Sanet i els Negrals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSanet i els Negrals
Sanet y Negrals (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista de Sanet i els Negrals, Marina Alta.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Sanet i Negrals respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 49′ 07″ N, 0° 02′ 03″ O / 38.818611111111°N,0.034166666666667°O / 38.818611111111; -0.034166666666667Coord.: 38° 49′ 07″ N, 0° 02′ 03″ O / 38.818611111111°N,0.034166666666667°O / 38.818611111111; -0.034166666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesMarina Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total690 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat172,5 hab/km²
Gentilicisanetera, saneter Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Part deMancomunitat Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta (es) Tradueix, Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta i Mancomunitat Intermunicipal de la Rectoria Modifica el valor a Wikidata
Superfície4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud82 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoaquín Gavilá Mengual (2017) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03769 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03117 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03117 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websanetynegrals.es Modifica el valor a Wikidata

Sanet i els Negrals és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Geografia[modifica]

Està situat al repeu d'un dels vessants de la Serra de Segària, a la subcomarca anomenada la Rectoria, amb clima temperat i a 10 km de la platja. Es troba a 82 msnm, té una densitat poblacional de 152,56 hab/km² i una extensió territorial de 3,9 km². Limita amb els termes municipals de Beniarbeig, Benidoleig, Benimeli i Tormos.

Història[modifica]

En èpoques prehistòriques tota la vall constituir una marjal que s'inundava a les èpoques plujoses. A l'estiu les zones menys profundes s'assecaven, i l'herba fresca alimentava als remugants, cérvols, gaseles, daines, cabirols i cavalls que servien d'aliment als grans felins que habitaven la zona, especialment el lleó. L'home del paleolític, i posteriorment del Neolític, va aprofitar la riquesa del lloc i es va assentar en les nombroses coves que l'envolten, com ara la Cova del Colom, la Cova del Corb, la Cova de les Calaveres, etc.

Tot i que el municipi del Sanet és bastant posterior, hi ha proves d'assentaments humans des de temps molt primerencs. Al cim de la serra de Segària es troben les restes d'un antic poblat iber, probablement edetà, del segle vi aC (SAGVNTVM (PLAVER), 36, 2004: 61 - 75).

El 1997 es va descobrir al terme municipal de Sanet una placa funerària opistògrafa d'origen romà datada al segle i en la qual es pot llegir: D(is) M(anibus) s [(acrum)] / Nom[as] / h(ic) ia[cet] / s(it) t(ibi) t(erra) [l(euis)].[1] Els assentaments romans a la zona van ser abundants, sent el més important el de Dianium (Dénia).

La serra de Segària, als vessants de la qual es troba el poble de Sanet, és rica en restes arqueològiques. A més del poblat iber són importants les restes de la Cova Bolumini, les restes de les terrasses dels àrabs i les restes del que va ser la sumptuosa casa del príncep àrab Abd-El-Melichi Almuzafar, coneguts com La Cadireta del Rei Moro. Es tracta d'un castell que en època cristiana va ser administrat des de 1257 per En Carròs, senyor de Rebollet. Es va considerar un bastió important contra els insurrectes moriscos de l'època d'Al-Àzraq, perquè va ser un dels castells que Jaume I va ordenar que fos avituallat convenientment en previsió d'un atac moro.[2]

Com a curiositat cal destacar que el primer registre escrit del terme "llengua catalana" es troba en el document de cessió dels llocs de Sagra i Sanet a l'Orde de Sant Jaume, signat pel notari Bernat Soler el 17 de setembre de 1341 (Arxiu Històric Nacional, Ordes Militars, Uclés, Sagra i Sanet, carpeta 307, núm. 6 ).

El 1570 va ser adquirit el Lloc de Negrals per D. Lorenzo Merita, primer senyor de Merita, durant el regnat de Felip II.

L'expulsió dels moriscos va afectar enormement l'estatus dels que, aleshores, era pobles independents. Com a conseqüència de la disposició de les Corts de 1626, Negrals va perdre la seua condició de poble. En el mandat s'establia que els pobles afectats per l'expulsió dels moriscos que no aconseguiren atraure suficients repobladors perdrien la seua condició de municipis. Per això els senyors Pascual, gentilhòmens d'Oliva als quals pertanyia el poble des d'antic, van perdre les competències jurisdiccionals a favor del marqués de Dénia.[3] A diferència del que passà amb els Negrals, els pobles de Sagra i Sanet sí que van aconseguir atraure prou repobladors i van poder mantenir el seu estatus. Els cristians vells que els van repoblar provenien de pobles pròxims, com ara Penàguila,[4] Oliva i Pego, però també de zones més llunyanes com Catalunya i Mallorca.

