Carme Forcadell i Lluís

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMolt Honorable
Carme Forcadell i Lluís
Via Catalana Barcelona Plaça Catalunya 62-edit.jpg
Carme Forcadell (2013)
Nom original (ca) Carme Forcadell
Biografia
Naixement (ca) Maria Carme Forcadell Lluís
29 maig 1955 (63 anys)
Xerta
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

17 gener 2018 – 22 març 2018 – Chakir El Homrani Lesfar →
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputada al Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 14a Presidenta del Parlament de Catalunya 

26 octubre 2015 – 28 octubre 2017
← Núria de Gispert i CatalàRoger Torrent i Ramió →
Asamblea Nacional Catalana (logotipo).svg 2a Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana 

22 abril 2012 – 6 maig 2015
← Dolors Marin TuyàJordi Sànchez i Picanyol →
Escut de Sabadell.svg  Regidora de l'Ajuntament de Sabadell 

2003 – 2007
Residència Sabadell
Educació Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació Lingüista, política, professora i activista cultural
Ocupador Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1985–)
TVE Catalunya (1979–1982)
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (2003–2007)
independent
Altres
Inculpació/càrrec Rebel·lió
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: carme.forcadell.5 Twitter: Forcadellcarme Instagram: forcadellcarme IMDB: nm5296243
Modifica les dades a Wikidata

Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955), lingüista, activista i política catalana, va ser presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2018). És diputada al Parlament des de 2015, va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007) i presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (2012-2015).[1][2]

Biografia[modifica]

És llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Filologia catalana per la mateixa universitat.

Filòloga[modifica]

Va treballar per a TVE Catalunya (1979-82) i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació.[3] Ha treballat de funcionària del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, des del 1985, com a coordinadora de normalització lingüística del Servei d'Ensenyament del Català (1992-2004) i com assessora de llengua interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental (2004-12). Ha publicat material didàctic i llibres de llengua i literatura, així com un diccionari. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrivint sobre planificació lingüística, llengua i identitat. Fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell per aquesta formació entre 2003 i 2007.[4][5]

Col·labora des de fa molts anys en diverses entitats: ha estat membre de la Comissió de la Dignitat i sòcia de la Plataforma pel Dret a Decidir on va formar part de la comissió de comunicació.

Assemblea Nacional[modifica]

Va participar a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana, el Secretariat Nacional de la qual la va escollir presidenta de l'entitat el 22 d'abril de 2012, càrrec del qual va ser reelegida el 17 de maig de 2014.[6][7] Durant la seva presidència, l'ANC va organitzar la Marxa per la Independència (2012), la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" (2012), la cadena humana Via Catalana (2013) i la Via Catalana 2014 (2014). El 2014 va rebre el Premi Joan Blanca de la vila de Perpinyà que reconeix el compromís en defensa de la cultura i de la identitat catalanes.[8] El 16 de maig de 2015 va ser rellevada com a presidenta de l'ANC per Jordi Sànchez i Picanyol.[9]

Presidenta del Parlament[modifica]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ser escollida diputada per la coalició independentista Junts pel Sí, on ocupava el segon lloc de la candidatura per la circumscripció electoral de Barcelona. El 26 d'octubre de 2015, el dia que prenia possessió com a parlamentaria, va ser escollida presidenta del Parlament de Catalunya en la sessió constitutiva de la cambra en la XI legislatura.[10]

Durant la seva presidència al capdavant del Parlament va ser investigada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver permès la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent al Ple de la cambra.[11] El 2017 va publicar un article al The New York Times titulat Defending Freedom in Catalonia on defensava la llibertat i el dret d'expressió i explicava les ingerències de les institucions espanyoles en l'activitat política del Parlament de Catalunya, com per exemple, impedint el debat i la votació sobre la independència de Catalunya.[12] El mateix any va defensar en una entrevista del diari escocès The National que Escòcia no hauria de sortir de la Unió Europea en contra de la seva voluntat i va transmetre la seva opinió de respecte al dret dels escocesos a decidir el seu futur.[13][14][15]

Declaració d'independència[modifica]

Després de la Declaració d'Independència de Catalunya del 27 d'octubre de 2017 va ser investigada pel Tribunal Suprem per presumptes delictes de rebel·lió i sedició. El 9 de novembre l'òrgan instructor del tribunal li va ordenar presó preventiva sota fiança de 150.000 euros i va quedar en llibertat l'endemà.[16] Davant el tribunal va declarar que la Declaració d'Independència era una declaració política sense conseqüències jurídiques, va acatar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola i va admetre que havia tramitat lleis sobre les quals el Tribunal Constitucional li havia requerit no fer-ho, malgrat defensar el dret del Parlament a debatre.[17][18][19][20][21]

El desembre del mateix any tornà a ser escollida diputada a les eleccions al Parlament, aquest cop per la candidatura d'Esquerra Republicana.[22] Va renovar la seva condició de parlamentària el 17 de gener de 2018, però va renunciar a ser reelegida presidenta de la cambra i va ser succeïda en el càrrec pel diputat Roger Torrent i Ramió.

