Joan Francesc Mira i Casterà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Francesc Mira Creu de Sant Jordi 1991
Joan Francesc Mira.jpg
Mira a l'Alcúdia el novembre de 2007
Naixement 3 de desembre de 1939 (1939-12-03) (77 anys)
València (País Valencià)
Nacionalitat País Valencià
Alma mater Pontifícia Universitat Gregoriana
Ocupació Escriptor
Període en actiu 1974-actualitat
Premis
Gènere Assaig, poesia, novel·la, narrativa breu, estudis i biografies
Obra
Obres notables Crítica de la nació pura
Sobre la nació dels valencians

Lloc web www.joanfmira.info
Modifica dades a Wikidata

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.[1] És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i president d'Acció Cultural del País Valencià.[2] En l'àmbit polític, és simpatitzant i ha estat candidat del Bloc Nacionalista Valencià els anys 2000 i 2003.[2]

Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1984), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 1939 a la ciutat de València, va viure la seua infància a la pedania de La Torre d'aquesta ciutat. El 1959 va obtindre el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma, i a l'any següent, també a Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. El 1962 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i es va doctorar en Filosofia i Lletres per la mateixa universitat l'any 1971.[3] Posteriorment, va treballar en aquesta com a professor de grec entre 1983 i 1991. Des del 1991, és catedràtic d'aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, on desenvolupa la seua tasca docent.[3]

Al llarg dels anys setanta va col·laborar al Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona, i en els anys 1978 i 1979 fou professor de la Universitat de Princeton. Dirigí l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social entre els anys 1980 i 1984, i el 1982 fundà el Museu d'Etnologia de València, institució que va dirigir fins a 1984.[1] El 1999 va entrar a ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2013 va presentar El tramvia groc (Proa), on recull les experiències de la seua infantesa a la pedania de La Torre de València durant la dècada del 1940 i 1950.[4][5] El març de 2016 va ser elegit acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.[6] Per la seua trajectòria ha sigut guardonat amb diversos premis, entre els quals destaquen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004, el premi Gabriel Alomar el 2005 o el Premi 9 d'octubre de les Lletres Valencianes el 2016.

Pel que fa a l'àmbit cívic, Joan Francesc Mira va ser un dels fundadors d'Acció Cultural del País Valencià el 1971, que seria legalitzada amb la restauració de la democràcia el 1978. L'organització buscava promoció de la llengua i cultura valenciana, així com la recuperació de la consciència civil entre els valencians. Junt a Mira, altres fundadors de renom foren Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Andreu Alfaro i Eliseu Climent.[7]

El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi per la seua dedicació cívica. El 1992 va ser nomenat president d'Acció Cultural del País Valencià,[1] que havia ajudat a fundar, i el 1999 deixà la presidència per a ser candidat a les Corts Valencianes per la coalició anomenada Valencians pel Canvi, en la qual s'integrava el Bloc Nacionalista Valencià. A més de la seua participació en les eleccions valencianes de 1999, posteriorment va ser candidat del Bloc Nacionalista Valencià a les eleccions generals del 2000 i a les eleccions valencianes de 2003, on va tancar de manera simbòlica la llista del BLOC per Castelló. Així mateix, el seu fill Roger Mira va ser cap de llista de Compromís en Castelló a les eleccions generals espanyoles de 2011.[8]

El juliol de 2012, Joan Francesc Mira va ser elegit novament president d'Acció Cultural del País Valencià en substitució d'Eliseu Climent.[9][10] El maig del mateix any, durant les votacions a les Corts Valencianes per renovar el Consell Valencià de Cultura, Compromís va proposar Joan Francesc Mira com a membre d'aquesta institució per ser independent i tindre un currículum superior i important per dignificar el CVC.[11] Però, el PP va pactar amb el PSPV-PSOE[12] i va vetar Mira,[13] impedint-li ocupar una de les 25 places del CVC.[14]

El 2016, el Museu Valencià d'Etnologia, centre que ell mateix va impulsar el 1982, va dedicar-li una exposició.[15]

Obres[modifica | modifica el codi]

Joan Francesc Mira a l'acte d'inauguració de l'exposició Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II organitzada per la Fundació Josep Pla (2008)[16]

També és autor de novel·les i contes com ara El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989) -premi Lectors del Temps 1990 i un acostament temàtic a l'Ulisses de Joyce-, Borja Papa (1996), Quatre qüestions d'amor (1998) i Purgatori (2002).

