Vés al contingut

Tormos

Plantilla:Infotaula geografia políticaTormos
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 48′ 06″ N, 0° 04′ 21″ O / 38.801666666667°N,0.0725°O / 38.801666666667; -0.0725
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

Provínciaprovíncia d'Alacant

Comarcala Marina Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalTormos Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població339 (2023) Modifica el valor a Wikidata (63,25 hab./km²)
GentiliciTormer, tormera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície5,36 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud125 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialDénia
PatrociniLluís Bertran Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Javier Ripoll Peretó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03795 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03131 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03131 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtormos.es Modifica el valor a Wikidata

Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Geografia[modifica]

Tormos està en la carretera que comunica la Marina Alta amb la Marina Baixa per l'interior, cosa que fa fàcil l'accés al poble. Des de l'Autopista A-7 s'ha d'eixir per Ondara i agafar la carretera que creua Beniarbeig i el Ràfol d'Almúnia.

La població està situada als peus de la Serra dels Recingles. Des de la seua zona més alta es pot veure la plana del riu Girona, el Montgó i la mar Mediterrània. A causa de la proximitat a la mar, té un clima temperat.

Municipis limítrofs[modifica]

Tormos limita amb els termes municipals de Benidoleig, Benimeli, Orba, Pego, el Ràfol d'Almúnia, Sagra i Sanet i Negrals.

Història[modifica]

La història de Tormos es remunta a l'època en què els àrabs van dominar la península. L'any 1290 Tormos era una alqueria, donada de per vida a Jaume de Linars, encara que posteriorment el senyoriu va passar a pertànyer al comte de Ròtova. El 1609, amb l'expulsió dels moriscos quedà pràcticament despoblat.

Personatges destacats[modifica]

Monuments i llocs d'interés[modifica]

  • Església parroquial. Data del segle xviii, es caracteritza per tindre una espadanya en comptes de campanar. Destaca el seu retaule major, considerat d'interés artístic. Està dedicada a Sant Lluís Bertran, patró del poble.
  • Antiga Almàssera. Actualment, l'edifici està destinat a centre social o casa de cultura, i allotja també un museu on es pot observar la maquinària amb la qual s'elaborava l'oli i el vi.
  • Els Poets. És un dels paratges més interessants, situat darrere de la serra de Resingles.

Festes[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]