El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a presidenciable de la Generalitat de Catalunya, va renunciar, juntament amb Marta Rovira i Dolors Bassa a l'acta de diputada.[23] Un dia després, el 23 de març de 2018, el magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya Pablo Llarena va ordenar el seu ingrés a presó, així com el de Jordi Turull, els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Llarena va argumentar presó provisional incondicional sense fiança per als cinc després de considerar que hi havia risc de fuga i de reiteració dels delictes pels quals van ser processats.[24] També va emetre ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Al seu torn, Marta Rovira no es va presentar i es va exiliar fora del país.[25]

El juliol de 2018 va ser traslladada a una presó catalana. Després d'una breu estada al Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres, va ser traslladada al Centre Penitenciari Mas d'Enric, situat a la travessia Comella Moro del Catllar (Tarragonès), per estar més propera a la seva família materna a l'espera de judici.

Referències[modifica]

  1. Acte judicial amb el nom complet i data de naixement de Forcadell
  2. Prats, Duaíta. «Carme Forcadell: "Necessitem la independència perquè potser aviat no tindrem cap terra per defensar"» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). L'Agró Negre de DEPANA p. 16-17. [Consulta: 26 octubre 2015].
  3. Domènech, Xavier. «De les consultes a l'Assemblea Nacional». Diari de Girona, 14-09-2012. [Consulta: 22 desembre 2013].
  4. Currículum a la seva pàgina web
  5. Verdú, Daniel. «La madrina del independentismo». El País, 20-10-2014. [Consulta: 26 octubre 2015].
  6. «Escollits els càrrecs del Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana». Tribuna.cat, 24-04-2014.
  7. «Carme Forcadell, reelegida presidenta de l'ANC per un any amb un 97% dels vots del secretariat». Ara, 17-05-2014.
  8. «Premi Joan Blanca 2014 per Carme Forcadell i Miquel Mayol». El Punt Avui, 16-04-2014.
  9. «Jordi Sànchez, nou president de l'Assemblea Nacional Catalana». 324.cat, 16-05-2015. [Consulta: 17 maig 2015].
  10. «Carme Forcadell ja és presidenta del Parlament gràcies als vots de JxSí i la CUP». El Periódico, 26-10-2015. [Consulta: 12 novembre 2015].
  11. «Forcadell, al TSJC: «Si al carrer es pot parlar d'independència, per què no n'han de parlar els diputats?»». Nació Digital, 16-12-2016.
  12. «Defending Freedom in Catalonia». The New York Times, 30-01-2017.
  13. Llosa, Pau; Greg, Russell. «Speaker of the Catalan parliament says that Scotland will win ScotRef 'either way'» (en anglès). The National, 25-03-2017. [Consulta: 1r abril 2017].
  14. Press, Europa «Forcadell defiende que Escocia no debería salir de la UE en contra de su voluntad» (en castellà). europapress.es, 25-03-2017 [Consulta: 1r abril 2017].
  15. Llosa, Pau «Forcadell, a 'The National': "El govern espanyol ha optat per la via repressiva"» (en català). El Món, 25-03-2017 [Consulta: 1r abril 2017].
  16. [1]
  17. «El bulo sobre la declaración de Forcadell donde». La Vanguardia.
  18. «El jutge del Tribunal Suprem ordena presó eludible amb fiança de 150.000 euros per a Forcadell». Ara.
  19. Rincón, Reyes; Pérez, Fernando J. «Forcadell acata la legalidad y evita la prisión incondicional». El País, 10-10-2017.
  20. Anguera de Sojo, Iva «Forcadell hizo constar en el acta de la Mesa que la DUI era simbólica». El independiente, 13-11-2017.
  21. Ekaizer, Ernesto. «Llarena y el 'desminado' de la campaña del 21-D» (en castellà), 10-11-2017. «[…]acataba el artículo 155 y que la declaración del Parlament había sido una “declaración política”. Si bien admitió que había tramitado leyes sobre las que el Tribunal Constitucional le había requerido para no hacerlo, defendió el derecho del Parlament a debatir.»
  22. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». [Consulta: 22 desembre 2017].
  23. «Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa renuncien a l’acta de diputades abans d’anar al Suprem». Vilaweb [Consulta: 22 març 2018].
  24. «El juez Llarena manda a prisión a Turull, Forcadell, Bassa, Rull y Romeva por riesgo de fuga». El Mundo.
  25. «L’ofensiva de Llarena deixa cinc presos polítics més i Rovira a l’exili». Ara.

Enllaços externs[modifica]


Precedida per:
Núria de Gispert i Català
Presidenta del Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2015 - 2017
Succeïda per:
Roger Torrent i Ramió
Precedida per:
Dolors Marin
Assemblea Nacional Catalana
Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana

2012 - 2015
Succeïda per:
Jordi Sànchez i Picanyol