Creixell

Creixell
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	41° 10′ 10″ N, 1° 26′ 32″ E / 41.169444444444°N,1.4422222222222°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Capital	Creixell
Població humana
Població	4.190 (2024) (399,05 hab./km²)
Llars	32 (1553)
Gentilici	Creixellenc, creixellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	10,5 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	48 m
Limita amb	Bonastre ; Torredembarra ; Roda de Berà ; la Pobla de Montornès
Identificadors descriptius
Codi postal	43839
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43050
Codi IDESCAT	430509
Altres
Agermanament amb	Vorèi ; Saint-Vincent
Lloc web	creixell.cat

Creixell és un municipi de la comarca del Tarragonès, situat a 18 km de Tarragona i a 75 km de Barcelona. Forma part de l'anomenada Costa Daurada, i amb gairebé 2 km de platja és una població marcadament turística, amb una capacitat hotelera per a 30.000 visitants.

Descripció geogràfica

La seva extensió és de 1.037ha, 10,37 km². Limita al nord amb Bonastre, a l'est amb Roda de Berà, a l'oest amb Torredembarra i la Pobla de Montornès i al sud amb la mediterrània. El poble està situat a l'extrem oriental de la comarca del Tarragonès, a la subcomarca de Berà, sobre un petit turó, entre la costa i el massís de Bonastre.^[1]

Hidrogràficament, es troba integrat dins de la conca del Gaià. Tot i que el municipi no disposa d'aigües superficials, tret de les fonts de Mas Gisbert, té una gran quantitat de pous que abasteixen la població i les urbanitzacions (Mas Gisbert, la Coma, Camí de Roda, les Sínies, La Plana, Les Morisques o La Clota).^[2]

De totes les construccions destaca el castell, iniciat al segle xi, encara que la major part de la construcció és posterior al segle xvi; l'església parroquial de Sant Jaume del segle xvi, que va ser construïda sobre una petita església romànica del segle xi; la torre campanar, finalitzada l'any 1773 i coronada el 1917 amb la cúpula modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol; el casal de Ca la Miquelina, del segle xv; i les torres de Cal Jeroni, Cal Xacó i de ca la Miquelina, torres del segle xiv. Recentment, s'han traslladat a la plaça de l'Abat Escarré les restes d'una vila romana dels segles I i II de la nostra era.

Demografia

L'any 2022, Creixell tenia gairebé 4.000 habitants. El primer gran salt demogràfic el trobem al s. XIX quan va començar a cultivar vi i derivats i comerciar directament amb Amèrica. Es va passar dels 261 habitants de l'any 1717 als 808 habitants l'any 1857. La fil·loxera i la fi del comerç amb Amèrica va fer retrocedir l'economia i la població, que durant gairebé tot el s. XX no va superar els 400 habitants. El segon salt demogràfic es produeix a les darreries del s. XX per l'embranzida del turisme, les segones residències i la millora de les comunicacions amb Tarragona i Barcelona.^[3]

Llista d'alcaldes

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Lluis Sardà Albacar		19/04/1979	--
1983–1987	Josep Figuerola Cañellas		28/05/1983	--
1987–1991	Lluis Sardà Albacar	Independent	30/06/1987	--
1991–1995	Rosa Maria Bertran Soler		15/06/1991	--
1995–1999	Rosa Maria Bertran Soler		17/06/1995	--
1999–2003	Rosa Maria Bertran Soler Juan José Conesa Pérez		03/07/1999	--
2003–2007	Jordi Llopart i Senent Teodoro Fuster Cortés Juan José Conesa Pérez		14/06/2003	--
2007–2011	Teodoro Fuster Cortés		16/06/2007	--
2011–2015	Jordi Llopart i Senent		11/06/2011	--
2015–2019	Jordi Llopart i Senent		13/06/2015	--
2019-2023	Jordi Llopart i Senent		15/06/2019	--
Des de 2023	Montserrat Muñoz Madueño		17/06/2023	--

Geografia

Llista de topònims de Creixell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Entitat de població	Habitants (2024)
el Racó del Cèsar	1.600
Creixell	1.093
Creixell Mar	452
la Coma	257
les Morisques	212
la Masó	149
la Plana	122
les Eres	112
la Marina de Creixell	80
Port Romà	53
les Sínies	39
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
22	22	32	261	592	808	671	614	420	349

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
335	361	331	262	250	309	540	898	1.106	1.106

