Arxiu Nacional de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «ANC».
Infotaula d'organitzacióArxiu Nacional de Catalunya
Arxiu Nacional de Catalunya.svg
Arxiu Nacional de Catalunya.jpg
Dades base
Abreviació ANC
Tipus entitat Arxiu
Història
Fundació 28 de novembre de 1980
Activitat
Zona on actua Catalunya Catalunya
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Empleats 40
És propietat de Generalitat de Catalunya

Web anc.cat

Modifica dades a Wikidata

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre del 1980, l'ANC és l'arxiu general de l'Administració catalana i l'arxiu històric nacional.

Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional.

Està adscrit al Departament de Cultura, dins de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, i està integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC).

Història[modifica]

El Palau Episcopal de Barcelona, primera seu temporal de l'Arxiu

La gran responsabilitat de protegir el patrimoni cultural català iniciada per la Mancomunitat de Catalunya va ser continuada, a partir del 1931 pel Departament de Cultura de la Generalitat. Aquell mateix any es proposà a la Ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts la creació de l'Arxiu General de Catalunya, que per diversos motius no es féu realitat fins a l'any 1936. A banda d'això, el 1934 i com a conseqüència dels traspassos de competències, l'Estat va reconèixer a favor de la Generalitat la titularitat de l'arxiu de la Diputació del General.[1] 

El Decret de 29 de setembre de 1936, signat per Josep Tarradellas, li assignà la primera estada al Palau Episcopal. Posteriorment, l'any 1938 i amb la Guerra Civil, l'Arxiu General de Catalunya es traslladà a Pedralbes, fins que, veient els perills de la guerra, els diversos documents de l'Arxiu van ser dispersats pel territori català.

Si bé la funció inicial de l'Arxiu General de Catalunya va ser el tractament dels documents produïts per les administracions públiques de Catalunya, durant aquest temps la seva tasca més important va ser la concentració als seus dipòsits de la documentació que la Generalitat havia posat sota la seva custòdia per protegir-los del perill de la guerra. Però amb l'entrada de les tropes franquistes aquesta tasca va acabar. Finalment, acabada la dictadura, el govern de la Generalitat va crear l'any 1980 l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb una doble missió; d'una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat, i de l'altra ser l'arxiu històric de Catalunya.

L'edifici[modifica]

Fins a l'any 1995 l'ANC va desenvolupar les seves tasques a un edifici de l'Eixample de Barcelona, construït a la dècada dels anys 20 que havia fet les funcions d'escola i de seu dels diaris Solidaridad Obrera i Solidaridad Nacional.

Diverses obres de reforma van adequar l'edifici del carrer de Villarroel per a convertir-se en la seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya, però la manca d'instal·lacions adients i d'espai van fer que ben aviat es veiés la necessitat de construir un edifici de nova planta. Per les grans dimensions i la funcionalitat que exigia aquesta institució l'Arxiu es va construir a Sant Cugat del Vallès i va ser inaugurat el 23 d'abril de 1995. És un edifici de nova planta que ocupa un solar de 17.700 metres quadrats amb una superfície construïda útil de 12.625 metres quadrats, que pot ser ampliable.

Per a la seva construcció es van arribar a redactar tres projectes diferents però finalment la nova seu va ser obra de l'arquitecte Josep Benedito i Rovira, amb un disseny funcional. L'edifici està format per quatre grans blocs, connectats per un pati interior, que pugen des del soterrani fins a un cinquè pis. Les dues primeres plantes estan destinades a serveis, les quatre superiors als dipòsits i en el soterrani es troba el magatzem i instal·lacions diverses. Dos cossos annexos, un de situat a la façana nord que aplega l'àrea de difusió cultural i, l'altre, a la façana sud, destinat a la recepció i els primers tractaments de la documentació completen l'estructura de l'edifici. Els dipòsits reuneixen totes les característiques dirigides a garantir la millor conservació dels documents, limitant l'entrada de llum i controlant la temperatura a partir d'ordinadors.

Seguretat de l'edifici[modifica]

Conscients que l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació de gran valor per a l'estudi de Catalunya es va dotar de les condicions de seguretat més modernes i òptimes per tal de garantir la conservació correcta dels fons. Aquestes mesures de seguretat consten d'alarmes d'incendi i robatori, amb detectors iònics de fum i de temperatura que activen una xarxa d'extinció d'aigua polvoritzada que refreda els dipòsits. A més a més l'Arxiu està connectat permanentment amb la central d'alarmes per tal l'alertar als bombers i els cossos de seguretat, i un circuit tancat de televisió i detectors volumètrics de presència controlen tot el dia l'estat intern de l'edifici.

