Pierre Vilar

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPierre Vilar
Pierre Vilar.jpg
modifica
Biografia
Naixement3 maig 1906 modifica
Frontinhan (França) modifica
Mort7 agost 2003 modifica (97 anys)
Donapaleu (França) modifica
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Facultat d'Art de París . doctorat (–1962) modifica
Activitat
OcupacióHistoriador, professor d'universitat i director d'estudis modifica
OcupadorFacultat d'Art de París
École pratique des hautes études
Universitat de París I Panteó-Sorbona
Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials modifica
Interessat enHistòria moderna d'Espanya i història contemporània d'Espanya modifica
AlumnesAnnie Lacroix-Riz modifica
Obra
Estudiant doctoralChristophe Charle, Lucette Valensi, Albert Broder (en) Tradueix i Herbert Southworth modifica
Família
CònjugeGabrielle Vilar modifica
Pèire Vilar

Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar[a], (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità. És considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, i d'Espanya, tant del període de l'Antic Règim com de l'Edat Contemporània.

Biografia[edit]

Va néixer el 3 de maig de 1906 a Frontinhan, ciutat situada al Llenguadoc. Va estudiar Història a La Sorbona, de la qual en fou catedràtic el 1965. Membre de l'École pratique des Hautes Études de París, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i València.

El 1987 fou guardonat pel Congrés de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[1] Fou membre corresponent estranger de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1961). L'any 1996 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

Vilar morí el 7 d'agost de 2003 a Donapaleu, població situada a la Baixa Navarra.

Activitat historiogràfica[edit]

Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la història, defensant la teoria de la Història total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonçal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera.

Va ser professor de l'Institut Francès de Barcelona des de 1934, excepte en el període de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.[2] Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clàssic de la historiografia i model de síntesi regional. La seva breu, però influent, Histoire de l'Espagne ("Història d'Espanya") va ser un èxit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dècada del 1970 i 1980 del segle XX.

Activitat occitanista[edit]

Pèire Vilar fou el primer president del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, càrrec que ocupà tres anys (del 1978 fins al 1981).

Obra seleccionada[edit]

  • 1947: Histoire de l'Espagne
  • 1959: Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie'
  • 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales
  • 1965: Crecimiento y desarrollo
  • 1969: Oro y moneda en la historia
  • 1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII
  • 1975: Historia marxista, historia en construcción
  • 1980: Introducción al vocabulario del análisis histórico
  • 1986: La guerre d'Espagne
  • 1987-1990: Història de Catalunya (director), 8 volums
  • 1995: Tres i quatre, autobiografía

Fons Pierre Vilar[edit]

El Fons Pierre Vilar de la Universitat de Girona (UdG) recull tots els llibres dels segles XIX i XX de la biblioteca personal de l’historiador Pierre Vilar, donats per la seva família el 2006. En total, són més de 6.500 volums i 331 títols de revista, alguns d’ells signats pels autors i amb dedicatòries. Els llibres estan dipositats a la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona.

La catalogació del Fons es va realitzar durant el mateix any 2006, i s’engloba dins un projecte més ambiciós de commemoració del centenari del naixement de l’historiador, entre els anys 2006 i 2007.

La suma d’aquest llegat al dels Fons Jaume Vicens Vives, Joan Reglà, Ramon Garrabou, Jordi Nadal, Joaquim Nadal i Lluís Maria de Puig confereixen a la Universitat de Girona una gran rellevància com a centre d’investigació històrica i historiogràfica a Catalunya.

Notes[edit]

  1. Conegut com a Pèire Vilar a Occitània i els Països Catalans

Referències[edit]

  1. DECRET 112/2000, de 6 de març de 2000, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
  2. Vilagrasa Ibarz, Joan «Pierre Vilar i la geografia de Catalunya». Revista de geografia, 2, 2003. ISSN: 0048-7708.

Enllaços externs[edit]