Baix Gaià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El Baix Gaià és una comarca natural no oficial a l'est de la comarca del Tarragonès. Limita a l'est amb el Baix Penedès i al nord amb l'Alt Camp. Els seus municipis més importants són Altafulla, Torredembarra, Roda de Berà i Creixell, tots ells costaners, malgrat que és una comarca lligada a la conca hidrogràfica del riu Gaià i del seu tram més baix. Es tracta d'una reivindicació d'una zona en el passat més lligada al Penedès que al Camp de Tarragona, tot i que actualment se l'ubica dins d'aquest darrer. Gairebé la totalitat dels municipis que en formen part pertanyen a l'administració comarcal del Tarragonès, a excepció de Bonastre. Hi ha molts pobles que tot i formar part de la conca del Gaià no han fet manifesta la seva voluntat de deslligar-se de les seves actuals comarques i crear aquesta nova.

Poblacions[modifica]

La comarca la formen els termes municipals del Catllar, Renau, Vespella de Gaià, Salomó, La Nou de Gaià, La Riera de Gaià, La Pobla de Montornès, Altafulla, Torredembarra, Creixell i Roda de Berà. D'altra banda, al terme municipal de Tarragona hi ha diversos nuclis que geogràfica i històricament pertanyen a aquesta unió. Així, els nuclis de Tamarit, Ferran, Monnars i La Móra són antics agregats a la ciutat, però que formarien part d'aquesta nova divisió.

Suport polític i associatiu[modifica]

Des dels anys vuitanta fa que se sent aquesta reivindicació, malgrat tindre precedents en temps de la Segona República espanyola. Fins i tot ha arribat a formar part del nom de diverses entitats i partits com a Alternativa Baix Gaià, candidatura federada a l'Entesa de Progrés Municipal, i d'entitats com el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià La Gaianada. També hi està força implicat Salvem el Gaià, una plataforma que pretén fer conèixer el territori i conservar un cabal ecològic del riu que alhora permeti preservar-ne la fauna i la flora.

Pel que fa als alcaldes, des de fa anys la majoria d'ells aposta per la mancomunitat.[1] La voluntat d'aquests pobles, però, es veu frenada per l'immobilisme de les administracions, sobretot de la Generalitat, que no ofereix gaire flexibilitat pel que fa a noves divisions.

Referències[modifica]