Tomàs Llopis i Guardiola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomàs Llopis i Guardiola
Tomàs Llopis i Guardiola.jpg
Biografia
Naixement 19 de juliol de 1954
Beniarbeig, (Marina Alta)
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Tomàs Llopis i Guardiola (Beniarbeig, Marina Alta, 19 de juliol de 1954) és un escriptor, rapsode i catedràtic valencià.[1]

Biografia[modifica]

Cursà estudis superiors de Filosofia i Lletres (especialitat de Filologia Moderna) a la Universitat de València. Ha realitzat col·laboracions periodístiques sota el pseudònim de «La fam & Les ganes de menjar», juntament amb Carles Mulet, i ha col·laborat en diverses publicacions d'orientació literària, com ara L'Aiguadolç, Serra d'Or o Canelobre. A L'Aiguadolç, junt amb els articles d'investigació i crítica literària, ha coordinat diversos dossiers, entre ells el dedicat a Enric Valor sobre el qual també ha publicat altres estudis. Ha editat i traduït, sol o en col·laboració amb Germain Droogenbroodt, poemes d'autors com Monika Cämmerer, el mateix Droogenbroodt, Bei Dao, Reiner Kunze o Satish Gupta, entre d'altres.

Ha publicat llibres de caràcter didàctic de llengua i literatura catalanes per a l'ensenyament secundari, ha estat curador de l'edició dels llibres Vides planes de Maria Ibars, Costumari valencià de Bernat Capó i Burrera comprimida de Salvador Bolufer. Té obra publicada en les antologies 9 narradors de la Marina Alta (1990), Antologia poètica de la Marina Alta (1997), Antologia literària de la Marina Alta (2001), Nous relats on line (2001), Corona poètica valenciana a Jacint Verdaguer (2003), Poetes del Sud (2004), Jocs Florals a Cavanilles (2005), Homenatge a la Marina (2006) i 10 anys de Premi Iaraní (2009.

Ha obtingut el premi Iaraní (Gandia, 1996) amb l'obra Músic pagat no fa bon so, el premi 25 d'abril de Poesia (Benissa, 1999) amb Palau de cendra i el Joan Climent (Gandia, 2002).

Com a rapsode recitador, participa en recitals poètico-musicals basats en textos de diversos autors en llengua catalana com Ausiàs March, Estellés, Carner, Carles Salvador, Pere Quart, Antoni Prats, etc. i d'autors estrangers molt sovint extrets de la seua activitat com a traductor. Des de fa uns quants anys col·labora, posant veu a textos poètics, en algunes actuacions del grup Daniya. Ha participat en els espectacles poètics Dolç me sembla l'amarg (Ausiàs March i V. A. Estellés), Hotel París (V. A. Estellés), Burrera comprimida (Salvador Bolufer) i Llibre de Dénia (V. A. Estellés, música Miquel Pérez Perelló), del qual hi ha un enregistrament en CD.

El 2012 és proclamat guanyador ex aequo junt amb Josep Lluís Carod-Rovira del Premi Andròmina de narrativa dels Premis Octubre,[2][3] amb la novel·la històrica Hi ha morts que pesen cent anys en la qual Llopis recrea una nissaga de Beniarbeig (el seu poble), des de l'expulsió dels moricos fins a la Segona Germania, el 1693, amb un epíleg que allarga la història de l'últim protagonista fins al començament de la Guerra de Successió.[4]

Des de l'octubre del 2011 participa en la junta d'Acció Cultural del País Valencià on participa en la seua secció d'ensenyament.[5] Actualment resideix a Pego on ensenya a l'Institut IES Enric Valor.

Obres[modifica]

Investigació i divulgació
  • Llibre de la banda : 75 anys de la Unió Musical de Beniarbeig, 2001. 
Narrativa
  • El rei cec. Barcelona: Planeta & Oxford, 2005 [infantil]
  • Lluc. València: Edicions 3i4
  • Les volves d'aquella neu. Picanya. Edicions del Bullent, 2018 [juvenil]
  • Hi ha morts que pesen cent anys. València: Edicions 3i4. 
  • Contra les aules. València: Edicions 3i4. 2016
Poesia
  • Palau de cendra. Barcelona: Columna, 2000
  • Sospirs de Babel. Palma: El Tall, 2006
Estudis literaris
  • Curs de narrativa (amb Antoni Espí Cardona). Barcelona: Laertes, 1988
  • Curs de poesia (amb Antoni Espí Cardona). Barcelona: Laertes, 1989

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Daniel O'Hara
El poder excloent de l'essa sorda
Premi Andròmina de narrativa
amb Josep Lluís Carod-Rovira

2012
Succeït per:
Juli Alandes Albert
Trencatenebres