Calp

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCalp
Escut de Calp.svg
Calpe vista general.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Calp respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 38′ 42″ N, 0° 02′ 39″ E / 38.645°N,0.044166666666667°E / 38.645; 0.044166666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesla Marina Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total22.725 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat966,61 hab/km²
GentiliciCalpí, calpina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície23,51 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud59 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCésar Sánchez Pérez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03710 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03047 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03047 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcalp.es Modifica el valor a Wikidata

Calp[1] és una ciutat del País Valencià situada a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta.

Geografia[modifica]

Port pesquer de Calp

La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d'Ifac que amb els seus 332 m d'alçada s'endinsa vora 1 km en la mar; a banda del seu interés paisatgístic també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat Parc Natural. A més a més, el terme, de 23,5 km², disposa de molt bones platges d'arena i cales i badies de pedra. Altres llocs d'interés són les Salines, llacuna de què s'ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l'extracció de sal i salaó de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l'esbarjo.

D'entre les platges, hi ha la platja del Cantal Roig, que es diu així perquè hi havia roca de color roig. El novembre de 2018, la sorra roja de la platja va desaparèixer.[2]

Història[modifica]

Sobre l'origen del topònim de Calp, el president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Emili Casanova i Herrero, va emetre un informe on assenyalava que «El topònim Calp, probablement d'origen preromà, és l'única forma documentada tant en època musulmana, amb la grafia ⟨Qalp⟩, com després de la conquesta de Jaume I i durant tota l'edat mitjana. [...] La forma Calpe és una adpatació morfològica al castellà del topònim genuí Calp».

Tenim evidències de l'antiguitat de Calp per troballes, datades en l'edat del bronze i en època ibera, fetes al voltant del Penyal i el Morro del Toix. Dels romans s'han trobat moltes restes, monedes, paviments i, sobretot, els Banys de la Reina, colònia dedicada a la salaó del peix.

Existix poca informació del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribuïx a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia, però altres historiadors parlen de l'any 1254. Malgrat tot, el que sí que queda clar és que no es repoblà amb cristians fins després de l'alçament d'Al-Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llúria, que va impulsar la construcció d'un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarrià, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscos; en 1359 el Cerimoniós hagué de lluitar contra Pere I el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d'Ifac i molts dels seus pobladors s'establiren en l'alqueria origen de l'actual Calp; després va pertànyer al comtat de Dénia; el 1386 es va procedir a la partició del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l'expulsió morisca, en 1609, deixa la població sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant el segle xvii obligaren a nous reforçaments de la població fins que el 3 d'agost de 1637 un dels atacs dels àrabs va propiciar un dels fets més luctuosos de la història de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l'Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d'or i pirates presos.

En la Guerra de Successió pren partit per l'arxiduc Carles, les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independència fou testimoni d'una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813. En l'edat moderna passà a mans de Roderic de Rebolledo, qui va llegar la població als Palafox, els quals exerciren la jurisdicció fins a la dissolució del règim senyorial el 1837.

Economia[modifica]

Tradicionalment ha estat una població agrícola, que produïa ametla, pansa i garrofes; la seua economia també es recolzava en la pesca i l'extracció de sal, però el segle passat —ja en els anys trenta va estiuejar-hi n'Ernest Hemingway— sobretot a partir dels seixanta s'ha convertit en un municipi turístic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.

Demografia[modifica]

En 2016 s'hi enregistren 19.591 habitants, amb un descens d'un terç dels empadronats des de 2010, arran de l'esclat de la bombolla immobiliària i el retorn de molts dels europeus comunitaris que s'hi havien establert els anys precedents. Segons el padró de l'INE de 2016, el 41,6% de la població era de nacionalitat estrangera, principalment romanesos (1.191 censats, un 6,4% del total del padró) i britànics (1.250, un 6,1% del padró).

Evolució demogràfica de Calp [3]
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2010 2011 2012 2014 2016
Població 1.667 2.008 2.415 2.306 2.480 2.241 1.922 1.970 2.177 3.399 8.000 10.962 16.733 26.382 29.909 29.718 29.550 22.437 19.591

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV), 2 de Compromís per Calp (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 de Defensem Calp.

