Beniarbeig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaBeniarbeig
Bandera de Beniarbeig Escut de Beniarbeig
Escut de Beniarbeig
Riu Girona a Beniarbeig.jpg
El riu Girona al seu pas per Beniarbeig,
amb la vila vella i la serra de Segària al fons

Localització
Localització de Beniarbeig respecte del País Valencià.png
38° 49′ 18″ N, 0° 00′ 06″ O / 38.821666666667°N,0.0016666666666667°O / 38.821666666667; -0.0016666666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaMarina Alta

Municipi 1
Conté la localitat Benicadim
Població
Total 1.919 (2017)
• Densitat 274,14 hab/km²
Gentilici Beniarbegí, beniarbegina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 7 km²
Altitud 42 m
Limíta amb
Partit judicial Dénia
Història
Festa major Darrera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Vicente Cebolla Seguí
Identificador descriptiu
Codi postal 03778
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 03026
Codi ARGOS de municipis 03026
Altres

Lloc web www.beniarbeig.org
Modifica les dades a Wikidata
Carrer Major de Beniarbeig
El nou pont sobre el riu Girona, vist des del marge esquerre, que dóna accés al poble des d'Ondara
Passeig de Jaume I, al cor de la vila. És de nova construcció; travessa tot el centre i segueix el recorregut d'un barranc assecat

Beniarbeig[1] és una població valenciana de la comarca de la Marina Alta. Segons el cens del 2017, el municipi té 1.919 habitants.

Geografia[modifica]

Beniarbeig es troba a la fita entre la Rectoria i el Marquesat de Dénia, al peu de la serra de Segària i creuat pel riu Girona, que deixa la major part del poble al seu nord. El pont que creuava aquest riu era d'inicis del segle XX i es va enfonsar per la riuada del 12 d'octubre del 2007. El seu terme municipal té 7,4 km2. Es troba a 42 metres d'altitud de mitjana i a només 3 km de distància de la platja.

Límits[modifica]

El terme municipal de Beniarbeig limita amb Benidoleig, Benimeli, Ondara, Pedreguer, Sanet i els Negrals i el Verger (tots a la mateixa comarca).

Accés[modifica]

S'hi accedeix mitjançant l'eixida 62 de l'autopista AP-7 o per la nacional N-332 que passa per la localitat propera d'Ondara. Per dins de la població creuen la carretera comarcal del Verger-Sagra, la carretera comarcal de Beniarbeig-Pedreguer i l'antic camí de Beniarbeig-Ondara.

  • Transports públics:

A Dénia i Gandia, se'n troben les estacions de ferrocarril més properes. A Dénia, cap a Alacant, i a Gandia, cap a València. A Dénia, hi ha la línia marítima de passatgers cap a Eivissa i Palma.

També n'ixen autobusos a València i a Alacant, a Ondara i al Verger.

Els pobles més propers als quals es pot accedir des de Beniarbeig són Ondara, el Verger, i els Poblets, a la costa; cap a l'interior, hi ha Sanet i els Negrals, Benimeli, el Ràfol, Sagra, Tormos, Orba; i cap al sud, a 4 km, es troba Pedreguer.

Història[modifica]

Beniarbeig era una antiga alqueria musulmana, que després de la conquesta pertangué al comte de Sinarques. El 1535, la seua parròquia es desvinculà de la de Dénia, junt amb les de Beniomat i Benicadim,[2] que acabaren despoblades, i esdevingué rectoria de moriscos. El 1643, passà a jurisdicció del marqués de Dénia. Al segle XVIII, una important crisi econòmica deixà la població en una xifra inferior a la que hi havia abans de l'expulsió dels moriscos del 1609. La crisi demogràfica continuà al principi del segle XX, en què hi hagué emigració cap a França i Algèria. A mitjan segle XX, es rebé alguna immigració procedent d'Andalusia.

El 12 d'octubre del 2007, fortes pluges, que superaren els 400 mm, causaren que el riu Girona es desbordés. Aquesta riuada destrossà l'antic pont sobre el riu. Fou el major creixement documentat del Girona. Més d'un any després, s'hi obrí un nou pont, d'estil modern i de metall. Les runes del pont antic s'han ressituat en un parc vora el riu, a poca distància de l'emplaçament original. També s'hi ha regenerat tota la flora i fauna -com ara cignes i ànecs- del riu, convertint-lo en un paratge natural important per a la comarca.

Economia[modifica]

L'economia en depén del conreu de la taronja. També hi ha oliveres i pinars. Els darrers anys, s'ha diversificat cap a la construcció i els serveis. Molts d'aquests últims treballen fora del poble, en pobles costaners de la comarca.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Luis Sese Oliver UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Luis Sese Oliver AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Luis Sese Oliver AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Luis Gil Pastor PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Luis Gil Pastor PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Luis Gil Pastor PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Luis Gil Pastor PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Luis Gil Pastor PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicent Cebolla Seguí PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Vicent Cebolla Seguí PP 13/06/2015 --
Resultats electorals - Beniarbeig, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Vicent Cebolla Seguí 525 5
Partit Socialista del País Valencià Luis Gil Pastor 466 4
Total 991 9

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Beniarbeig[3]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2008
917 885 849 909 936 969 1.146 1.163 1.091 1.160 1.172 1.548 1.729 1.889

La major part són nascuts al mateix poble i una minoria són d'altres pobles de la comarca, del País Valencià, de la resta de l'estat i de l'estranger. Els darrers anys, està augmentant el nombre de famílies immigrants europees i llatinoamericanes.

L'origen de la població és el següent (font: població escolar any 2003):

  • Beniarbeig: 35,15%
  • D'altres localitats de la província d'Alacant: 21,68%
  • De les províncies de Castelló i València: 10,1%
  • D'altres comunitats autònomes: 12, 67%
  • De l'estranger: 20, 4%

Monuments[modifica]

  • Església de Sant Joan Baptista, barroca, del segle XVIII, és la seua ressenya patrimonial, a banda del nou ajuntament inaugurat recentment.
  • La finca Santonja, casa senyorial situada a l'eixida oriental de la població.

Festes[modifica]

  • Festes patronals. Se celebren la darrera setmana d'agost en honor a Sant Roc.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniarbeig Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]