El Morell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEl Morell
Bandera del Morell Escut del Morell
Casal dels Montoliu 3.jpg
Casal dels Montoliu

Localització
Localització del Morell respecte del Tarragonès.svg
41° 11′ 32″ N, 1° 12′ 31″ E / 41.192208°N,1.208658°E / 41.192208; 1.208658
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès
Entitats de població 1
Població
Total 3.550 (2016)
• Densitat 601,69 hab/km²
Gentilici Morellencs, morellenques
Geografia
Superfície 5,9 km²
Altitud 99 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Pere Guinovart Dalmau
Indicatius
Codi postal 43760
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43095
Codi IDESCAT 430957
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El Morell és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès. Està situat al bell mig de triangle definit per les tres ciutats més importants del Camp de Tarragona (Tarragona-Reus-Valls), dins de la comarca del Tarragonès.

Limita al sud amb la Pobla de Mafumet, al nord amb Vilallonga del Camp i el Rourell, a l'oest amb Vilallonga del Camp i a l'est amb Perafort i Garidells. El traçat del ferrocarril Reus-Roda delimita el terme en el costat sud-est.

És el cap de l'Àrea Bàsica Territorial que porta el seu nom, que defineix el Pla Territorial General de Catalunya, i que està formada pels municipis de Vilallonga del Camp, la Pobla de Mafumet i el Morell.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme és irregular, en forma de L inversa, amb el costat més llarg que limita amb el marge dret del riu Francolí. També té dos enclavaments, coneguts com els Majols i el terme de la Selva situats a la part de ponent del terme. La superfície total és de 5,9 km².

El terreny és pràcticament pla, amb un pendent suau, cap al riu, la major part està destinat al cultiu de regadiu (fonamentalment avellaners) i a la indústria. El nucli urbà està situat a uns 100 metres respecte al nivell del mar.

A més del riu Francolí el terme està travessat, d'oest a est, pel riu Glorieta, que lliura les seves aigües al Francolí, a l'alçada de la Granja, la riera de Vilallonga o de la Selva, el torrent de Gemagó i els barrancs de Manyé i de les Bruixes.

Història[modifica | modifica el codi]

De l'època romana, s'han trobat diferents restes en la zona del terme més propera al riu, entre les quals destaquen una vil·la, dins del complex de Repsol Química, i un mil·liari que senyalitzava l'antiga via romana que unia Tarraco i Ilerda.

Els orígens del Morell se situen l'any 1173, quan l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Torroja i el rei Alfons I, cosenyors del Camp de Tarragona, donaren en pur, lliure i franc alou un tros de terra del terme del Codony a Berenguer dels Prats i a la seva muller, Dolça, per tal que s'hi establissin i el repoblessin.

A finals del segle XII es va construir el primer castell. Se situà en el punt més elevat, favorable per a la defensa i de forma que permetés el desenvolupament, al seu entorn, d'un lloc habitat. L'edifici principal era situat més al nord de l'actual, on ara hi ha el jardí.

A l'edat mitjana el lloc del Morell estava constituït pel castell i quatre cases més al seu voltant, que formaven un nucli molt reduït, en les actuals places de l'església i de la font. El seu nombre de focs variava entre els 8 de l'any 1358 i els 14 del 1497. Inicialment, els actes religiosos se celebraven al castell o en una casa particular, fins que l'any 1357 Eimeric des Prats, senyor del Morell, obtingué de l'arquebisbe de Tarragona permís per a edificar una església. No es coneix amb exactitud quan s'acabà, però hi ha notícies que existia abans del 1465.

El segle XVI s'extingí el llinatge dels des Prats i, per herència, la senyoria del Morell passà als Terrer. És en aquest segle quan s'inicià una primera expansió urbana considerable cap als actuals carrers Major i de Mestres. Entre el 1550 i el 1595 es vengueren vuit patis per fer casa, la meitat dels quals eren al carrer de la Bassa, l'actual carrer de Mestres. D'aquesta època destaquen les cases Baldrich, de la qual es conserva l'arc de l'entrada al carrer Major, i Vallgornera, a la plaça.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 22 22 184 568 1.168 1.235 1.358 1.372 1.535
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.546 1.697 1.491 1.495 1.674 1.859 2.139 2.274 2.255 2.314
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.338 2.293 2.308 2.358 2.530 2.704 3.080 3.395 3.514 3.530
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

A la dècada dels 70, es va instal·lar al terme municipal una refineria que s'ha convertit en la principal activitat econòmica d'El Morell. Bona part de les terres dedicades al cultiu es van perdre amb aquesta construcció.

Queden encara algunes terres destinades a l'agricultura, dedicades principalment al cultiu d'avellaners.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir sobre un antic temple entre 1759 i 1765. És de nau única, amb capelles laterals i d'estil barroc tardà. La nau està coberta amb volta de canó, mentre que les capelles tenen voltes d'aresta.

El castell va ser reconstruït per complet al segle XVIII per la família Montoliu, ja que l'anterior edifici es trobava pràcticament en runes. Es va modificar la seva ubicació, desplaçant-la al sud. Va ser ampliat el 1794.

Aquesta població va ser el bressol del prevere, pintor i geòleg Josep Gelabert i Rincón.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Festa Major d'Estiu (Del 28 de juliol a l'1 d'agost)

Festa Major d'Estiu en honor dels copatrons Sant Abdó i Sant Senén que compta entre altres actes tradicionals la Zeurera Pyrina Refrescant, una lluita que mantenen els morellencs amb el cuc de l'avellana fins que aconsegueixen matar-lo. També es fan temptes de vaquetes, cercavila, correfoc, concerts...

Festa de La Granja (Primera setmana de juliol)

Una benvinguda a l'estiu que es duu a terme a la Granja dels Frares. Una missa a l'ermita, un sopar popular i ball, són els tres elements que configuren aquesta festa tradicional d'El Morell.

Festa dels Avis (1/09/05)

Coincindit amb la Diada de Catalunya, l'11 de setembre, l'Ajuntament d'El Morell fa un homenatge a la Gent Gran del municipi. La Festa consisteix a fer un homenatge a l'avi i l'àvia i un reconeixement a les parelles que celebren les seves noces d'or. Entre els actes que s'organitzen hi ha una missa, un vermut, un dinar popular i ball. També es lliuren obsequis entre els avis assistents.

Entitats [cal citació][modifica | modifica el codi]

El Morell és una vila amb una alta concentració d'entitats de diferent índole:

Culturals

Associació Cultural l'Embruix, Associació cultural Sardanista del Morell, Centre Cultural, Grup de Teatre la Sala, Radio Morell i Tocats del Bolet.

Esportives

Amics del Motor, Club Bàsquet Morell, Club Ciclista el Morell, Club Futbol el Morell, Club Futbol Sala el Morell, Club Taekwondo i Societat Caçadora.

Altres

Agrupació Defensa Vegetal, AMPA IES el Morell, AMPA Llar d'Infants, AMPA Ventura Gassol, Associació de Dones Cor del Centre, Associació de jubilats i pensionistes del Morell, Associació de voluntaris de Protecció Civil, Cooperativa Agrícola de Sant Isidre, Parròquia de Sant Martí Bisbe i Unió de Pagesos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Morell Modifica l'enllaç a Wikidata