat «Puigdemont lloga una casa a Waterloo, segons informa la premsa belga». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  85. «Boadella es planta a la casa de Puigdemont mentre el president és de viatge a Finlàndia». El Nacional.cat, 22-03-2018 [Consulta: 24 maig 2018].
  86. «Membres de Tabàrnia proven de pagar l'escarni a Puigdemont amb fons europeus». El Nacional.cat, 24-05-2018 [Consulta: 24 maig 2018].
  87. «La policia alemanya deté Puigdemont quan entrava al país des de Dinamarca». Ara.
  88. NacióDigital «La detenció de Puigdemont fa tornar l'independentisme a la casella del 21-D» (en ca). Nació Digital.
  89. «El jutge alemany manté Puigdemont sota custòdia policíaca» (en ca). [Consulta: 26 març 2018].
  90. «Qui és Wolfgang Schomburg, l'advocat alemany de Carles Puigdemont?». [Consulta: 29 març 2018].
  91. «La justícia alemanya deixa Puigdemont en llibertat i descarta el delicte de rebel·lió». CCMA, 05-04-2018. [Consulta: 5 abril 2018].
  92. «Puigdemont surt de la presó de Neumünster». El Nacional. [Consulta: 7 abril 2018].
  93. 93,0 93,1 Carbajosa, Ana «Puigdemont anuncia que fija ahora su residencia en Berlín» (en castellà). EL PAÍS, 07-04-2018.
  94. 94,0 94,1 324cat «Puigdemont trasllada la residència de Berlín a Hamburg per "seguretat"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  95. 324cat «Pablo Llarena obre la porta a rebaixar les acusacions de rebel·lió» (en ca-es). CCMA.
  96. «Llarena deja sin escaños a Puigdemont y a cinco diputados procesados por el 1-O». Diario Vasco, 11-07-2018 [Consulta: 11 juliol 2018].
  97. «El jutge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont». Diari Ara.
  98. «Puigdemont es retroba amb Torra i els consellers a l'exili a Bèlgica». NacióDigital.
  99. Vilà, Dani «“Si sabem oferir un producte genuí, la marca Barcelona és una oportunitat”». El Punt Avui, 05-03-2014.
  100. «Carles Puigdemont, un independentista «avant la lettre»». Nació Digital, 09-01-2016.
  101. «Joan Laporta i Carles Puigdemont, dos turistes a Romania». Diari de Girona. [Consulta: 28 juliol 2016].
  102. «‘Puigdi’, el independentista de Amer» (en castellà). El País. [Consulta: 28 juliol 2016].
  103. «El nen que volia ser astronauta». Diari de Girona. [Consulta: 28 juliol 2016].
  104. «Entrevista de Carles Puigdemont al Canal Parlament». TempsDeCanvi. [Consulta: 28 juliol 2016].
  105. 105,0 105,1 «21 cosas que no sabías de Carles Puigdemont» (en castellà). huffingtonpost. [Consulta: 28 juliol 2016].
  106. «Cuatro cosas de Carles Puigdemont que no sabías (y una receta)» (en castellà). El Nacional. [Consulta: 28 juliol 2016].
  107. Món, El «Puigdemont torna a la Casa de la República» (en en). El Món.
  108. «El president Carles Puigdemont rep la insígnia d'or del Girona FC». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].

Vegeu també

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Anna Pagans i Gruartmoner
Alcalde de Girona
Escut de Girona

20112016
Succeït per:
Albert Ballesta i Tura
Precedit per:
Artur Mas i Gavarró
Senyal de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya

20162018
Succeït per:
Quim Torra i Pla