Jordi Turull i Negre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Turull i Negre
Jordi Turull 2014 (cropped).jpg
Jordi Turull al Parlament (2014)
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya 

14 juliol 2017 -
Neus Munté i Fernández
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 

14 juliol 2017 -
Neus Munté i Fernández
 Líder del grup parlamentari Junts pel Sí

26 octubre 2015 - 14 juliol 2017
← nou càrrec - Lluís Maria Corominas i Díaz
 Líder del grup parlamentari Convergència i Unió

16 desembre 2010 - 26 octubre 2015
Oriol Pujol i Ferrusola - eliminació càrrec →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

31 març 2004 -
Circumscripció: Barcelona

Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Diputat provincial de Barcelona 

1991 - 1996
 Regidor Parets del Vallès

1987 - 2003
Dades biogràfiques
Naixement 6 de setembre de 1966 (51 anys)
Parets del Vallès
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític i professor
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Altres dades
Partit polític Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (1987–2016)

Twitter: jorditurull
Modifica dades a Wikidata

Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) és un polític català associat al Partit Demòcrata Europeu Català i actual conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en l'àmbit municipal.[1] Ingressà a la Joventut Nacionalista de Catalunya el 1983 i a CDC el 1987. Va ser regidor a l'ajuntament de Parets del Vallès el 1987-2003, i com a cap de la llista de CiU a les eleccions municipals de 1991, 1995 i 1999. Va ser diputat a la Diputació de Barcelona el 1991-1996 i Director general de l'Institut Català del Voluntariat el 1996-2000. Ha estat president Comarcal de CDC del Vallès Oriental el 2000-2004 i president de la federació de comarques de Barcelona de CDC. També ha estat professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir l'assignatura de Polítiques Sociolaborals. Diputat al Parlament des de 2004, el 2010 va ser portaveu del grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya i el març de 2013 va ser nomenat president de grup.[2] Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ser escollit president del grup parlamentari de Junts pel Sí. Va ocupar el càrrec de president del grup parlamentari fins al 14 de juliol del 2017, quan el president Carles Puigdemont el va escollir com a Conseller de Presidència i portaveu del Govern, càrrec que, fins aleshores, havia ostentat Neus Munté.[3]

Com a diputat, va ser portaveu de CiU a la comissió d'investigació sobre el Cas Palau i a la comissió d'investigació sobre els incendis d'Horta de Sant Joan. També va presidir la comissió d'estudi sobre el Pacte Fiscal del Parlament de Catalunya.

El 8 d'abril de 2014 va ser un dels tres diputats designats pel Parlament de Catalunya per defensar al Congrés dels Diputats la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

Com a representant de CiU, ha format part del Pacte Nacional pel dret a decidir i ha participat en diverses cimeres convocades pel president de la Generalitat sobre el procés.

És soci d'Òmnium Cultural, Càritas Diocesana i Intermón Oxfam, membre del patronat i soci de la Fundació Catalana de l'Esplai i membre del Consell Assessor de la Fundació Martí l'Humà de La Garriga (Vallès Oriental). A partir de gener de 2016 el seu nom va començar a sonar com a possible candidat per ser Secretari General de Convergència.[4][5] Després de la refundació de CDC en el PDeCAT, Turull va anunciar la retirada de la seva candidatura a dirigir el nou partit. La decisió va permetre que sortís escollida Marta Pascal com a Coordinadora Executiva del Partit Demòcrata.

El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre elles la destitució del President de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern de Catalunya, inclòs Jordi Turull. Immediatament després va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado.[6]

El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català, entre ells el mateix Jordi Turull, Oriol Junqueras, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'AN Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català inclòs Jordi Turull, fet que va decretar la magistrada, Carmen Lamela.[7]

El 4 de desembre va sortir en llibertat sota fiança després que la seva causa passés al Tribunal Suprem.[8]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Turull i Negre Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
nou
President del Grup Parlamentari de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya
Junts pel Si teal.png

20152017
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Oriol Pujol
President i Portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya
Convergència i Unió

20102015
Succeït per:
suprimit
Precedit per:
Neus Munté i Fernàndez
Conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya

2017-
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Neus Munté i Fernàndez
Portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya

2017-
Succeït per:
en el càrrec