Frederic Mompou i Dencausse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrederic Mompou i Dencausse
Frederic Mompou i Dencause (1980) (cropped).jpg
Frederic Mompou al Palau de la Generalitat el 1980
Nom original (es) Federico Mompou
Biografia
Naixement 16 d'abril de 1893
Barcelona
Mort 30 de juny de 1987(1987-06-30) (als 94 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de Montjuïc
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Conservatori Superior de Música del Liceu
Es coneix per Compositor
Activitat
Ocupació Compositor i pianista
Instrument Piano
Família
Germans Josep Mompou i Dencausse
Premis

Musicbrainz: dfdae2ad-92b8-4409-9b62-3f7aca5b0606
Modifica les dades a Wikidata

Frederic Mompou i Dencausse[nota 1] (Barcelona, 16 d'abril de 1893[1] - 30 de juny de 1987) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.

Biografia[modifica]

Placa al carrer de Fontrodona, 1, on va néixer Frederic Mompou

Fou fill de Frederic Mompou i Monmany (1856-1908), de Ginestar, i de Josefina Dencausse i Caminal (1868-1953),[2] de Barcelona.[3] Va ser el tercer fill del matrimoni Mompou-Dencausse, després de Josep Joan Modest (1886-1887)[4] i de Josep Joan Frederic (1888-1968). Va néixer el 16 d'abril de 1893[1] en una casa del carrer d'en Fontrodona (placeta Sant Pau), al número 1, del barri del Poble-Sec de Barcelona, de família artística (el seu germà gran Josep, que afavoriria econòmicament els seus inicis, esdevindria un pintor d'anomenada). Va començar a estudiar piano, junt amb el seu germà Josep, amb Pere Serra a les Écoles Françaises de Barcelona[5] i amb Modest Serra al Conservatori del Liceu abans d'establir-se a París per estudiar amb Ferdinand Motte-Lacroix l'any 1911. A causa de la seva timidesa va abandonar la seva carrera de solista per dedicar-se a la creació musical. El 1914 tornà a Barcelona, fugint de la guerra, però va retornar a París el 1921, i s'hi quedà fins a l'any 1941, en escapar de l'ocupació nazi de la capital francesa. Al seu retorn va esdevenir membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[6]

L'any 1980 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí el 30 de juny de 1987, amb noranta-quatre anys, a la ciutat de Barcelona.

El seu fons es conserva entre la Biblioteca de Catalunya i la Fundació que porta el seu nom.[7] El seu piano es conserva al Museu de la Música de Barcelona.

Estil[modifica]

L'obra de Mompou té un perfil innegablement català i a aquest folklore acudeix llunyanament. Però també una influència francesa múltiple, de Satie, de Debussy, de Els Sis, que acaben per cristal·litzar en un llenguatge propi, irrepetible i intransmissible. Mompou gairebé no té antecedents, tampoc gairebé conseqüents. La majoria de les seves composicions estan dedicades al piano, instrument en el qual componia i en el qual buscava la seva alquímia sonora. També la cançó, preferentment per a veu i piano, va ser una altra de les seves constants creatives.[8]

Mompou era un miniaturista en les seves obres, breus i d'una música relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "íntima". Les seves influències principals foren l'impressionisme francès i Erik Satie, donant-li un estil en el qual l'expressió està concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar el recurs de l'ostinato, imitacions de campanes, i una espècie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu." La que en paraules del mateix compositor fóra la música menys composta del món,[9] ha admès orquestracions d'altres autors i, ja al segle XXI, adaptacions expansives al llenguatge del jazz.[10][11] El compositor Òscar Esplà, contemporani i amic de Mompou assenyalaria en la música d'aquest el caminar cap a l'essència... és a dir, menypreu del cos, del pes, de la dimensió.[12]

Acords metàl·lics[modifica]


{
   \tempo "Acords metàl·lics" { <fis c' ees' aes' d''>1 } { <cis a dis' fis' b'>1 } { <fis g' ees'' b''>1 } { <aes, des g ces' f' bes'>1 }
}
Mompou. El pianista experimentà amb les sonoritats dels "acords metàl·lics", com s'explica en aquest teclat a la sala d'interactius del Museu de la Música de Barcelona amb motiu de l'exposició temporal que se li dedicà

Teatre[modifica]

L'abril de 2011 s'estrenà a Berlín, al Theaterforum Kreuzberg, una versió teatralitzada de l'àlbum Suburbis de Frederic Mompou. La companyia escènica 360° Theaterensemble fou la promotora i creadora d'aquest espectacle inèdit que encara es programa a teatres catalans i alemanys.

