Antoni Gutiérrez Díaz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Gutiérrez Díaz
Antoni Gutierrez Diaz.png
European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

19 juliol 1994 - 19 juliol 1999
Circumscripció: Espanya


European Parliament logo.svg  Vicepresident del Parlament Europeu 

19 juliol 1994 - 19 juliol 1999
European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

25 juliol 1989 - 18 juliol 1994
Circumscripció: Espanya


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

6 juliol 1987 - 24 juliol 1989
Circumscripció: Espanya


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 - 10 juny 1987 - Francesc Padullés Esteban
Circumscripció: Barcelona


PSUC.jpg  Secretari general del PSUC 

1982 - 1986
Francesc Frutos i Gras - Rafael Ribó i Massó
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 - 20 març 1984
Circumscripció: Barcelona


Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller sense cartera 

5 desembre 1977 - 8 maig 1980
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

1 juliol 1977 - 7 desembre 1978 - Miguel Núñez González
Circumscripció: Barcelona


PSUC.jpg  Secretari general del PSUC 

1977 - 1981
Gregorio López Raimundo - Francesc Frutos i Gras
Dades biogràfiques
Naixement 19 de gener de 1929
Premià de Mar
Mort 6 d'octubre de 2006 (77 anys)
Mútua de Terrassa
Activitat professional
Ocupació Polític i pediatre
Altres dades
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya (1959–)
Iniciativa per Catalunya Verds
Premis i reconeixements

IMDB: nm3216994
Modifica dades a Wikidata

Antoni Gutiérrez Díaz, popularment conegut com a «el Guti» (Premià de Mar, 19 de gener de 1929[1] - Terrassa, 6 d'octubre de 2006) fou un pediatre i polític català, secretari general del PSUC i diputat al Parlament de Catalunya.

Lluita antifranquista[modifica]

El 1959 va entrar al Partit Socialista Unificat de Catalunya i a causa de la seva lluita antifranquista va ser detingut diverses vegades, la primera el 1953.[2] El 1962, un consell de guerra el va condemnar a vuit anys de presó encara que més tard va ser multat i empresonat diverses vegades més.

Assemblea de Catalunya i secretaria general del PSUC[modifica]

Guti al MHC el 2001.

Des del PSUC va ser un dels impulsors de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya que fou el primer òrgan unitari de l'oposició democràtica a l'estat espanyol.[3] En aquesta coordinadora coincidia amb el seu company de partit Gregori López Raimundo i amb altres membres de partits democràtics com Joan Colomines, Anton Cañellas i Joan Raventós. I des de la coordinadora va contribuir a impulsar l'Assemblea de Catalunya que, a més dels partits, agrupava entitats, sindicats i moviments socials.

El IV Congrés del PSUC el va nomenar secretari general en substitució de Gregorio López Raimundo, que passa a ser-ne el president.[2] El 1981 va renunciar al càrrec de secretari general del PSUC, però l'any següent, al VI Congrés del partit, va tornar a ser elegit secretari general i ho va ser fins al 1986.

Vida parlamentària[modifica]

Congrés dels Diputats[modifica]

L'any 1977 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats espanyol, càrrec que va abandonar el desembre de 1978 per dedicar-se a la política catalana.

Govern de la Generalitat i Parlament de Catalunya[modifica]

Va ser conseller de la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas i va ser diputat del Parlament de Catalunya i portaveu del PSUC a la cambra del 1980 al 1987.

Parlament Europeu[modifica]

El 1987 va ser escollit diputat Parlament Europeu per la coalició Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya. Va arribar a ser vicepresident de la cambra europea entre el 1994 i el 1999.[4]

Mort[modifica]

El 2 d'octubre del 2006 estava a Sant Jaume de Compostel·la, Galícia, en un congrés, va tenir una aturada cardiorespiratòria, va estar en un hospital ingressat en coma fins al 5 d'octubre, quan va ser traslladat a la Mútua de Terrassa. Va morir l'endemà, a l'edat de 77 anys. El Parlament de Catalunya li va retre homenatge el 3 d'octubre de 2007.[5]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada, aplegada i rebuda per Antoni Gutiérrez Díaz al llarg de la seva extensa activitat política. Està integrat bàsicament per documentació de la seva militància política en el PSUC (participació en els congressos, conferències nacionals, òrgans de govern i comissions, organització d'actes, activitat electoral, dossiers de premsa i correspondència) i la relació amb el Partit Comunista d'Espanya; sobre la seva participació en l'Assemblea de Catalunya i a la Generalitat provisional, així com a l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La part fonamental del fons reflecteix la seva activitat parlamentària en el Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu. Inclou també un ampli volum de dossiers d'informació de suport. El conjunt del fons facilita una aproximació molt rica al coneixement de la vida política i social de Catalunya durant els períodes històrics de la dictadura franquista i de la transició democràtica. El fons es complementa amb una extensa biblioteca i hemeroteca.[6]

Referències[modifica]

  1. Faulí, Josep. Converses amb deu líders. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980, p. 27. ISBN 8472023710. 
  2. 2,0 2,1 Exposició: 1977. Ja som aquí! Memòria d'EFE Generalitat de Catalunya
  3. Rosselló, Miquel. «Ha mort ´el Guti´». Diario de Mallorca, 08-10-2006. [Consulta: 15 agost 2016].
  4. «Qui ha estat Eurodiputat». Diari Ara, 17-05-2014 [Consulta: 19 maig 2014].
  5. «El Ple homenatja Antoni Gutiérrez Díaz». Parlament de Catalunya, 03-10-2007. [Consulta: 15 agost 2016].
  6. «Antoni Gutiérrez». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Gutiérrez Díaz Modifica l'enllaç a Wikidata