Esquerra Unida i Alternativa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEsquerra Unida i Alternativa
Esquerra Unida i Alternativa.svg
Joveseuia-estatut.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticacomunisme
anticapitalisme
catalanisme
feminisme
altermundisme
socialisme democràtic
republicanisme
socialisme del segle XXI Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit dels i les Comunistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació1998 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Esquerra Europea
En Comú Podem-Guanyem el Canvi
Catalunya en Comú Modifica el valor a Wikidata
Membres3.329 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Format per

Lloc websemprealesquerra.cat Modifica el valor a Wikidata

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una formació política d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista[1] i d'àmbit català, formada l'any 1998 per persones procedents en bona part d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), agrupats a l'entorn de Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, del Partit dels Comunistes de Catalunya i d'altres grups menors [2]

El partit no va obtenir representació a les eleccions al Parlament de Catalunya ni al Parlament Europeu de 1999, tampoc a les eleccions generals de l'any 2000, però si als comicis municipals de 1999, on va aconseguir 35 regidors. El 2003, feren coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA), i van contribuir a l'èxit electoral de la coalició, que va passar de 3 a 9 diputats, i prop del doble de suport popular. El llavors coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Tanmateix, ICV i EUiA van mantenir estructures orgàniques separades, sense plantejar-se cap projecte d'unitat, orgànica ateses les diferències programàtiques en diversos aspectes essencials. A les eleccions de 2006, EUiA va obtenir 2 diputats al Parlament de Catalunya (Jordi Miralles i Mercè Civit) i un senador, Joan Josep Nuet. A les eleccions municipals de 2007, va obtenir una alcaldia (Martorelles) i 70 regidors i regidores. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, la coalició ICV-EUiA va obtenir 13 diputats, tres dels quals d'EUiA: Joan Mena, Lorena Vicioso i David Companyon, tots tres per la circumscripció de Barcelona.

El 2015 van entrar a formar part de la coalició Catalunya Sí que es Pot, a la que també es va afegir ICV. En referència al Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, el Consell Nacional d'EUiA es va mostrar partidari de cridar a la participació. L'any 2017 es va incorporar, com també ho va fer ICV, a Catalunya en Comú i a la coalició Catalunya en Comú Podem,[2] amb la qual va ser elegit diputat al Parlament Joan Josep Nuet. Tanmateix l'any 2019 una part de la direcció d'EUiA va donar suport a Nuet per presentar-se com a candidat al Congrés dels Diputats amb la coalició Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes, després de considerar que Catalunya en Comú ja no era una alternativa sobiranista.[3] Això va significar la ruptura tant amb aquesta formació com amb Esquerra Unida federal, fet que va suposar que a l'octubre del 2020, Alberto Garzón, coordinador general d'IU donés suport a la nova organització Esquerra Unida de Catalunya com referent de IU a Catalunya.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquerra Unida i Alternativa