Fundació[modifica]

L'any 2006 fou creada per la pianista Carme Bravo, vídua i hereva universal de Frederic Mompou, l'entitat Joventuts Musicals de Barcelona i Joan Millà i Francolí[13] la Fundació Frederic Mompou per a la difusió de l'obra del compositor. Entitat que l'any 2008 presentà una quarantena de peces per a piano inèdites, datades entre 1911 i 1920, així com algunes de la dècada dels 40. Enguany la Fundació Frederic Mompou segueix investigant i difonent l'obra i la persona de Frederic Mompou.

Fons[modifica]

A la Biblioteca de Catalunya es conserva el fons personal, donació de la pianista Carme Bravo, vídua del músic. Posteriorment van ingressar clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Majoritàriament aquestes fotografies són fetes al voltant dels anys 1918-1922 pel pintor Josep Mompou, germà gran i protector de Frederic. A part de fotografies familiars i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha clixés d'excursions per la Costa Brava, les Illes Balears i Barcelona, com també d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments. Es poden consultar en línia a la Memòria Digital de Catalunya.[14]

Obres[modifica]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Totes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 La inscripció del naixement de Mompou al llibre registre de naixements de Barcelona indica que va néixer el 28 d'abril de 1893 al número 1 de la placeta de Sant Pau i no pas el 16 d'abril (llibre de l'any 1893, número de registre 2560). Per contra, a l'Arxiu Capitular de Barcelona consta la data de naixement del 16 d'abril i el bateig el 30 d'abril. El carrer de Fontrodona i la placeta de Sant Pau són el mateix indret.
  2. Artícle Frederic Mompou de Montserrat Albet
  3. Frederic Mompou i Monmany i Josefa Dencausses i Caminal van contreure matrimoni el 12 de setembre de 1885 a l'església de Sant Cugat del Rec de Barcelona. Llibre Registre de Matrimonis de Barcelona, any 1885, número de registre 1450.
  4. Josep Joan Modest, havia mort el 8 de gener de 1887 als 13 mesos d'edat, havent-hi nascut el 21 d'octubre de 1886 segons l'Arxiu Capitular de Barcelona o el 26 d'octubre del mateix any segons el Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona. Llibre Registre de Naixements de Barcelona, any 1886, número de registre 5535 i Llibre Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 301.
  5. Suzanne Rhodes Draayer. Art Song Composers of Spain: An Encyclopedia. Scarecrow Press, 26 de març de 2009, p. 339–344. ISBN 978-0-8108-6719-2. 
  6. Breu biografia
  7. Fundació F.Mompou
  8. Marco, Tomás. «Biografia» (en castellà). Fundación March. [Consulta: 2 desembre 2018].
  9. Frederic Mompou citat per Clara Janés a La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2
  10. Gitano, Xavier Astor & Compañía (Granada, 2011). Video http://www.youtube.com/watch?v=n7sCO8JJgNQ
  11. Juan Manuel Játiva: El festival de jazz de la Politécnica arranca con música de Mompou. El País-Comunidad Valenciana, 27 de novembre de 2012. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/26/valencia/1353961547_922235.html
  12. Òscar Esplà: comentaris al disc Homenaje a Federico Mompou. Hispavox, DL 1964.
  13. «Dades de la fundació». [Consulta: 2 desembre 2018].
  14. Consulta en línia

Bibliografia[modifica]

  • Comellas, Jaume; Millet, Lluís; Barce, Ramón. Frederic Mompou. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Boileau, 1993 (Col·lecció Compositors Catalans; 3). ISBN 84-8020-034-0. 
  • Iglesias, Antonio. Frederic Mompou : (la seva obra per a piano). Madrid: Fundació Güell, 1978. ISBN 84-600-1211-5. 
  • Centenari Frederic Mompou (1893-1993). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. 
  • Clara Janés: La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2. Reeditat el 2012 per Vaso Roto, ISBN 978-84-15168-45-4.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]