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.400	1.565	1.837	2.197	2.411	2.758	3.154	3.319	3.431	3.480

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
3.467	3.526	3.758	3.981	4.190	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Al seu terme hi ha onze urbanitzacions residencials, com el barri de les Botigues de Mar (antic barri pescador), i cinc càmpings. El nord del terme municipal és muntanyós i hi ha algunes masies antigues. La més ben conservada és el Mas Mercader, a l'oest, prop de la Pobla de Montornès, i que data del segle xviii. Més al nord hi ha Mas Gibert, sobre un turó de 149 metres. Fou construït al segle xvi i va ser habitat fins a la dècada dels seixanta. Pel seu terme hi passa la carretera N-340 Barcelona-València, i l'Autopista AP-7.

Eleccions municipals

Nombre de regidors per partit^[4]^[5]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Junts	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	3	1
PSC	-	1	-	1	1	3	3	2	2	2	3	2
PP	-	4	-	0	1	1	3	4	3	2	2	1
ERC	-	-	-	-	-	-	-	1	1	2	2	1
ECP	-	-	-	-	-	-	-	1	1	1	0	0
CUP	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	0	0
CiU	-	2	3	3^b	6	4	3	2	3	3	-	-
UCD	4	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Altres	3^a	-	4^b	2^b; 1^c	1^b	1^d	2^d	1^e	1^e	1^f	1^f	4^g; 1^f; 1^h
Total	7	7	7	7	9	9	11	11	11	11	11	11
^a Coalición Democrática; ^b Creixell Endavant - Agrupació Progressista; ^c Grup Independent de Creixell; ^d FIC - Units per Creixell; ^e Conesa per Creixell - FIC; ^f FIC; ^g Som Creixell; ^h Valents

Vegeu també

Arxiu Municipal de Creixell

Referències

↑ Llorac i Santis, 1987, p. 19-21.
↑ Llorac i Santis, 1987, p. 28-29.
↑ Suñé Morales, 2022, p. 17-18.
↑ «Eleccions municipals: resultats històrics en vots 1979-2023. Creixell» (en català). [Consulta: 3 desembre 2025].
↑ Ministeri de l'Interior. «Resultats electorals. Mapa electoral» (en castellà). [Consulta: 3 desembre 2025].

Bibliografia

Llorac i Santis, Salvador. Creixell. Visió general d'un poble del Tarragonès. Creixell: Ajuntament de Creixell, 1987. ISBN 84-505-5399-7.
Suñé Morales, Jordi. Creixell fa memòria. Creixell: Ajuntament de Creixell, 2022. ISBN 978840946642-9.
Borràs i Feliu, A. Els llocs de Berà, Roda de Berà i Creixell de Mar i el col·legi de Betlem de la Companyia de Jesús de Barcelona. Problemes de senyoriu i conreu.. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1985, p. 145-153.
Català i Roca, P. Els castells catalans. Volum IV. El Tarragonès. Barcelona: Rafael Dalmau, 1973. ISBN 9788423202898.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creixell

[FOOTNOTELlorac_i_Santis198719-21-1] Llorac i Santis, 1987, p. 19-21.

[FOOTNOTELlorac_i_Santis198728-29-2] Llorac i Santis, 1987, p. 28-29.

[FOOTNOTESuñé_Morales202217-18-3] Suñé Morales, 2022, p. 17-18.

[4] «Eleccions municipals: resultats històrics en vots 1979-2023. Creixell» (en català). [Consulta: 3 desembre 2025].

[5] Ministeri de l'Interior. «Resultats electorals. Mapa electoral» (en castellà). [Consulta: 3 desembre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Baix Gaià
Municipis	El Catllar · Renau · Vespella de Gaià · Salomó · La Nou de Gaià · La Riera de Gaià · La Pobla de Montornès · Altafulla · Torredembarra · Creixell · Roda de Berà · Bonastre
Entitats de població	Tamarit · Ferran · Monnars · La Móra
Espais naturals	Platja de Torredembarra i Creixell · Desembocadura del Riu Gaià
Geografia física	Riu Gaià · Mola del Tarragonès
Castells	Castell de Tamarit · Castell d'Altafulla · Castell de Ferran · Castell del Catllar · Castell de la Nou de Gaià · Castell de Vespella de Gaià · Castell de Torredembarra · Castell de Creixell · Castell de la Pobla de Montornès

Registres d'autoritat	BNE (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)