Miquel Querol i Gavaldà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Querol i Gavaldà Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 22 d'abril de 1912
Ulldecona, Montsià
Mort 22 d'agost de 2002(2002-08-22) (als 90 anys)
Vinaròs, Baix Maestrat
Activitat professional
Ocupació Musicòleg i compositor
Ocupador Universitat de Barcelona
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Miquel Querol i Gavaldà (Ulldecona, Montsià, 22 d'abril 1912 - Vinaròs, Baix Maestrat, 26 d'agost de 2002) fou un musicòleg i compositor català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als dotze anys va entrar com a intern al seminari de Sant Josep de la ciutat de Tortosa, on va rebre entre altres assignatures una formació musical a càrrec de mossèn Pedret. Segons Querol relata a la introducció de la seva obra Poesies:

« Entre les assignatures corresponents al tercer any de carrera eclesiàstica, teníem una assignatura titulada «Retórica i Poética» essent el seu professor un sacerdot que es deia mossèn Pedret. Allí vaig aprendre què era un rodolí, un tercet, una quarteta, una octava real, un sonet, un madrigal [...]. Però el més important del cas era que ens demanà que a la classe següent li portéssim tota aquesta llista de combinacions mètriques amb poesies fetes per nosaltres mateixos. — Querol, Miquel: Poesies. Tarragona: Autoritat portuària de Tarragona.1998 pàg.17 »

Es formà a partir de l'any 1926 a l'escolania de Montserrat, on estudià amb Ildefons Pinell, i el 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon. Des del 1946 fou secretari de l'Instituto Español de Musicología, del qual en fou director del 1969 al 1982, el 1952 fou membre del Consejo Nacional de Música i professor d'història de la música de la universitat de Barcelona fins al 1970. Fou professor de musicologia i d'història de la música, al Conservatori del Liceu. Des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia. Ha escrit un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l'escriptura vocal, i ha preparat edicions de repertoris de música dels segles XVI i XVII, així com estudis del barroc musical català i espanyol. Ha estat també col·laborador del Diccionario de la Música Labor (1954). Entre els anys 1969 i 1982 va ser director del Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.[2]

Entre altres condecoracions va rebre el premi Nacional del Ministeri de Cultura (1986), la Creu de Sant Jordi el 1997, la Medalla d'Or del Conservatori del Liceu el 1999, i és doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat de Granada, i també acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Bona part del fons de Miquel Querol es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Miquel Querol i Gavaldà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 octubre 2017].
  3. Iris Torregrossa. Miquel Querol (1912-2002), entrada del bloc de la Biblioteca de Catalunya, 19 d'abril de 2012.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La escuela estética catalana contemporánea (1953)
  • La música en las obras de Cervantes (1948)
  • El Cancionero Musical de la Casa de Medinaceli (1949-1950)
  • Romances y letras a tres voces (1956)
  • F. Guerrero: Canciones y villanescas espirituales (1955, 1957)
  • Antología de villancicos y romances de los siglos XV-XVII (1962)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]