En 1834 es van unir els dos nuclis formant l'actual Sanet i Negrals. En aquella època, els brots de còlera afectaven la població de manera recurrent i eren molts els que fugien de les grans ciutats. Aquell mateix any va arribar a la zona una senyora, anomenada Donya Dionisia Torres García de Navasqüés, vídua del tinent coronel Antonio Barta Estébanez, procedent de Saragossa per a resguardar-se de l'epidèmia. Les autoritats de la zona, que no tenien instal·lacions apropiades per a acollir-la, van establir que la dona es mantingués en quarantena una cova propera. La senyora va ser en un principi assistida per la família Mut-Torres amb la qual mantenia algun parentiu, però va acabar per morir-hi el 6 de novembre d'aquell mateix any. Al cap de poc també va morir el seu assistent, Pere Mut, i 18 persones més de la zona per la pandèmia. En record a aquells fets, a l'esmentada cova és coneguda en l'actualitat com a la Cova de la Senyora.[5]

Hi ha proves que indiquen que habitants del Sanet i Negrals van participar en les revoltes del 1848, tal com indica l'ordre de crida i cerca contra José Gómez (Secretari del Sanet i Negrals).[6] Els avalots van ser importants a la província d'Alacant, i pretenien estendre els efectes de la revolució parisenca que va aconseguir enderrocar a Lluís Felip i instaurar la Segona República a França. La revolució de 1848, encara que pretenia posar fi al regnat d'Isabel II i canviar la situació política, reflectia també el descontentament popular conseqüència de la crisi aguditzada des de 1846.

En 1858 va prendre possessió el primer vicari de l'església de Santa Anna.

Economia[modifica]

Basada tradicionalment en l'agricultura, predomina el sector citrícola.

Demografia[modifica]

Té una població de 727 habitants (INE 2007). Un 28,31% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'altres països del continent europeu.

Evolució demogràfica
19001910192019301940195019601970198119912000200520062007
429436483559540568600569602548547664684727

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors d'Independents per Sanet i els Negrals (Sanet-Fepal) i 2 del Partit Popular (PP).

Escut de Sanet i els Negrals.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sanet i els Negrals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Independents per Sanet i els Negrals Sanet-Fepal-2019.jpg Joaquín Gavilá Mengual 235 66,76% 5 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular Logo PP 2019.png José Andrés Ferrando Ortolá 114 32,39% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Vots en blanc Transparent.gif 3 0,85%
Total vots vàlids i regidors 352 100 % 7
Vots nuls 8 2,22%
Participació (vots vàlids més nuls) 360 77,42%**
Abstenció 105* 22,58%**
Total cens electoral 465* 100 %**
Alcalde: Joaquín Gavilá Mengual (Sanet-Fepal) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[7] JEZ Dénia,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Sanet i els Negrals és Joaquín Gavilá Mengual, d'Independents per Sanet i els Negrals (Sanet-Fepal).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Mut Costela UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Mut Costela AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Fornés García AP 30/06/1987 --
1991–1995 Pascual Riera Vives PP 15/06/1991 --
1995–1999 Pascual Riera Vives PP 17/06/1995 --
1999–2003 Pascual Riera Vives PP 03/07/1999 --
2003–2007 Pascual Riera Vives PP 14/06/2003 --
2007–2011 Pascual Riera Vives PP 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Alejandro Mut Sirera IpSEN[a] 11/06/2011 --
2015–2019 Juan Alejandro Mut Sirera
Joaquín Gavilá Mengual
I-Sanet[b]
I-Sanet
13/06/2015
28/09/2017
Dimissió/renúncia
--
Des de 2019 Joaquín Gavilá Mengual Sanet-Fepal[c] 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Monuments i llocs d'interès[modifica]

La Senyoria
Plaça del Crist
  • Església Parroquial.
  • La Senyoria. Palauet dels Senyors de Merita, situat al nucli urbà.
  • La Magnòlia. Arbre centenari importat d'Amèrica. D'alt interès botànic, es tracta d'una espècie anterior a l'aparició de les abelles i per això les seues flors es van desenvolupar perquè pogueren ser pol·linitzades per escarabats. Com a conseqüència, tenen carpels durs per evitar el seu deteriorament. S'han trobat espècimens fossilitzats de M. acuminata amb 20 milions d'anys i s'han pogut identificar plantes pertanyents a la família de les magnoliàcies que daten de fa 95 milions d'anys. Com a curiositat, es tracta de l'arbre més gran de la província d'Alacant.
  • Plaça del Crist. Plaça construïda per participació econòmica de tot el poble, que oferix una vista panoràmica immillorable de la vall.

Festes[modifica]

  • Festes de la Colombòfila. Festes celebrades al juny en honor de "Sant Antoni" i a la Joventut.
  • Festes del Crist. Festes patronals celebrades en la primera setmana de setembre en honor del Crist de la Salut i Santa Anna

Personatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. IpSEN fou l'acrònim d'Independents per Sanet i els Negrals en 2011.
  2. I-Sanet fou l'acrònim d'Independents per Sanet i els Negrals en 2015.
  3. Sanet-Fepal fou l'acrònim d'Independents per Sanet i els Negrals-Federació de Partits Locals de la Comunitat Valenciana, en 2019.

Referències[modifica]

  1. Publicaciones.ua.es.
  2. «UA.es». Arxivat de l'original el 2009-03-10. [Consulta: 1r octubre 2011].
  3. CervantesVirtual.com Arxivat 2006-05-23 a Wayback Machine..
  4. CervantesVirtual.com.
  5. UA.es Arxivat 2009-03-10 a Wayback Machine..
  6. CervantesVirtual.com.
  7. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.506 [Consulta: 29 abril 2020].
  8. Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 45-46. Edicte 4556 [Consulta: 2 agost 2019].
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  10. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sanet i els Negrals», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  11. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sanet i els Negrals. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanet i els Negrals