Elisenda Paluzie i Hernández

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaElisenda Paluzie i Hernández
Elisenda Paluzie 2009 (4528589067) (cropped).jpg
Nom original Elisenda Paluzie Hernández
Asamblea Nacional Catalana (logotipo).svg 4a Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana 

24 març 2018 -
Jordi Sànchez i Picanyol
Escut UB 2016.png  Degana de la Facultat d'Economia i Empresa 

18 febrer 2009 - 19 abril 2017 - Ramon Alemany Leira
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'octubre de 1969 (48 anys)
Barcelona
Alma mater London School of Economics (1997–1998)
Universitat de Yale (–1996)
Universitat de Barcelona . economia (–1999)
Activitat professional
Ocupació Economista, professora d'universitat i activista política
Ocupador Universitat de Barcelona (2001–)
Altres dades
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (2008–2012)
Pare Lluís Paluzie i Mir

Twitter: epaluzie IMDB: nm4779340
Modifica dades a Wikidata

Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018.[1] Ha estat professora titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001, directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

Trajectòria acadèmica[modifica]

Va obtenir una beca de "la Caixa" per fer recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998). Va gaudir de beques postdoctorals (beques Batista i Roca i beques d'estades a l'estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar estades de recerca postdoctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École des ponts-Paris Tech, París (2002-2003) (integrada posteriorment a la Paris School of Economics).

Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, Spanish Economic Review i Cliometrica, entre d'altres.[2] També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic en revistes com Idees,[3] en informes (III Informe IEB de Federalismo Fiscal),[4] i en diversos llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability[5] o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence. L'octubre de 2014 va publicar el llibre Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).[6] L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.[7]

El 18 de febrer de 2009 fou elegida primera degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.[8] Va renovar el mandat de degana el març de 2013,[9] el qual va finalitzar el 19 d'abril de 2017. L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada col·legiada d'honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials. És membre de la Junta de la Facultat d'Economia i Empresa en representació del professorat i ha estat representant en la Junta de Personal Docent i Investigador per la Intersindical-CSC.

Trajectòria política[modifica]

En l'àmbit civicopolític, va ser secretària de finances de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del Club FNEC (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés, creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió internacional de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència i de Barcelona Decideix. En el període 2008-2012 va militar en Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític d'opinió Esquerra Independentista. En el congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1.324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.

El 17 març de 2018 va rebre 5.062 vots en les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, de manera que fou la candidata amb més suport.[10] El 24 de març va ser escollida pel secretariat nacional com a presidenta de l'entitat per substituir Jordi Sànchez.[1]

Vida privada[modifica]

Elisenda Paluzie forma part d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen Esteve Paluzie i Cantalozella, Faustino Paluzie, Josep Paluzie i Lucena, Alfred Paluzie i Lucena, Antoni Paluzie i Borrell, Jesús Paluzie i Borrell i Mercè Paluzie i Borrell (escriptora infantil amb el pseudònim Florencia de Arquer).[11] És filla de l'advocat Lluís Paluzie i Mir.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Domingo, Alba. «Paluzie, nova presidenta de l'ANC per pràctica unanimitat» (en català). ElNacional.cat, 24-03-2018. [Consulta: 24 març 2018].
  2. «Articles a IDEAS-REPEC».
  3. «Article Idees».
  4. «Informe IEB Federalisme Fiscal 2011».
  5. «The costs and benefits of staying in Spain».
  6. «Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"».
  7. «Premi Catalunya d'Economia».
  8. «Elisenda Paluzie, primera degana de la facultat d'economia i empresa de la UB» (en català). 324, 18-02-2009. [Consulta: 24 març 2018].
  9. «Elisenda Paluzie renova el mandat» (en català). Universitat de Barcelona, 20-03-2013. [Consulta: 24 març 2018].
  10. «Elisenda Paluzie, la més votada en les eleccions al secretariat de l'ANC». 324.cat, 17-03-2018.
  11. Inventari de documentació de la família Paluzíe Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]
  12. «Documentació de la família Paluzie» (en català). Biblioteca de Catalunya, 2004. [Consulta: 10 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisenda Paluzie i Hernández Modifica l'enllaç a Wikidata