Jordi Nadal i Oller

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Nadal i Oller Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1929
Cassà de la Selva
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Fundador de l'Associació Espanyola d'Història Econòmica
Activitat professional
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat de València
Universitat Pompeu Fabra
Influències de Jaume Vicens i Vives
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jordi Nadal i Oller (Cassà de la Selva, Gironès, 1929) és un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives.

Biografia[modifica]

Va estudiar batxillerat a l'Institut de Girona i al Liceu Francès de Barcelona. El 1957 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona després d'haver ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, París (1953) i a la Università degli Studi de Pavia (1955). Fou lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool (1958-1959) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedràtic a la Universitat de València el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, tornant novament el 1981 a la Universitat de Barcelona.

El 1972 va fundar amb Gabriel Tortella Casares l'Associació Espanyola d'Història Econòmica (AEHE), de la que en fou president de 1994 a 1997. També fou el primer president de l'Associació de Demografia Històrica (ADEH) entre 1983 i 1991.[1] Ha estat fundador i director de la Revista de Historia Industrial des de 1992. Ha estat membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, i forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per les Nacions Unides.

Ha col·laborat en nombroses revistes d'història espanyoles i estrangeres, i s'ha especialitzat en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2009 amb el premi de l'AEHE a la Trajectòria Acadèmica. En els darrers anys ha estat vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, on ha impartit cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya. La Universitat Pompeu Fabra el va nomenar doctor honoris causa el 2010[2] i la Universitat de Girona el 2013.[3]

Obres[modifica]

  • La population catalane de 1553 à 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement (1960), amb Emili Giralt i Raventós
  • La población española (siglos XVI a XX) (1966)
  • El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (1975)
  • Història de la Caixa de Pensions (1981)
  • Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer
  • Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell
  • Historia económica de España (1987), director
  • Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica (1992)
  • Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992)
  • La cara oculta de la industrialización española (1994)
  • España en su cénit (1516-1598) (2001)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
María Ángeles Durán Heras
Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz
2004
Succeït per:
Andreu Mas-Colell