Altafulla

Altafulla
Escut d'armes
Localització
41° 08′ 36″ N, 1° 22′ 37″ E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Població
Total	5.512 (2021)
• Densitat	787,43 hab./km²
Llars	44 (1553)
Gentilici	altafullenc, altafullenca
Geografia
Superfície	7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	52 m
Limita amb	la Nou de Gaià Tarragona la Riera de Gaià la Pobla de Montornès Torredembarra
Dades històriques
Patrocini	Sant Martí de Tours
Organització política
• Alcaldessa	Montse Castellarnau (2022–)
Economia
Pressupost	10.700.000 € (2022)
Identificador descriptiu
Codi postal	43893
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	97765
Codi de municipi INE	43012
Codi territorial IDESCAT	430120
Altres
Lloc web	altafulla.cat

Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià. Hi destaca la Vila Closa, emmurallada, i el castell dels Marquesos de Tamarit, així com per la vil·la romana dels Munts, per la qual va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El nom del poble ve de l'àrab al-taḥwila, 'el camp'.

Geografia

• Llista de topònims d'Altafulla (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El poble és a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre del riu Gaià i a sobre del mont de Sant Antoni, a uns vuitanta metres d'alçada enfront del mar. El terme municipal limita al nord amb la Riera de Gaià i la Nou de Gaià, a l'est amb Torredembarra, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Tarragona. El terme municipal d'Altafulla inclou el barri de les Brises del Mar, a 1,5 km del nucli de la vila.

Transports

El poble d'Altafulla està ben comunicat. En direcció a Tarragona (cap al sud), s'accedeix a La Móra i les carreteres N-340 i A-7 (ambdues cap a Tarragona). Cap al nord s'accedeix a Torredembarra, a l'Autopista del Mediterrani (AP-7) per la sortida 32 i a variant de la N-340 que passa pel nord d'Altafulla, construïda recentment per descongestionar el trànsit a la població. També disposa de l'Estació d'Altafulla-Tamarit, operada per Renfe, on tenen parada tres línies de Rodalies de Catalunya dels serveis regionals: R14, R15 i R16.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Altafulla (2013)	4.791
Les Brises del Mar (2013)	137
Font: Idescat

Altafulla està organitzat per tres nuclis de població: Altafulla (centre), on resideixen la majoria d'habitants durant tot l'any; Altafulla (platja) o «baixamar», format per molts apartaments on estiuegen els turistes, i les Brises del Mar, al nord de la població i accessible des de la carretera de Torredembarra a la Riera de Gaià.

Els nuclis del centre i de la platja estan separats per l'antiga carretera N-340 -que actualment està desplaçada per una variant al nord de la població- i la línia ferroviària del Corredor del Mediterrani.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 40 36 44 728 1.724 1.050 906 932 773 727

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 717 759 692 642 749 953 1.085 1.729 1.867 1.867

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.555 2.778 3.111 3.563 3.828 4.274 4.554 4.711 4.835 4.988

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 5.034 5.120 5.307 - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir entre els anys 1701 i 1705 i és d'estil neoclàssic. Té planta de creu llatina i compta amb tres naus amb creuer. A la façana hi ha una imatge de Sant Martí de Tours. Compta amb un campanar inacabat de planta quadrada. Encara que va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil, encara conserva un retaule barroc del 1745.

El castell està en molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruït a partir d'uns plànols del segle xv. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l'interior s'ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista.

Als afores del poble hi ha l'ermita de Sant Antoni. Es va construir el 1717 gràcies a les donacions realitzades per un pescador del poble. Com que no es disposava de diners per acabar l'obra, els pescadors es van comprometre a donar la setena part de les seves captures fins que l'ermita no estigués acabada.

A la zona coneguda com els Munts hi ha les restes d'una vil·la romana. Les excavacions es van iniciar el 1967 i s'han trobat nombroses peces que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Entre aquestes peces hi ha algunes estatuetes de marbre.

Altafulla celebra la seva festa major petita l'11 de setembre i la festa major gran l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí. També són molt importants la Fira de les Bruixes a final de juny, la Fira d'Artesans a mitjan agost i el Camí de la Creu (representació teatralitzada del Via Crucis) el Dimecres Sant al vespre.

Disposa de més de disset entitats culturals i esportives. S'hi fan sessions de cineclub cada darrer dijous de mes i sessions de jazz cada primer dissabte de mes.

Història

Església i castell d'Altafulla

Altafulla no apareix fins a l'edat mitjana (segle xi), quan es crea a redós del castell. No obstant, l'etimologia del nom de la vila podria tenir l'origen en el període d'ocupació musulmana. En efecte, Altafulla podria traduir-se com «la misericòrdia d'Al·là» (al-taf-ullah), una referència potser, a les bondats d'aquells paratges. Al terme municipal s'hi han trobat també restes prehistòriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d'habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes. Les excavacions demostren que aquesta zona va estar densament habitada entre els segles ii i vii. La vil·la més estudiada i excavada és la gran vil·la romana dels Munts, la qual ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

El segle xvii fou baronia dels Santcliment (cognomenats Corbera-Santcliment).

El 24 de gener de 1812, durant la Guerra del Francès, el Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Joan Pijuan Ballester	CC-UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Joan Pijuan Ballester	Independents	28/05/1983	--
1987–1991	Joan Pijuan Ballester	CIU	30/06/1987	--
1991–1995	Antoni Torres Marques / Manuel Ceperuelo Huera	CIU	15/06/1991	--
1995–1999	Manuel Ceperuelo Huera / Josep M. Gener Torrell / Manuel Ceperuelo Huera	Independents / PSC / Independents	17/06/1995	--
1999–2003	Manuel Ramon Fuentes	AUPA	03/07/1999	--
2003–2007	Manuel Ramon Fuentes	AUPA	14/06/2003	--
2007–2011	Francesc Ferré Camps / Josep M. Gener Torrell / José Maria Pérez Roiger	ABG-EPM / PSC / IDEAL	16/06/2007	--
2011–2015	Fèlix Alonso i Cantorné	AA-EPM	11/06/2011	--
2015–2019	Fèlix Alonso i Cantorné	AA-EPM	13/06/2015	--
Des de 2019	Jordi Molinera Poblet i Alba Muntadas Olivé	L'EINA-ERC-AM	15/06/2019	--

Eleccions

Resultats electorals - Altafulla, 2012

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Artur Mas	828		32,57
	ERC	Oriol Junqueras	390		15,34
	ICV-EUiA	Joan Herrera	306		12,03
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	296		11,64
	PSC	Pere Navarro	275		10,81
	C's	Albert Rivera	214		8,41
	CUP	David Fernández	47		1,84
	Vots en blanc		36		1,41
	Altres		150		7,75
Total		2.562			73,85

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Patrimoni històric i artístic d'Altafulla
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Centre d'Estudis d'Altafulla
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya