Altafulla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Baronia d'Altafulla».
Infotaula de geografia políticaAltafulla
Escut d'Altafulla
Escut d'Altafulla
Altafulla (2).jpg
Carrer d'Altafulla

Localització
Localització d'Altafulla respecte del Tarragonès.svg
41° 08′ 36″ N, 1° 22′ 37″ E / 41.143333333333°N,1.3769444444444°E / 41.143333333333; 1.3769444444444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès
Entitats de població 3
Població
Total 5.034 (2016)
• Densitat 719,14 hab/km²
Gentilici altafullenc, altafullenca
Geografia
Superfície 7 km²
Altitud 52 m
Limita amb
Història
Festa major 11 de novembre
Patró Sant Martí de Tours
Organització i govern
• Alcalde Fèlix Alonso i Cantorné
Economia
Pressupost 6.606.014,38 € (2009)[1] (2009)
Indicatius
Codi postal 43893
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 97765
Codi INE 43012
Codi IDESCAT 430120
Altres dades
Agermanament Roviano (Itàlia)

Web altafulla.cat
Modifica dades a Wikidata

Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià. La vila va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel castell dels Marquesos de Tamarit i per la Vil·la romana dels Munts.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble és a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre del riu Gaià i a sobre del mont de Sant Antoni, a uns 80 metres d'alçada enfront del mar. El terme municipal limita al nord amb la Riera de Gaià i la Nou de Gaià, a l'est amb Torredembarra, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Tarragona. El terme municipal d'Altafulla inclou el barri de Brises del Mar, a 1,5 km del nucli de la vila.

Transports[modifica | modifica el codi]

El poble d'Altafulla està ben comunicat. Direcció a Tarragona (cap al sud), s'accedeix a La Móra i les carreteres N-340 i A-7 (ambdues cap a Tarragona). Cap al nord s'accedeix a Torredembarra, a l'Autopista del Mediterrani (AP-7) per la sortida 32 i a variant de la N-340 que passa pel nord d'Altafulla, construïda recentment per a descongestionar el trànsit a la població. També disposa de l'Estació d'Altafulla-Tamarit, operada per Renfe, on tenen parada tres línies de Rodalies de Catalunya dels serveis regionals: R14, R15 i R16.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Altafulla (2013) 4.791
Les Brises del Mar (2013) 137
Font: Municat

Altafulla està organitzat per tres nuclis de població: Altafulla (centre), on resideixen la majoria d'habitants durant tot l'any; Altafulla (platja) o "baixamar", format per molts apartaments on estiuegen els turistes, i Les Brises del Mar, al nord de la població i accessible des de la carretera de Torredembarra a La Riera de Gaià.

Els nuclis del centre i de la platja estan separats per l'antiga carretera N-340 -que actualment està desplaçada per una variant al nord de la població- i la línia ferroviària del Corredor del Mediterrani.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 36 44 728 1.724 1.050 906 932 773 727
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
717 759 692 642 749 953 1.085 1.729 1.867 2.254
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.555 2.778 3.111 3.563 3.828 4.274 4.554 4.711 4.835 4.988
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir entre els anys 1701 i 1705 i és d'estil neoclàssic. Té planta de creu llatina i compta amb tres naus amb creuer. A la façana hi ha una imatge de Sant Martí de Tours. Compta amb un campanar inacabat de planta quadrada. Encara que va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil, encara conserva un retaule barroc del 1745.

El castell està en molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruït a partir d'uns plànols del segle XV. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l'interior s'ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista.

Als afores del poble hi ha l'ermita de Sant Antoni. Es va construir en 1717 gràcies a les donacions realitzades per un pescador del poble. Com que no es disposava de diners per acabar l'obra, els pescadors es van comprometre a donar la setena part de les seves captures fins que l'ermita no estigués acabada.

A la zona coneguda com Els Munts hi ha les restes d'una vil·la romana. Les excavacions es van iniciar el 1967 i s'han trobat nombroses peces que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Entre aquestes peces hi ha algunes estatuetes de marbre.

Altafulla celebra la seva festa major petita l'11 de setembre i la festa major gran l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí. També són molt importants la Fira de les Bruixes a finals de juny, la Fira d'Artesans a mitjans d'agost i El Camí de la Creu (representació teatralitzada del Via Crucis) el dimecres Sant al vespre.

Dispòsa de més de 17 entitats culturals i esportives. Es fan sessions de cineclub, cada derrer dijous de mes i sessions de jazz cada primer dissabte de mes.

Història[modifica | modifica el codi]

Església i Castell d'Altafulla.

Altafulla no apareix fins a l'Edat Mitjana (segle XI), quan es crea a redós del castell. Tanmateix, al terme municipal s'hi ha trobat restes prehistòriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d'habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes. Les excavacions demostren que aquesta zona va estar densament habitada entre els segles II dC i VII dC. La vil·la més estudiada i excavada és la gran vil·la romana dels Munts, la qual ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[2]

El segle XVII fou baronia dels Santcliment (cognomenats Corbera-Santcliment).

El 24 de gener de 1812, durant la Guerra del Francès, el Primer Exèrcit, manat pel baró d'Eroles és derrotat al combat d'Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joan Pijuan Ballester CC-UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Joan Pijuan Ballester Independents 28/05/1983 --
1987 - 1991 Joan Pijuan Ballester CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antoni Torres Marques / Manuel Ceperuelo Huera CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Manuel Ceperuelo Huera / Josep M. Gener Torrell / Manuel Ceperuelo Huera Independents / PSC / Independents 17/06/1995 --
1999 - 2003 Manuel Ramon Fuentes Independents 03/07/1999 --
2003 - 2007 Manuel Ramon Fuentes Independents 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francesc Ferré Camps / Josep M. Gener Torrell / José Maria Pérez Roiger Independents / PSC / Independents 16/06/2007 --
2011 - 2015 Fèlix Alonso i Cantorné Independents 11/06/2011 --
Des de 2015 Fèlix Alonso i Cantorné Independents 13/06/2015 --

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Altafulla, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 828 32,57
ERC Oriol Junqueras 390 15,34
ICV-EUiA Joan Herrera 306 12,03
PPC Alicia Sánchez-Camacho 296 11,64
PSC Pere Navarro 275 10,81
C's Albert Rivera 214 8,41
CUP David Fernández 47 1,84
Vots en blanc 36 1,41
Altres 150 7,75
Total 2.562 73,85

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MUNICAT: Informació sobre els ens locals de Catalunya
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 11. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]