Manuel Ausensi i Albalat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1919 Barcelona |
| Mort | 1r setembre 2005 Creixell (Tarragonès) |
| Sepultura | Cementiri de Creixell |
| Formació | Conservatori Municipal de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Baríton |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
| Premis | |
Manuel Ausensi i Albalat (Barcelona, 8 d'octubre de 1919 - Creixell, Tarragonès, 1 de setembre de 2005) fou un baríton català.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a Barcelona, en el carrer de Blai (al Poble-sec), fill de Jaume Ausensi i d'Antònia Albalat, cap d'ells amb lligams musicals. Va iniciar les seves passes a la música com a estudiant de trompeta al Conservatori Municipal de Barcelona. El 1941, trobant-se a València, aprofità per estudiar cant durant dos anys amb la soprano Maria Llàcer, que era la més prestigiosa pedagoga valenciana de llavors, aconseguint per la seva mediació un treball com a trompetista a la Banda Municipal de València. Després es va reintegrar a Barcelona per continuar els estudis de cant amb Concepció Callao i amb la russa Ana Miliesh. El 1942 va guanyar un concurs radiofònic de Ràdio Associació cantant, entre altres coses, el Pròleg de Pagliacci. A partir d'aquí començarien els seus èxits.
Debutà el 1946 al teatre Tívoli i el 1947 al Gran Teatre del Liceu amb Anna Bolena de Gaetano Donizetti. Destacà especialment en papers a òperes de Giuseppe Verdi (com Rigoletto), però conreà també la música del segle xviii (Wolfgang Amadeus Mozart, Domenico Cimarosa) i l'òpera francesa romàntica, totes elles al Liceu durant tretze temporades seguides. Enregistrà una cèlebre versió completa d'Il barbiere di Siviglia el 1964 i un gran nombre de sarsueles (La calesera, El caserío, Los gavilanes, Katiuska, La legió d'honor, Jugar con fuego) en els papers principals. Es retirà l'any 1973, però el 1990 va tornar a actuar en un concert benèfic de l'Òpera de Cambra de Catalunya.
A més del Liceu, Ausensi va cantar, al costat de les principals figures del seu temps, en escenaris dels Estats Units d'Amèrica, Mèxic, Argentina, Grècia, Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Israel i Egipte. El seu repertori va arribar a ser de més de 150 títols, encara que en el terreny operístic va arribar a restringir-lo a títols com ara La traviata, Rigoletto, El barber de Sevilla, Nabucco, Il trovatore, i alguns més, els més habituals del repertori en aquells moments.
Des de 1995, en què es va inaugurar a Barcelona el certamen que porta el seu nom, presidia aquest concurs de cant destinat a promocionar a joves cantants d'òpera, i solia assistir tant a la seva presentació com a l'actuació dels guanyadors.
És enterrat al cementiri de Creixell, on va viure els últims anys de la seva vida i on va morir.
Guardons
[modifica]Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis. Entre ells destaquen el Premi Nacional d'interpretació Emilio Mesejo (1951), la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Madrid (1952) i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1957) per la seva trajectòria i el seu èxit amb La traviata, la seva millor interpretació. Medalla al Mèrit artístic per l'Ajuntament de Madrid (1994) i Medalla d'Honor de Barcelona (2002).[1] El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Biografia a la revista Scherzo». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 octubre 2011].
Enllaços externs
[modifica]