Escut de Calp.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Calp

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Logo PP 2019.png Ana Sala Fernández 2.702 37,98% 9 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Santos Antonio Pastor Morato 1.873 26,32% 6 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís per Calp Compromís (isotip).svg Ximo Perles Pérez 809 11,37% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Juan Manuel del Pino López 593 8,34% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Defensem Calp DefendamosCalp.jpg Paco Quiles Zaragoza 565 7,94% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 525 7,38% 0 (Red Arrow Down.svg -6)
Vots en blanc Transparent.gif 47 0,66%
Total vots vàlids i regidors 7.114 100 % 21
Vots nuls 62 0,87%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.176 47,20%**
Abstenció 8.027* 52,80%**
Total cens electoral 15.203* 100 %**
Alcaldessa: Ana Sala Fernández (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 9 de PP i 2 de Cs[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Dénia,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Calp es Ana Sala Fernández, del Partit Popular.[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Camáñez Crespo UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Francisco Camáñez Crespo GIC[c] 28/05/1983 --
1987–1991 Violeta Rivera López PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Violeta Rivera López PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Javier Morató Vives PP 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Javier Morató Vives PP 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Javier Morató Vives PP 14/06/2003 --
2007–2011 Luis Guillermo Serna García
Josep Joaquim Tur Ciscar
PSPV-PSOE
BVC[d]
16/06/2007
106/10/2008
Moció de censura PSD+PP+BVC
--
2011–2015 César Sánchez Pérez PP 11/06/2011 --
2015–2019 César Sánchez Pérez PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Ana Sala Fernández PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Edificis d'interés[modifica]

Carrer típic de Calp

Monumentalment, Calp destaca pel conjunt format per la Torrassa de la Peça, del segle xv, que alberga el Museu del Col·leccionista; part de les muralles i l'església Vella, del segle xiv, adossada com a capella al nou temple, i que constituïx l'únic exemplar valencià de gòtic mudèjar. Altre patrimoni de Calp és el següent:

  • Castell-Fortalesa. Al cim de El Castellet, al costat del barranc del Mascarat. Edifici musulmà en ruïna total.
  • Torre del Castellet. Declarada BIC.
  • La Casa Nova. Típica granja fortalesa edificada en el segle segle xiv i modificada fins al xvii.
  • Ermita de Sant Salvador. Bastida en estil gòtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat.
  • Església de la Mare de Déu de les Neus. De 1973-1975.
  • Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles xvii-xviii situada al tossal de la Cometa.
  • Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles iv-v de què ja hem parlat.
  • Pou Salat. Pou i abeurador del segle xviii.
  • Torre del Molí, o del Morelló. Construïda en el segle xix sobre una torre de guaita dels temps de Felip II, constituïx un exemple dels molins fariners de la Marina.
  • Alguns riuraus pel disseminat del municipi. Típiques construccions destinades a l'assecament de la pansa.
  • També hi ha els museus Arqueològic Municipal, de l'Artesà i el Fester.

Festes[modifica]

Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble. Hom pot trobar quelcom tan valencià com els Moros i Cristians, que se celebren tots els anys al voltant del 22 d'octubre, dia del Crist de la Suor, patró del poble, o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar els Carnestoltes, que organitza la comunitat d'origen alemany on participen grups carnavalescs de ciutats germàniques. Organitzades per la Casa d'Andalusia es fan romeries i fires de caràcter andalús. Festes més tradicionals i velles, però, són les del dia de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, i les celebrades el dia de la Mare de Déu de les Neus, patrona de Calp, on, els dies següents, hi ha bous al carrer. També hi ha una falla per Sant Josep i fogueres per Sant Joan, especialment a la partida de la Cometa i Cases de Torrat, antic nucli de població camperola.

Gastronomia[modifica]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, així podem tastar: arròs amb ceba i peix, guisat de bull (saladura d'un budell de tonyina), la llauna de Calp, paella de bacallà i floricol, la fideuada, el cruet de peix, arròs amb tonyina i gambes, arròs negre, putxero de polp, arròs del senyoret, a banda, caldero i un llarg etcètera. Però també les carns —ànec, vedella, conill, perdiu— i els embotitsbotifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada— són treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolços de Nadal i Pasqua.

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Vox (248 vots, 3,49%), Gent de Calp (153 vots, 2,15%) i Calpe Despierta (CaDe) (124 vots, 1,74%).
  2. Gent de Calp, Alternativa Popular para Calpe (APPC) i Sí Se Puede Calp (els dos últims no es presentaren) perderen 2 regidors cadascú obtinguts el 2015.
  3. GIC són les sigles de Grup Independent de Calp.
  4. BVC són les sigles de la coalició Bloc-Verds-BVC.

Referències[modifica]

  1. Decret 125/2009, de 28 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Calp/Calpe per la forma exclusiva en valencià de Calp
  2. «Desaparece la playa del Cantal Roig de Calp». Levante-EMV, 21-11-2018 [Consulta: 22 novembre 2018].
  3. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996.
  4. Pagán, Míriam «Así quedan los principales Ayuntamientos de la Marina Alta» (en castellà). Cadena SER, 15-06-2019.
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.500 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 12-16. inserció 4556/2019 [Consulta: 3 abril 2020].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 3 abril 2020].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Calp», 26-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Calp. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calp