Ramon Aramon i Serra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRamon Aramon i Serra Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Ramon Aramon i Serra.jpg
Il·lustració de Ramon Aramon i Serra
Nom original Ramón Aramon i Serra
Dades biogràfiques
Naixement 1907
Barcelona
Mort 17 de juliol de 2000(2000-07-17) (als 93 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Universidad Central
Es coneix per President d'honor de l'IEC
Activitat professional
Ocupació Filòleg
Ocupador Universitat de Barcelona
Gènere Sardana
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 1907Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.[2] Fou professor de llengua a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Catalans.[3] Posteriorment fou alumne de Walther von Wartburg, Heinrich Kuen i de Wilhelm Friedmann, durant el curs 1930 – 1931 a Leipzig.[4] Entre 1931 i 1933 s'establí a Berlín durant tres trimestres, on assistí a cursos d'Ernst Gamillscheg.[4] Casat el 1935 amb Hilde Stein, que conegué a Alemanya, tingueren quatre fills: Carme, Núria, Pere i Jordi.[5]

Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual en fou dues vegades vicepresident i nomenat president d'honor, el juny de 1989.[6][7] Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC[8] i en fou secretari general entre 1942 i 1989.[9] Fou, també, l'assessor lingüístic general en l'inici de la Gran Enciclopèdia Catalana.[10]

Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.[11]

Premis i reconeixements[modifica]

Entre altres premis, obtingué el Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya el març de 1982; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural el maig de 1983; la Creu de Sant Jordi rebuda el gener de 1982, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990.[7] El 2015 s'inaugurà una plaça a Barcelona amb el seu nom.

Referències[modifica]

  1. AAVV. Ramon Aramon i Serra: sessió en memòria : Sala Prat de la Riba, 30 d'octubre de 2000. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 21. ISBN 978-84-7283-565-8. 
  2. «Mor als 92 anys el filòleg i lingüista català Ramon Aramon i Serra». La Xarxa, 18-07-2000. [Consulta: 7 desembre 2013].
  3. Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  4. 4,0 4,1 Massot i Muntaner, Josep. Escriptors i erudits contemporanis: Segona sèrie. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 214. ISBN 978-84-8415-328-3. 
  5. Massot i Muntaner, Josep «Ramon Aramon i Serra (1907-2000)». Llengua & Literatura. Societat Catalana de Llengua i Literatura, núm. 12, 2001, p. 530.
  6. «Ramon Aramon i Serra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 244. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  8. Casassas, Oriol. Leandre Cervera i Astor, semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 19. ISBN 978-84-7283-912-0. 
  9. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 458. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  10. Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  11. «Muere a los 92 años Ramon Aramon» a La Vanguardia, dimecres 19 de juliol de 2000, pàgina 43

Enllaços externs[modifica]