Premi Andròmina de narrativa
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | premi literari  |
|---|---|
| Estat | Espanya |
El Premi Andròmina de narrativa és un premi literari en llengua valenciana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any a la ciutat de València.
Al premi hi poden optar totes les obres, inèdites i en llengua catalana, escrites en les diverses modalitats de narrativa i té una dotació de 10.000 euros.
Guanyadors[modifica]
- 1973: «Assaig d'aproximació a 'Falles folles fetes foc'» d'Amadeu Fabregat
- 1974: «Els cucs de seda» de Joan Francesc Mira
- 1975: «Matèria de Bretanya» de Carmelina Sánchez-Cutillas
- 1976: «Ramona Rosbif» d'Isa Tròlec
- 1977: «Rondalla del retorn» de Josep Piera
- 1978: Desert
- 1979: «Crim de Germania» de Josep Lozano
- 1980: «Honorable míster R» d'Ignasi Riera
- 1981: «Àmbit perdurable» de Rafael Ventura Melià
- 1982: «Ducat d'ombres» de Joan M. Monjo
- 1983: «Calidoscopi» de Josep Franco
- 1984: «Mamil·la, encara» de Jaume Santandreu
- 1985: «L'ocell» de Ricard Creus
- 1986: Desert
- 1987: «Vol nocturn» de Gemma Lienas
- 1988: «Desfici» d'Isabel Olesti
- 1989: «L'hora dels eclipsis» de Maria de la Pau Janer
- 1990: «Perfum romanial» d'Antoni-Lluc Ferrer i Morro
- 1991: «Un silenci sec» de Ponç Puigdevall
- 1992: «L'última primavera» d'Antoni Dalmases i Pardo
- 1993: «L'últim muetzí» de Rafael Escobar i Martínez
- 1994: «Tres d'amor» de Víctor Batallé i Serra
- 1995: «Camí de palau» de Miquel Mas Ferrà
- 1996: «Espècies perdudes» de Vicent Josep Escartí i Soriano
- 1997: «Les confidències del comte de Buffon» de Martí Domínguez Romero
- 1998: «Els tatuatges» de Josep Pujol i Coll
- 1999: «Ella ve quan vol» de Matthew Tree
- 2000: Desert
- 2001: «L'home que ensumava dones» d'Isabel-Clara Simó
- 2002: «Crònica de la devastació» de Vicent Usó i Mezquita
- 2003: «Quina lenta agonia la dels ametllers perduts» de Toni Cucarella
- 2004: «L'Altíssim» de Joan Jordi Miralles
- 2005: «L'Estrep (Pólvora de Rei)» de Joan Olivares i Alfonso
- 2006: «La geografia de les veus» de David Nel·lo i Colom
- 2007: «L'aprenentatge de la soledat» de David Vilaseca
- 2008: «Els neons de Sodoma» de Xavier Aliaga
- 2009: «Andròmines» de Rafael Gomar
- 2010: «Les ratlles de la vida» de Raquel Ricart
- 2011: «El poder excloent de l'essa sorda» de Daniel O'Hara
- 2012: Ex aequo «La passió italiana» de Josep-Lluís Carod-Rovira i «Hi ha morts que pesen cent anys» de Tomàs Llopis[1]
- 2013: Desert
- 2014: «Trencatenebres» de Juli Alandes
- 2015: «L'assassí que llegia Vidal Vidal» de Miquel Àngel Estradé
- 2016: «La vida és dura» de Josep Franco i Martínez
- 2017: Les llàgrimes d'Orfeu de Vicent Pallarés i Porcar
- 2018: Fons de formes de Salvador Company[2]
- 2019: Les espines del peix de Josep Colomer[3]
- 2020: No sé què mor de Ramon Ramon [4]
Referències[modifica]
- ↑ Serra, Montserrat. «Carod-Rovira guanya el Premi Octubre de narrativa i es reivindica com a escriptor». Vilaweb, 28-11-2012. [Consulta: 29 octubre 2012].
- ↑ Martí Monterde, Salvador Company i Carles Mulet, guanyadors dels Premis Octubre, vilaweb, 27 d'octubre de 2018
- ↑ «Josep Igual, Joan Duran, Josep Colomer y Carles Batlle, galardonados con los Premis Octubre 2019». La Vanguardia.
- ↑ Camps Barber, Esperança «La pandèmia i els presos polítics marquen els 49 Premis Octubre». vilaweb, 31-10-2020 [Consulta: 2 novembre 2020].