Antoni Comín i Oliveres

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHonorable
Antoni Comín i Oliveres
Retrat oficial del Conseller de Salut, Toni Comín.jpg
Biografia
Naixement 1971 (46/47 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 gener 2018 –
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 19è Conseller de Salut 

14 gener 2016 – 27 octubre 2017
← Boi Ruiz i GarciaAlba Vergés i Bosch →
Nomenat per: Carles Puigdemont

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 novembre 2006 – 5 octubre 2010
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

28 juny 2004 – 8 setembre 2006
← Josep Maria Carbonell i Abelló
Circumscripció electoral: Barcelona

Residència Lovaina
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòsof, polític i professor
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya (2011–2014)
Família
Pare Alfons Carles Comín i Ros
Parents Jesús Comín Sagüés (avi)

Twitter: toni_comin IMDB: nm5975319
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Comín i Oliveres, també conegut com a Toni Comín (Barcelona, 1971), és un filòsof i polític català, fill d'Alfons Carles Comín i Ros i net del diputat i dirigent carlí aragonès Jesús Comín Sagüés. Va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 fins a 2017 per la candidatura independentista Junts pel Sí. També ho va ser durant les VII i VIII legislatures pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Va ser destituït del seu càrrec de conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.[1] El 30 d'octubre de 2017 es va exiliar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.[2][3]

Biografia[modifica]

Toni Comín, al Museu d'Història de Catalunya el 2008.

Estudià batxillerat al Col·legi Pare Enric d'Ossó de l'Hospitalet i es va llicenciar en filosofia i ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor de ciències socials a ESADE (Universitat Ramon Llull), membre de la Fundació Alfonso Comín i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia. Ha col·laborat a la revista El Ciervo, al diari El Mundo-Catalunya i a la tertúlia de RAC 1 El perquè de tot plegat. Va ésser elegit diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

Militant del PSC des del 13 de juny del 2011, l'11 de desembre de 2013 impulsà l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat i el 5 de març de 2014 va anunciar la seva baixa del PSC arran de l'incompliment del programa electoral.[4] Un any després, el 2015 es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya amb la candidatura independentista Junts pel Sí, i va ser elegit diputat.

El 13 de gener de 2016, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el va nomenar conseller de Salut del seu Govern. El dia 14 de gener va prendre possessió del càrrec.[1] Va ser destituït del seu càrrec de conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.[1] El 30 d'octubre de 2017 va marxar a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i tres consellers més del govern, Clara Ponsatí, Lluís Puig, i Meritxell Serret, lloc on resideix fins al dia d'avui.[2][3]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou reelegit com a diputat, aquesta vegada amb la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.[5] Va proposar sense èxit ser restituït conseller del nou govern de Quim Torra. El 31 de gener, Telecinco publica una conversa privada amb Carles Puigdemont que causarà molta polèmica. Les càmeres del mitjà van captar aquest missatge de mòbil en un acte a Lovaina en el qual Comín afirma: "El pla de Moncloa triomfa. Això s'ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi".

L'abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues, quedant en llibertat sense fiança.[6] Està implicat en la constitució del Consell per la República.

Obres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Comín i Oliveres Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Boi Ruiz i Garcia
Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2016 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec