Ramon Aramon i Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Aramon i Serra Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Ramon Aramon i Serra.jpg
Il·lustració de Ramon Aramon i Serra
Dades biogràfiques
Naixement 1907
Barcelona
Mort 17 de juliol de 2000(2000-07-17) (als 93 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per President d'honor de l'IEC
Activitat professional
Ocupació Filòleg
Gènere sardana
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 1907Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.[2] Fou professor de llengua a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Catalans.[3] Posteriorment fou alumne de Walther von Wartburg, Heinrich Kuen i de Wilhelm Friedmann, durant el curs 1930 – 1931 a Leipzig.[4] Entre 1931 i 1933 s'establí a Berlín durant tres trimestres, on assistí a cursos d'Ernst Gamillscheg.[4] Casat el 1935 amb Hilde Stein, que conegué a Alemanya, tingueren quatre fills: Carme, Núria, Pere i Jordi.[5]

Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual en fou dues vegades vicepresident i nomenat president d'honor, el juny de 1989.[6][7] Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC[8] i en fou secretari general entre 1942 i 1989.[9] Fou, també, l'assessor lingüístic general en l'inici de la Gran Enciclopèdia Catalana.[10]

Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.[11]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Entre altres premis, obtingué el Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya el març de 1982; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural el maig de 1983; la Creu de Sant Jordi rebuda el gener de 1982, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990.[7] El 2015 s'inaugurà una plaça a Barcelona amb el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AAVV. Ramon Aramon i Serra: sessió en memòria : Sala Prat de la Riba, 30 d'octubre de 2000. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 21. ISBN 978-84-7283-565-8. 
  2. «Mor als 92 anys el filòleg i lingüista català Ramon Aramon i Serra». La Xarxa, 18-07-2000. [Consulta: 7 desembre 2013].
  3. Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  4. 4,0 4,1 Massot i Muntaner, Josep. Escriptors i erudits contemporanis: Segona sèrie. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 214. ISBN 978-84-8415-328-3. 
  5. Massot i Muntaner, Josep «Ramon Aramon i Serra (1907-2000)». Llengua & Literatura. Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 12, 2001, p. 530.
  6. «Ramon Aramon i Serra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 244. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  8. Casassas, Oriol. Leandre Cervera i Astor, semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 19. ISBN 978-84-7283-912-0. 
  9. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 458. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  10. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  11. «Muere a los 92 años Ramon Aramon» a La Vanguardia, dimecres 19 de juliol de 2000, pàgina 43

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]