Calp

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Escut de Calp
CALPSUITOPIA.jpg
Vista de Calp

Localització
Localització de Calp respecte del País Valencià.png
 38° 38′ 42″ N, 0° 02′ 39″ E / 38.645°N,0.044166666666667°E / 38.645; 0.044166666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaMarina Alta
Municipi 1
Població
Total 21.633 (2018)
• Densitat 920,16 hab/km²
Gentilici Calpí, calpina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 23,51 km²
Altitud 59 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Organització política
• Alcalde César Sánchez Pérez
Identificador descriptiu
Codi postal 03710
Fus horari
Codi de municipi INE 03047
Codi ARGOS de municipis 03047
Altres
Agermanament amb

Lloc web www.calp.es
Modifica les dades a Wikidata

Calp[1] és una ciutat valenciana situada a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta.

Geografia[modifica]

Port pesquer de Calp

La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d'Ifac que amb els seus 332 m. d'alçada s'endinsa vora 1 km en la mar; a banda del seu interés paisatgístic també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat Parc Natural. Però el terme, de 23,5 km2, també ofereix molt bones platges de sorra i cales i badies de pedra. Altres llocs d'interés són Les Salines, llacuna de què s'ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l'extracció de sal i salaó de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l'esbarjo.

D'entre les platges, hi ha la platja del Cantal Roig, que es diu així perquè hi havia roca de color roig. El novembre de 2018, la sorra roja de la platja va desaparèixer.[2]

Història[modifica]

Existeixen diverses teories sobre l'origen del topònim de Calp. Emili Casanova i Herrero, com a president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va emetre un informe on assenyala que "El topònim Calp, problement d'origen preromà, és l'única forma documentada tant en època musulmana, amb la grafia Qalp, com després de la conquesta de Jaume I i durant tota l'édat mitjana." "La forma Calpe és una adpatació morfològica al castellà del topònim genuí Calp"

Tenim evidències de l'antiguitat de Calp per troballes, datades en l'Edat del Bronze i en època ibera, fetes al voltant del Penyal i el Morro del Toix. Dels romans s'han trobat moltes deixalles, monedes, paviments i, sobretot, els Banys de la Reina, colònia dedicada a la salaó del peix.

Poca informació ens ha arribat del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribueix a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia però altres historiadors parlen de 1254; malgrat tot, el que sí que queda clar és que no es repoblà amb cristians fins després de l'aixecament d'Al-Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llúria, que va impulsar la construcció d'un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarrià, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscos; en 1359 aquest mateix monarca hagué de lluitar contra Pere I el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d'Ifac i molts dels seus pobladors s'establiren en l'alqueria origen de l'actual Calp; després va pertànyer al comtat de Dénia; el 1386 es va procedir a la partició del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l'expulsió morisca, en 1609, deixa la població sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant aquest segle obligaren a nous reforçaments de la població fins que el 3 d'agost de 1637 un dels atacs dels àrabs va propiciar un dels fets més luctuosos de la història de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l'Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d'or i pirates presos.

En la guerra de Successió pren partir per l'arxiduc Carles, les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independència fou testimoni d'una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813. En l'edat Moderna passà a mans de Roderic de Rebolledo i per aquest als Palafox, els quals exerciren la jurisdicció fins a la dissolució del règim senyorial el 1837.

Economia[modifica]

Tradicionalment ha estat una població agrícola, que produïa ametla, pansa i garrofes; la seua economia també es recolzava en la pesca i l'extracció de sal, però el segle passat – ja en els anys trenta va estiuejar-hi n'Ernest Hemingway – sobretot a partir dels seixanta s'ha convertit en un municipi turístic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.

Demografia[modifica]

En 2016 s'hi enregistren 19.591 habitants, amb un decens d'un terç dels empadronats des de 2010, arran de l'esclat de la bombolla immobiliària i el retorn de molts dels europeus comunitaris que s'hi havien establert els anys precedents. Segons el padró de l'INE de 2016, el 41,6% de la població era de nacionalitat estrangera, principalment romanesos (1.191 censats, un 6,4% del total del padró) i britànics (1.250, un 6,1% del padró).

Evolució demogràfica de Calp [3]
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2010 2011 2012 2014 2016
Població 1.667 2.008 2.415 2.306 2.480 2.241 1.922 1.970 2.177 3.399 8.000 10.962 16.733 26.382 29.909 29.718 29.550 22.437 19.591

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) n'obtingué 9 regidors, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 4, Gent de Calp (GdC) 2, Alternativa Popular para Calpe (APPC) 2, Sí Se Puede Calp (SSPC) 2 i Compromís per Calp (Compromís) 2. La coalició Calp Independientes-Els Verds perdé els 2 regidors de 2011.