Raons de seguretat han motivat l'organització funcional de l'edifici. L'accés a les diferents àrees de l'Arxiu s'estructura en tres nivells: en un primer nivell es troben les sales d'accés per al públic en general; en un segon nivell hi ha les sales d'accés per als investigadors degudament acreditats, i en un tercer nivell, les zones d'accés reservat únicament per al personal de l'Arxiu.

Estructura[modifica]

Amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC s'estructura a partir de diverses àrees:

  • L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya.
  • L'Àrea dels Fons Històrics,  ingressa aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors.
  • L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional.
  •  L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, té una triple vessant; en primer lloc, ofereix a la ciutadania el servei de reproducció de documentació; en segon lloc, realitza els programes anuals de digitalització per tal de poder facilitar l'accés, la difusió i la preservació de la documentació custodiada; i, en tercer lloc, desenvolupa programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya.  El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement.
  •  El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents.
  •  La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva.
  •  L'Arxiu Nacional de Catalunya és un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural, transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment l'àrea de Difusió i Comunicació.

Ingressos[modifica]

Els diversos documents que hi ha a l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressen a partir de diverses formes; n'hi ha que procedeixen de l'administració a partir de transferències, mentre altres ho fan a partir de donacions, compravenda o altres formes de cessió. Tan aviat com arriben els documents pel moll de descàrrega, l'ANC els aplica un primer tractament preventiu de fongs i una primera classificació. A continuació es realitza un tractament arxivístic, un conjunt d'operacions sobre la documentació que fa possible l'accés dels usuaris als documents i en garanteix la conservació. Aquest procés de conservació consta de dos nivells d'actuació: la conservació preventiva i la conservació curativa o restauració. Finalment, els documents s'ubiquen al dipòsit que escau.

Quadre de fons i classificació[modifica]

  • Fons de l'Administració Autonòmica: Dins d'aquest grup es troba la documentació que fa referència a la Generalitat en tres etapes diferenciades; la primera d'aquestes és l'etapa de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola, des del 14 d'abril de 1931 fins al final de la Guerra civil. Aplega també la documentació de la Generalitat de Catalunya durant l'exili, des dels anys 1939 fins al 1977, i finalment la documentació que es genera des del restabliment de la Generalitat fins a l'actualitat.
  • Fons de l'Administració Local: Aquest grup aplega la documentació que es considera el precedent contemporani de la Generalitat. Es pot trobar entre altres, la documentació que fa referència a la Mancomunitat de Catalunya, el fons de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat o la documentació de Tresoreria dels anys 1914-1925.
  • Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: En aquests fons es troba la documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat. Destaquen els fons documentals referents a censures d'obres teatrals, control de seguretat de vehicles matriculats, instal·lacions esportives, expedients de personal docent (incloent la depuració que es va produir en aquest camp), etc.
  • Fons de l'Administració Reial i Senyorial: Aquest fons inclou més de 3.000 plets de processos civils de la Reial Audiència de Catalunya des de finals del segle XVI fins al segle XIX.
  • Fons judicials: Aquests fons està integrat per la documentació de diferents òrgans judicials de Catalunya del segle XX. Així es poden trobar, entre molts altres, Jutjats Municipals, de Districte, de Primera Instància o Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona. A més a més també hi ha el fons de diferents Magistratures, on predomina la sèrie d'actuacions exercides en matèria laboral.
  • Fons d'Institucions: Aquest aplega els fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic vinculats a la Generalitat, durant l'època republicana o en l'actualitat.
  • Fons registrals: Aquests fons estan constituïts per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona durant els anys 1780-1956. A banda, aquests fons estan complementats amb una col·lecció de les cotitzacions de la Borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors.
  • Fons d'associacions i fundacions: Aquests fons inclouen els arxius d'associacions i entitats, organitzacions sindicals i associacions polítiques. Alguns d'aquests fons estan formats pels arxius generats per les entitats i altres són fruit de la recuperació de documents, ja sigui a partir de donacions o dipòsits dels associats i militants.
  • Fons patrimonials i familiars: Dels fons patrimonials i familiars en destaquen per la seva importància els fons nobiliaris, entre d'altres el llinatge Sentmenat, els Güell-López, el llinatge Moixó o el llinatge Despujol. A banda d'aquests, l'Arxiu Nacional també conserva documentació de noblesa no titulada i de moltes famílies catalanes rurals i urbanes.

