Elisenda Paluzie i Hernández

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaElisenda Paluzie i Hernández
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'octubre de 1969 (48 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Economista i professora
Ocupador Universitat de Barcelona
Altres dades
Partit polític Junts pel Sí
Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969), és professora Titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001. Directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per Yale University (1996) i Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

Va obtenir una Beca de "la Caixa" per fer recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998). I ha gaudit de beques post-doctorals (Beques Batista i Roca i Beques d'estades a l'estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar estades de recerca post-doctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École des ponts-Paris Tech, Paris (2002-2003) (integrat posteriorment a Paris School of Economics).

Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, Spanish Economic Review i Cliometrica, entre d'altres.[1] També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic a revistes com Idees,[2] en informes (III Informe IEB de Federalismo Fiscal),[3] i en llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability [4] o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence. L'octubre de 2014 va publicar el llibre Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).[5] L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.[6]

El 18 de febrer de 2009 fou elegida primera degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.[7] Va renovar el mandat de degana el març de 2013,[8] el qual va finalitzar el 19 d'abril de 2017. L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada Col·legiada d'Honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials. És membre de la Junta de la Facultat d'Economia i Empresa en representació del professorat i ha estat representant a la Junta de Personal Docent i Investigador per la Intersindical-CSC.

En l'àmbit cívic-polític, va ser Secretària de Finances de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del Club FNEC (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió d'internacional de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència i de Barcelona Decideix. En el període 2008-2012 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític d'opinió Esquerra Independentista. En el congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.

Elisenda Paluzie forma part d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen Esteve Paluzie i Cantalozella, Faustino Paluzie, Josep Paluzie i Lucena, Alfred Paluzie i Lucena, Antoni Paluzie i Borrell, Jesús Paluzie i Borrell i Mercè Paluzie i Borrell (escriptora infantil amb el pseudònim Florencia de Arquer).[9] És filla de l'advocat Lluís Paluzie i Mir.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]