Castell de Torredembarra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta i casa consistorial  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura del Renaixement | |||
| Altitud | 20 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Torredembarra (Tarragonès) | |||
| Lloc | Plaça del Castell | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1641-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0006743 | |||
| Id. IPAC | 1844 | |||
| Id. IPAPC | 15093 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Torredembarra | |||
| Ocupant | Ajuntament de Torredembarra | |||
El Castell de Torredembarra és un edifici renaixentista del municipi hòmònim, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] Actualment, és la seu de l'Ajuntament.
Història
[modifica]El primer senyor documentat de Torrembarra fou Ramon de Tamarit (1206), i ja al segle xiv passà als Vernet.[2] El 1343, la senyoria fou adquirida per Bernat d'Olzinelles,[2] i el 1391 per Pere d'Icart.[3][4] El 1466, Gabriel d'Icart i d'Icart[5] heretà la senyoria del seu pare i l'any següent es va casar a Lleida amb Isabel de Requesens,[6] filla de Galceran de Requesens,[7] governador general de Catalunya.[4] A partir del 1566, el seu besnet Lluís d'Icart i d'Agustí (1530-1580)[8] va fer construir l'edifici actual.[9] Va morir el 1580, i l'any següent, la seva filla Maria d'Icart i de Carcassona[10] va vendre el castell vell.[4]
El 1663, el casal fou heretat per Andreu de Reart i d'Icart,[11] que adoptaria el cognom Queralt i esdevindria comte de Santa Coloma.[12] El 1823, el comte Joan Baptista de Queralt i Silva[13] vengué algunes propietats de la vila a l'indià de Torredembarra Marià Flaquer i Padrines,[14][15] i el 1842, ell i el seu fill Joan Baptista de Queralt i Bucarelli,[16] marquès de Vallehermoso, vengueren el castell i moltes altres propietats arreu del Principat a Josep Safont i Lluch, comerciant i banquer establert a Madrid.[17]
A finals de la dècada del 1990, el casal fou rehabilitat per l'arquitecte Xavier Olivé per ubicar-hi l'Ajuntament de Torredembarra.[1]
Descripció
[modifica]De planta quadrada, està fortificat als angles amb sengles baluards (dels quals un ha desaparegut i un altre està força malmès), i consta de planta baixa i tres pisos. Tot el conjunt és ordenat al voltant d'un pati central format per dues arcades de mig punt per banda. La façana, de carreus ben tallats a nivell de planta baixa i entresol (la resta de l'edifici és de paredat amb carreus als angles), és centrada per la porta principal, amb frontó curvilini, emmarcada per columnes aparellades amb el fust mig partit. Les finestres de l'entresol amb frontó també corbat i, especialment, les de la planta noble amb alternança de frontons corbats i triangulars, fan pensar en el model usat per Pere Blai a la façana del Palau de la Generalitat.[1] Tot i això, va ser ampliat als segles xvii i xviii, quan es construïren els pisos superiors.[18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Castellnou de Torredembarra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 Bargalló i Valls, 1984, p. 7.
- ↑ «Pere (I) de ICARD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bargalló i Valls, 1984, p. 8.
- ↑ «Gabriel Joan de ICARD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Isabel de REQUESENS y JOAN DE SOLER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Galcerán de REQUESENS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Lluis de ICARD y de AGUSTI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Bargalló i Valls, 1984, p. 8-9.
- ↑ «María de ICARD y de CARCASSONA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Andreu de REARD-LLUPIA y de QUERALT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Bargalló i Valls, 1984, p. 9-10.
- ↑ «Juan Bautista de QUERALT y SILVAT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Marià FLAQUER Padrines». geneanet. Mercè Baró.
- ↑ Congost, 1989, p. 85.
- ↑ «Juan Bautista Queralt Bucarelli». geneanet. Fernando Llorens.
- ↑ Llobet i Portella, 2010.
- ↑ «Castell de Torredembarra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Vegeu també
[modifica]- Casa Besora
- Casa Manuel Girona
- Castell de Besora (Osona)
- Castell de Montesquiu
- Castell de Santa Coloma de Queralt
- Palau Berenguer d'Aguilar
Bibliografia
[modifica]
- Bargalló, Josep «Els senyors de Torredembarra». Recull de treballs, núm. 2, 1984, pàg. 5-12.
- Congost, Rosa «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la revolució liberal». Recerques: història, economia, cultura, núm. 22, 1989, pàg. 83-92.
- Llobet i Portella, Josep Maria «La venda de les propietats del comte de Santa Coloma (1842-1843)». Recull (Associació Cultural Baixa Segarra), núm. 12, 2010, pàg. 49-58.