En les Eleccions municipals de 2019, aquests foren els resultats:

Escut de Calp.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Calp

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Logo PP 2019.png Ana Sala Fernández 2.699 37,96% 9
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Santos Antonio Pastor Morato 1.873 26,34% 6 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís per Calp Compromís (isotip).svg Ximo Perles Pérez 809 11,38% 2
Ciudadanos Logo actual Ciudadanos.jpg Juan Manuel del Pino 593 8,34% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Defendamos Calp DefendamosCalp.jpg Paco Quiles Zaragoza 565 7,95% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
VOX VOX logo.svg Salvador Ferrer Jorro 248 3,49% 0
Gent de Calp Gent de Calp.jpg Pedro Jaime Ferández Crespo 153 2,15% 0 (Red Arrow Down.svg-2)
Calp Despierta Calpdespiertalogo.jpg Pere Joan Cabrera 124 1,74% 0
Vots en blanc Transparent.gif 47 0,66%
Total vots vàlids i regidors 7.288 100 % 21
Vots nuls 65 0,91%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7176 47,20%**
Abstenció 8.027* 52,80%**
Total cens electoral 15.315* 100 %**
Alcalde: Ana Sala Fernández (PP) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (9 vots de PP i dos vots de Ciudadanos)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Calp es Ana Sala Fernández, del Partit Popular.[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francisco Camáñez Crespo UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francisco Camáñez Crespo GIC[6] 28/05/1983 --
1987 - 1991 Violeta Rivera López PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Violeta Rivera López PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Javier Morató Vives PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Javier Morató Vives PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Javier Morató Vives PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Luis Guillermo Serna García
Josep Joaquim Tur Ciscar
PSPV-PSOE
BVC[7]
16/06/2007
106/10/2008
Moció de censura PSD+PP+BVC
--
2011 - 2015 César Sánchez Pérez PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 César Sánchez Pérez PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Ana Sala Fernández PP 15/06/2019 Pacte PP + Ciudadanos
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Edificis d'interés[modifica]

Carrer típic de Calp

Monumentalment Calp conserva el conjunt format pel Torrassa de la Peça, del segle XV, que alberga el Museu del Col·leccionista; part de les muralles i l'església Vella, del XIV, únic exemplar de gòtic mudèjar del País, adossada a la nova com a capella d'aquesta; i a més a més:

  • Castell-Fortalesa. Al cim de El Castellet, al costat del barranc del Mascarat. Edifici musulmà en ruïna total.
  • Torre del Castellet. Declarada BIC.
  • La Casa Nova. Típica granja fortalesa edificada en el segle XIV i modificada fins al XVII.
  • Ermita de sant Salvador. Bastida en estil gòtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat.
  • Església de la Mare de Déu de les Neus. De 1973-1975.
  • Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles XVII-XVIII situada al Tossal de la Cometa.
  • Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles IV-V de què ja hem parlat.
  • Pou Salat. Pou i abeurador del segle XVIII.
  • Torre del Molí, o del Morelló. Aixecada en el XIX sobre una torre guaita dels temps de Felip II, constitueix un exemple dels molins fariners de la Marina.
  • Alguns riuraus pel disseminat del municipi. Típiques construccions destinades a l'assecament de la pansa.
  • També hi ha els museus Arqueològic Municipal, de l'Artesà i el Fester.

Festes[modifica]

Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble. Hom pot trobar quelcom tan valencià com els Moros i Cristians, que se celebren tots els anys al voltant del 22 d'octubre, dia del Crist de la Suor, patró del poble, o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar els Carnestoltes, que organitza la comunitat d'orige alemany on participen grups carnavalescs de ciutats germàniques. Organitzades per la Casa d'Andalusia es fan romeries i fires de caràcter andalús. Festes més tradicionals i velles, però, són les del dia de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, i les celebrades el dia de la Mare de Déu de les Neus, patrona de Calp, on, els dies següents, hi ha bous al carrer. També hi ha una falla per Sant Josep i fogueres per Sant Joan, especialment a la partida de la Cometa i Cases de Torrat, antic nucli de població camperola.

Gastronomia[modifica]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, així podem tastar: arròs amb ceba i peix, guisat de bull (saladura d'un budell de tonyina), la llauna de Calp, paella de bacallà i floricol, la fideuà, el cruet de peix, arròs amb tonyina i gambes, arròs negre, putxero de polp, arròs del senyoret, a banda, caldero i un llarg etcètera. Però també les carns – ànec, vedella, conill, perdiu - i els embotitsbotifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada - són treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolços de Nadal i Pasqua.

Referències[modifica]

  1. Decret 125/2009, de 28 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Calp/Calpe per la forma exclusiva en valencià de Calp
  2. «Desaparece la playa del Cantal Roig de Calp». Levante-EMV, 21-11-2018 [Consulta: 22 novembre 2018].
  3. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996.
  4. Plantilla:Https://resultados.eleccioneslocaleseuropeas19.es/
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Calp. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].
  6. GIC són les sigles de Grup Independent de Calp.
  7. BVC són les sigles de la coalició Bloc-Verds-BVC.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calp Modifica l'enllaç a Wikidata