Com a traductor, destaquen les seues versions de La Divina Comèdia (2001), dels Evangelis (2004) i de l'Odissea (2011).[17]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • El bou de foc (1974)
  • Els cucs de seda (1975)
  • El desig dels dies (1981)
  • Viatge al final del fred (1983)
  • El treballs perduts (1989)
  • Borja Papa (1996)
  • Purgatori (2002)
  • El professor d'història (2008)
  • El tramvia groc (2013)

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

  • Quatre qüestions d'amor (1998)
  • Els cucs de seda (1975)

Assaigs, estudis, biografies[modifica | modifica el codi]

  • Som. Llengua i Literatura (1974)
  • Un estudi d'antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
  • Els valencians i la terra (1978)
  • Introducció a un País (1980)
  • Població i llengua al País Valencià (1981)
  • Crítica de la nació pura (1985)
  • Hèrcules i l'antropòleg (1994)
  • Sense música ni pàtria (1995)
  • Sobre la nació dels valencians (1997)
  • Cap d'any a Houston (1998)
  • Els Borja. Família i mite (2000)
  • Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador (2002)
  • La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004)
  • Vida i final dels moriscos valencians (2009)[18]
  • En un món fet de nacions (2008)
  • Europeus. Retrat en setanta imatges (2010)

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • Borja Papa (1997)
  • Valencia para visitantes y vecinos (1999)
  • Los Borja: familia y mito (2000)
  • El tramvia (2001), de Claude Simon
  • La divina comèdia (2001)
  • Evangelis (2004)
  • l'Odissea (2011)

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Joan Francesc Mira parla sobre la Processó Cívica del 9 d'octubre en un vídeo d'una campanya del web Valencianisme.com per a la Diada Nacional del País Valencià del 2012.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Joan Francesc Mira i Casterà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Joan Francesc Mira substituirà Eliseu Climent a la presidència d'ACPV» (en valencià). Vilaweb, 10-07-2012.
  3. 3,0 3,1 «Joan Francesc Mira» (en castellà). Biografia a Elpoderdelapalabra.com.
  4. Pons, Pere Antoni «Gaziel i Segarra, feu lloc a Joan Francesc Mira». Ara, 18-10-2013, p. 45.
  5. Miró, David «Joan Francesc Mira: "No envege la infantesa de ningú"». Ara, 01-11-2013, p. 40.
  6. «Joan Francesc Mira, Carme Miquel y Rafael Ramos, nuevos académicos de la AVL» (en castellà). La Vanguardia, 11-03-2016.
  7. «Què és Acció Cultural del País Valencià?». ACPV.
  8. Roger Mira i Jordi Julià seran els candidats per Castelló de Compromís al Congrés i al Senat notícia a Vilaweb del 24 de setembre de 2011
  9. «Joan Francesc Mira presidix la nova junta directiva d'ACPV» (en valencià). Europa Press, 24-07-2012.
  10. «Joan Francesc Mira serà el nou president d'ACPV i Eliseu Climent serà nomenat president fundador» (en valencià). Diari Ara.
  11. CVC: Blasco defiende la propuesta de su mujer, Consuelo Císcar Diariocriticocv.com (castellà)
  12. Un pacte PP-PSPV deixa fora del Consell de Cultura el candidat de Compromís, Joan Francesc Mira Vilaweb.cat
  13. El PP veta Joan Francesc Mira al Consell Valencià de Cultura Fullquatre.com
  14. El PP veta al escritor y ensayista Joan Francesc Mira para el Consell Valencià de Cultura Lavanguardia.es (castellà)
  15. «El Museu d'Etnologia dedica una exposición a Joan Francesc Mira». Eldiario.es, 07-12-2016.
  16. «Exposició Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II». Fundació Josep Pla. [Consulta: 18 juliol 2012].
  17. Fitxa editorial de la traducció de l'Odissea
  18. Pujoll, Clàudia «Entrevista a Joan F. Mira». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 22-23. ISSN: 1695-2014.
  19. «Joan Francesc Mira rep aquest dissabte el Socarrat Major 2015». La Veu. [Consulta: 7 febrer 2015].
  20. «Joan Francesc Mira, Manuel Boix i Cèlia Amorós, entre més, reben la Distinció de la Generalitat Valenciana». Vilaweb, 09-10-2016.
  21. «Joan Francesc Mira: “L’antropologia hauria de ser més que observació i interpretació desencarnades, i la literatura, més que passatemps sense substància”». Universitat de València, 01-12-2016.
  22. «La Junta Directiva d'ACPV acompanya el president Mira en l'acte de Lliurament de la Medalla de la Universitat de València». Acció Cultural del País Valencià, 01-12-2016.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]