Serveis[modifica]

L'Arxiu Nacional ofereix diferents serveis a la ciutadania:

  • Consulta a través d'internet: els usuaris de l'ANC poden consultar via web els inventaris i els catàlegs de l'arxiu. A més a més també poden fer la reserva dels documents per internet.
  • Biblioteca i Hemeroteca: la biblioteca auxiliar, especialitzada en història i arxivística conté gairebé 25.000 volums i 600 títols de publicacions periòdiques. La biblioteca de l'Arxiu Nacional forma part de les Biblioteques Especialitzades de Catalunya i Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. S'ofereix als usuaris el servei de préstec interbibliotecari per tal que puguin accedir a tots els documents bibliogràfics de les biblioteques integrades al (CCUC).
  • Restauració: Aquesta àrea és l'encarregada d'establir les mesures de protecció de la documentació i disposa d'un laboratori on es desenvolupen els tractaments necessaris per a la seva conservació, segons les necessitats específiques de cada suport documental. Les activitats del Laboratori de Restauració no es limiten únicament al tractament dels fons propis de l'ANC, sinó que s'amplia a tot el patrimoni documental conservat en els altres arxius i institucions públiques del país, exercint les funcions de Centre de Restauració Documental de Catalunya.
  • Servei didàctic: aquest servei  està adreçat al professorat d'ensenyament primari i secundari. Les seves funcions són facilitar als alumnes el treball didàctic amb fonts d'arxiu i especialment el treball de recerca de batxillerat i aportar recursos didàctics i documentals al professorat. Així mateix, organitza visites i tallers a l'arxiu.
  • Servei de reproduccions: els usuaris poden obtenir, d'acord a les taxes i a la normativa establerta, diversos tipus de còpies: fotocòpies, impressions d’imatges digitals, digitalitzacions, impressió de microfilms i duplicació de documents sonors i de vídeo.

 A banda d'aquests serveis aquí esmentats l'ANC disposa d'una sala de conferències amb capacitat de 100 persones, una sala d'exposicions i una sala de difusió i ofereix també la possibilitat de fer visites guiades amb grup.

Entitats vinculades[modifica]

L'ANC dona suport a diverses institucions i entitats ciutadanes en la realització de les seves activitats culturals, vinculades al patrimoni documental i al coneixement de la història de Catalunya. Així doncs podem trobar entre d'altres:

Notes[modifica]

  1. La Diputació del General de Catalunya va néixer a les Corts de Cervera el 1359, com a organisme delegat dels braços o estaments de Catalunya, i va prendre la seva forma política definitiva a les Corts de Barcelona de 1412-1413. Al llarg del segle XV la Diputació del General de Catalunya es va anar configurant com la institució més important del país. Com totes les institucions medievals, públiques o privades, la Diputació del General de Catalunya també va crear el seu arxiu.

Bibliografia[modifica]

  • Alberch Fugeras, Ramon. Los archivos, entre la memoria histórica y la sociedad del conocimiento (en castellà). Barcelona: Proa, 2002. 
  • Cruz Mundet, José Ramón. Manual de archivística (en castellà). Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2003. 
  • DDAA Manual d'arxivística i gestió documental. Barcelona. Edit. Associació d'Arxivers de Catalunya, 2009. 543 pàg.
  • Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. 2000 Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una infraestructura arxivística i cultural  (Barcelona) núm. 3. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • CASIMIR, Martí. “L'estat dels arxius a Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya”. Revista Lligall (Barcelona), núm. 1, pàg. 27-32.
  • REVERTÉ VIDAL, Pilar. Apropem-nos a l'exposició “25 anys de l'ANC. La comunicació de la memòria”. Col·lecció Exposicions. Una mirada crítica. Núm 2. 2007. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • SANS i TRAVÉ, Josep Maria. l'Arxiu Nacional de Catalunya: una institució al servei de l'Administració Autonòmica, la societat i la cultura. Simposi. Arxius Nacionals, Regionals i Generals en els seus marcs territorials (Barcelona), núm. 4. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxiu Nacional de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata