El poble és a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre del riu Gaià i a sobre del mont de Sant Antoni, a uns 80 metres d'alçada enfront del mar. El terme municipal limita al nord amb la Riera de Gaià i la Nou de Gaià, a l'est amb Torredembarra, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Tarragona. El terme municipal d'Altafulla inclou el barri de Brises del Mar, a 1,5 km del nucli de la vila.
El poble d'Altafulla està ben comunicat. Direcció a Tarragona (cap al sud), s'accedeix a La Móra i les carreteres N-340 i A-7 (ambdues cap a Tarragona). Cap al nord s'accedeix a Torredembarra, a l'Autopista del Mediterrani (AP-7) per la sortida 32 i a variant de la N-340 que passa pel nord d'Altafulla, construïda recentment per a descongestionar el trànsit a la població. També disposa de l'Estació d'Altafulla-Tamarit, operada per Renfe, on tenen parada tres línies de Rodalies de Catalunya dels serveis regionals: R14, R15 i R16.
Altafulla està organitzat per tres nuclis de població: Altafulla (centre), on resideixen la majoria d'habitants durant tot l'any; Altafulla (platja) o "baixamar", format per molts apartaments on estiuegen els turistes, i Les Brises del Mar, al nord de la població i accessible des de la carretera de Torredembarra a La Riera de Gaià.
Els nuclis del centre i de la platja estan separats per l'antiga carretera N-340 -que actualment està desplaçada per una variant al nord de la població- i la línia ferroviària del Corredor del Mediterrani.
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
40
36
44
728
1.724
1.050
906
932
773
727
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
717
759
692
642
749
953
1.085
1.729
1.867
2.254
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
2.555
2.778
3.111
3.563
3.828
4.274
4.554
4.711
4.835
4.988
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir entre els anys 1701 i 1705 i és d'estil neoclàssic. Té planta de creu llatina i compta amb tres naus amb creuer. A la façana hi ha una imatge de Sant Martí de Tours. Compta amb un campanar inacabat de planta quadrada. Encara que va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil, encara conserva un retaule barroc del 1745.
El castell està en molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruït a partir d'uns plànols del segle XV. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l'interior s'ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista.
Als afores del poble hi ha l'ermita de Sant Antoni. Es va construir en 1717 gràcies a les donacions realitzades per un pescador del poble. Com que no es disposava de diners per acabar l'obra, els pescadors es van comprometre a donar la setena part de les seves captures fins que l'ermita no estigués acabada.
A la zona coneguda com Els Munts hi ha les restes d'una vil·la romana. Les excavacions es van iniciar el 1967 i s'han trobat nombroses peces que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Entre aquestes peces hi ha algunes estatuetes de marbre.
Altafulla celebra la seva festa major petita l'11 de setembre i la festa major gran l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí. També són molt importants la Fira de les Bruixes a finals de juny, la Fira d'Artesans a mitjans d'agost i El Camí de la Creu (representació teatralitzada del Via Crucis) el dimecres Sant al vespre.
Dispòsa de més de 17 entitats culturals i esportives. Es fan sessions de cineclub, cada derrer dijous de mes i sessions de jazz cada primer dissabte de mes.
Altafulla no apareix fins a l'Edat Mitjana (segle XI), quan es crea a redós del castell. Tanmateix, al terme municipal s'hi ha trobat restes prehistòriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d'habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes. Les excavacions demostren que aquesta zona va estar densament habitada entre els segles II dC i VII dC. La vil·la més estudiada i excavada és la gran vil·la romana dels Munts, la qual ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[2]
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 11. ISBN 84-393-5437-1.
Altafulla.jpg)
.JPG)
