Jordi Nadal i Oller

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJordi Nadal i Oller
Biografia
Naixement 14 març 1929 (89 anys)
Cassà de la Selva
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Historiador, economista, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de València
Universitat Pompeu Fabra
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Nadal i Oller (Cassà de la Selva, Gironès, 1929) és un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives.

Biografia[modifica]

Va estudiar batxillerat a l'Institut de Girona i al Liceu Francès de Barcelona. El 1957 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona després d'haver ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, París (1953) i a la Università degli Studi de Pavia (1955). Fou lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool (1958-1959) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedràtic a la Universitat de València el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, tornant novament el 1981 a la Universitat de Barcelona.

El 1972 va fundar amb Gabriel Tortella Casares l'Associació Espanyola d'Història Econòmica (AEHE), de la que en fou president de 1994 a 1997. També fou el primer president de l'Associació de Demografia Històrica (ADEH) entre 1983 i 1991.[1] Ha estat fundador i director de la Revista de Historia Industrial des de 1992. Ha estat membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, i forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per les Nacions Unides.

Ha col·laborat en nombroses revistes d'història espanyoles i estrangeres, i s'ha especialitzat en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2009 amb el premi de l'AEHE a la Trajectòria Acadèmica. En els darrers anys ha estat vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, on ha impartit cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya. La Universitat Pompeu Fabra el va nomenar doctor honoris causa el 2010[2] i la Universitat de Girona el 2013.[3]

Obres[modifica]

  • La population catalane de 1553 à 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement (1960), amb Emili Giralt i Raventós
  • La población española (siglos XVI a XX) (1966)
  • El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (1975)
  • Història de la Caixa de Pensions (1981)
  • Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer
  • Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell
  • Historia económica de España (1987), director
  • Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica (1992)
  • Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992)
  • La cara oculta de la industrialización española (1994)
  • España en su cénit (1516-1598) (2001)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
María Ángeles Durán Heras
Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz
2004
Succeït per:
Andreu Mas-Colell