Vés al contingut

Manuel Ausensi i Albalat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Ausensi i Albalat
Biografia
Naixement8 octubre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 2005 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Creixell (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Creixell 
FormacióConservatori Municipal de Barcelona
Activitat
OcupacióBaríton
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: e515a500-ba92-424e-bfce-d079caacf453 Discogs: 1245031 Allmusic: mn0001789478 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Ausensi i Albalat (Barcelona, 8 d'octubre de 1919 - Creixell, Tarragonès, 1 de setembre de 2005) fou un baríton català.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Barcelona, en el carrer de Blai (al Poble-sec), fill de Jaume Ausensi i d'Antònia Albalat, cap d'ells amb lligams musicals. Va iniciar les seves passes a la música com a estudiant de trompeta al Conservatori Municipal de Barcelona. El 1941, trobant-se a València, aprofità per estudiar cant durant dos anys amb la soprano Maria Llàcer, que era la més prestigiosa pedagoga valenciana de llavors, aconseguint per la seva mediació un treball com a trompetista a la Banda Municipal de València. Després es va reintegrar a Barcelona per continuar els estudis de cant amb Concepció Callao i amb la russa Ana Miliesh. El 1942 va guanyar un concurs radiofònic de Ràdio Associació cantant, entre altres coses, el Pròleg de Pagliacci. A partir d'aquí començarien els seus èxits.

Debutà el 1946 al teatre Tívoli i el 1947 al Gran Teatre del Liceu amb Anna Bolena de Gaetano Donizetti. Destacà especialment en papers a òperes de Giuseppe Verdi (com Rigoletto), però conreà també la música del segle xviii (Wolfgang Amadeus Mozart, Domenico Cimarosa) i l'òpera francesa romàntica, totes elles al Liceu durant tretze temporades seguides. Enregistrà una cèlebre versió completa d'Il barbiere di Siviglia el 1964 i un gran nombre de sarsueles (La calesera, El caserío, Los gavilanes, Katiuska, La legió d'honor, Jugar con fuego) en els papers principals. Es retirà l'any 1973, però el 1990 va tornar a actuar en un concert benèfic de l'Òpera de Cambra de Catalunya.

A més del Liceu, Ausensi va cantar, al costat de les principals figures del seu temps, en escenaris dels Estats Units d'Amèrica, Mèxic, Argentina, Grècia, Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Israel i Egipte. El seu repertori va arribar a ser de més de 150 títols, encara que en el terreny operístic va arribar a restringir-lo a títols com ara La traviata, Rigoletto, El barber de Sevilla, Nabucco, Il trovatore, i alguns més, els més habituals del repertori en aquells moments.

Des de 1995, en què es va inaugurar a Barcelona el certamen que porta el seu nom, presidia aquest concurs de cant destinat a promocionar a joves cantants d'òpera, i solia assistir tant a la seva presentació com a l'actuació dels guanyadors.

És enterrat al cementiri de Creixell, on va viure els últims anys de la seva vida i on va morir.

Guardons

[modifica]

Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis. Entre ells destaquen el Premi Nacional d'interpretació Emilio Mesejo (1951), la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid (1952) i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1957) per la seva trajectòria i el seu èxit amb La traviata, la seva millor interpretació. Medalla al Mèrit artístic per l'Ajuntament de Madrid (1994) i Medalla d'Honor de Barcelona (2002).[1] El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Biografia a la revista Scherzo». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 octubre 2011].

Enllaços externs

[modifica]
  • (castellà) Notícia de la defunció de Manuel Ausensi al diari El Mundo